(En els darrers trenta anys s'ha passat dels moviments NIMBY dels vuitanta, molt vinculats al territori i als conflictes ambientals locals, a un altre tipus de mobilització canalitzada a través de les xarxes socials, com la iniciativa AVAAZ i altres, i això passant, no ho oblidem, per manifestacions socials massives com les de Seattle al 99 que representaven un nimby global que ja començava a experimentar amb internet com canal de convocatòria. Sense deslligar-se mai del territori, la societat ha anat adaptant les seves fórmules de desobediència civil i manifestació davant els abusos sobre el seu medi natural.
L'acrònim NIMBY (not in my backyard) sovint s'usa amb connotacions pejoratives per referir-se sobretot a moviments de rebuig sistemàtic de la població local front la instal·lació de noves infraestructures. Tanmateix, aquelles mobilitzacions dels vuitanta emparades en la lluita per tractar el medi ambient com subjecte polític ben aviat es van considerar legítimes en comparació amb els nous moviments batejats a finals de segle passat com Cultura del No i que posaven a la societat davant per davant amb els riscos no assumits de tecnologies àmpliament utilitzades.
Aquell Nimby, redimit pels nous reptes de la societat del risc, va ser reprès en certa manera en les que es comptem com les primeres grans manifestacions batejades com antiglobalització, antisistema o altermundistes, amb Seattle 99 com un clar referent de mobilització multitudinària. Per bé que els més de 40.000 manifestants d'arreu del món (segons les estimacions més baixes) que van assaltar la trobada mundial de l'OMC incorporaven proclames de diferent naturalesa, sobretot contra el sistema capitalista i de mercat, la veu de la sostenibilitat hi era clarament present. Aquella manifestació es va organitzar per internet.
Al llarg de la mitja dotzena d'anys que portem de segle n'hem vist de tots colors: l'enfortiment de mobilitzacions locals de protesta i coordinació, en forma de plataformes i organitzacions de defensa del territori, i també trobades locals i globals d'assistència massiva per reivindicar nous models de democràcia i de desenvolupament econòmic. I enmig d'aquestes fórmules més o menys noves de reclamació civil de més participació pública en la presa de decisions han anat emergint xarxes socials especialitzades en lluites socioambientals que ens mostren un nou model d'implicació.
Abans s'esmentava Avaaz com exemple. Es tracta d'una comunitat online que té per objectiu explorar i comunicar fórmules per a construir un món millor. La seva campanya Global Climate Wake-up Call ha mostrat el que es pot assolir amb la implicació i compromís de la ciutadania local i global coordinada en un treball conjunt.
Un altre exemple és 350.org, iniciativa que vol crear un moviment global per aturar la crisis del canvi climàtic a través de campanyes online, moviments de base i accions massives conduïdes de baix a dalt amb la participació de milers de voluntaris en més de 188 països.
VERDEate.com és també un moviment online que utilitza les xarxes socials per promoure hàbits sostenibles animant els participants a acceptar o crear Desafiaments Verds o accions específiques per reduir les emissions de CO2 com part d'un esforç col·lectiu per combatre el canvi climàtic.
Sense anar tant lluny, el mateix mitjà on es publica aquest text actua com xarxa de difusió del coneixement i implicació locals per a la sostenibilitat.
La naturalesa i canals per a la mobilització i la participació públiques s'adapten com també s'adapta el contingut de les reivindicacions o, si es vol, l'objectiu perseguit. Si un tret caracteritza els quatre exemples donats d'ús de les xarxes socials per a la mobilització és el fet que busquen la implicació, compromís, coordinació i construcció de coneixement compartit. Sens dubte, els nous moviments socials, fins i tot si es construeixen sobre les velles fórmules, modifiquen ja i modificaran en el futur més proper la capacitat individual i col·lectiva de pressió i presa de decisions.
