Diu la dita que per a fer un salt cal tenir els dos peus a terra. Bé, ara som a punt de fer un salt endavant, però ja sabem si tenim els dos peus a terra? Ho dic en referència a l'anunci del que s'anomena l'Àrea Bicing, que ha de permetre enllaçar diversos municipis de l'àrea metropolitana amb un sol sistema de bicicletes de lloguer. Aquest anunci és una notícia important i l'aposta no és gens insignificant i, per això, no ens podem prendre aquest servei a la lleugera.
Això m'ho va fer reflexionar una conversa que vaig tenir fa parell de setmanes quan vaig coincidir amb una amiga en el moment d'arribar al metro. Abans d'entrar per la boca del metro, ella va mirar-se la pantalla de l'estació del bicing i va dir "anem, anem". Jo no era conscient que era usuària del bicing i això em va encuriosir. Li vaig preguntar si li agradava i si trobava que era un sistema pràctic i, ràpidament, em va respondre que realment, no el feia servir gairebé mai. Això em va desconcertar i li vaig preguntar per què; i la resposta va ser molt clara: "en el millor dels casos trobo bicicleta en un 10 % de les vegades que miro les estacions que tinc a la vora". Això era al bell mig de Barcelona.
Tot seguit vam anar escales avall cap al metro i jo li donava voltes al que m'acabava de dir. Sóc un gran defensor del metro i crec que és el servei de transport públic més eficaç i eficient (en temps) que tenim a Barcelona. Em meravella que un dia rere l'altre, si perdo un metro, n'arriba un altre en menys de dos minuts, és diu ràpid, però dos minuts són el temps que podem necessitar per anar d'una punta a l'altra de l'andana de l'estació, és a dir, gairebé res.
(F)
Els dos sistemes en sí (el metro i el bicing) no són comparables, però a l'hora de fer plantejaments de futur hem d'aprendre del que funciona. Un sistema públic de transport funciona quan és eficaç, predictible, robust, segur i genera confiança. Això no és trivial, ni s'aconsegueix en dos dies, cal anar provant i millorant, i, sobretot hem d'invertir-hi molts esforços. Per una banda, recursos econòmics però, principalment, recursos humans; és a dir, persones que hi pensin, que parlin amb els usuaris, que aprenguin dels errors i facin propostes de millora, que mirin com funciona a altres llocs... vaja, calen molts esforços personals, i això és un valor que sovint passa desapercebut, però que hem de tenir molt present.Avui el metro és modern, pràctic i eficaç com cap altre sistema públic de transport i les inversions (molt altes) el reforçaran com l'alternativa al transport en superfície. Ara, tots els esforços que hem fet per al metro, no els econòmics, sinó els mentals, els de persones i persones vetllant per a que el servei funcioni impecablement, també els hem de saber aplicar a altres serveis, i el bicing és un d'aquests.
Per això hem de poder fer tot tipus de preguntes per més impertinents que siguin: Què significa per a la circulació a Barcelona i voltants? Podem segregar les vies de circulació? Podem tancar barris per a les bicicletes? La bicicleta ocupa molt menys espai que el cotxe i ens hem de poder plantejar que si tots els ciutadans som iguals, perquè el cotxe acaba tenint més espai que la bicicleta? L'espai que ha d'ocupar la bicicleta l'ha de prendre al cotxe? I moltes més preguntes, algunes poden ser demagògiques o redundants o innecessàries, però cal donar moltes i moltes voltes que demanem que hi pensin moltes persones.
També hem d'estar disposats a acceptar els canvis que implica. No estem inventant res nou i podem veure el que significa en moltes ciutats europees, però els usuaris i els ciutadans ens hem de fer moltes preguntes com ara, si acceptem els pàrquings enormes de bicicletes a les estacions de tren o les universitats, o si som conscients dels impactes de la bicicleta en una ciutat de les més contaminades d'Europa. O els canvis que notarien si ens desféssim d'un sistema tan sorollós com el cotxe (segurament hem d'anar més enllà, necessitem imaginar-nos com seria una ciutat sense cotxes). Hem de tenir present que hi haurà accidents i que haurem de canviar hàbits, i així podríem seguir i seguir, però no és qüestió d'un article, sinó de moltes persones dedicant-hi moltes hores a resoldre dubtes, preguntes, problemes, per assolir un sistema de primer nivell.
De qualsevol manera, dos-cents mil usuaris no és una xifra menyspreable com per no fer inversions a l'alçada del que significa i del potencial que té aquest servei. El nombre de desplaçaments que es podrien arribar a fer a la ciutat amb un servei de bicing robust, predictible i eficaç té un potencial altament transformador que implicaria tots els sectors socials i econòmics. Això, que es pot veure com una amenaça, pot ser una gran oportunitat. Estem davant d'una aposta per a la transformació profunda de la ciutat de Barcelona i les que l'envolten, per implementar nou sistema que revolucioni el transport urbà (no ho dic en broma). Però, ens hi atrevim? Tots, polítics i ciutadans, hauríem de ser capaços de plantejar-nos-ho, si no volem morir d'èxit. Segur que hi guanyarem tots, i hi guanyarem molt.
