Quan es va acabar el primer confinament, primavera-estiu del 2020, es va viure una explosió de visites als espais naturals amb el desig d’experimentar la vivència de banyar-se en un gorg, gaudir de magnífiques panoràmiques al peu d’una cinglera, de caminar per un bosc, d’enfilar-nos als cims de les muntanyes... Aquests comprensibles desitjos es van repetir la passada tardor, aquesta setmana santa i tornaran, de ben segur, aquest proper estiu.
Ara bé, la massiva afluència de visitants cap a les nostres meravelles naturals i paisatgístiques va generar importants problemes de sobreafluència de cotxes en certes àrees d’aparcament i carreteres; així com de persones en determinats itineraris, camins de muntanya, cims...
"Hom té la sensació que per resoldre la sobre afluència de visitants s’ha optat més pel control viari que per la informació i la sensibilització. Talment com si davant nostre existís, majoritàriament, un problema de transit o, simplement, d’ordre públic"
Aquest fet ha generat que alguns ens gestors d’espais naturals protegits o els mateixos ajuntaments adoptessin o tinguin present imposar mesures reguladores. La majoria d’aquestes iniciatives van dirigides a controlar les entrades per carretera i establir una capacitat de càrrega de l’espai lligada a la cabuda dels aparcaments. En alguns casos i en indrets d’especial bellesa i fragilitat s’han creat punts de control i de pagament per visitar aquests espais que, a la vegada, serveixen com a punts de sensibilització.
Hom té la sensació que per resoldre la sobre afluència de visitants s’ha optat més pel control viari que per la informació i la sensibilització. Talment com si davant nostre existís, majoritàriament, un problema de transit o, simplement, d’ordre públic. De ben segur que aquest és un primer pas necessari, però cal anar més enllà.
"No podem criminalitzar el comprensible desig de gaudir de la natura que ens envolta després de viure angoixats o tancats al llarg de molts mesos, crec que cal observar aquest conflicte com una oportunitat"
No podem criminalitzar el comprensible desig de gaudir de la natura que ens envolta després de viure angoixats o tancats al llarg de molts mesos. Crec que cal observar aquest conflicte com una oportunitat ja que sempre és desitjable que les persones surtin a caminar o passejar pels nostres paisatges. No oblidem que la natura és salut!
Per tot plegat, penso que tant en origen com en el destí cal actuar més des de la sensibilització i la informació que amb la prohibició, la policia o amb cossos de seguretat privats. Un primer eix d’aquesta sensibilització és que el món rural no és només un element de consum sinó, per damunt de tot, una part del nostre territori que cal entendre, respectar i estimar. Els paisatges rurals tenen propietaris que tenen dret a que les seves finques siguin respectades i de la mateixa manera que no entrem a casa d’un altre sense demanar permís, cal tenir present que a la natura, als paisatges i als seus habitants també cal respectar-los.
"Endinsar-nos en els espais més esplèndids i meravellosos ens ha de generar el mateix respecte que quan entren en una catedral, és a dir, cal moure’ns en silenci i respectar tot el que ens envolta i gaudir-ho des de l’admiració i la meravella"
Un segon element és que els camins per camps i boscos no són carrers i, per tant, tot allò que portem al damunt nostre ha de tornar amb nosaltres. No hauríem de posar papereres o àrees de recollida de residus sinó sensibilització i informació. No amb cartells sinó amb persones situades a les entrades o en els punts clau del territori i tenir present que aquestes iniciatives no tenen un efecte immediat. Una tercera reflexió és que els nostres paisatges naturals i rurals són resultat de la història del treball de moltes dones i homes al llarg de generacions. Endinsar-nos en els espais més esplèndids i meravellosos ens ha de generar el mateix respecte que quan entren en una catedral, és a dir, cal moure’ns en silenci i respectar tot el que ens envolta i gaudir-ho des de l’admiració i la meravella. Per tant, aprenguem a viure la natura com un santuari natural, ple de símbols, ritmes propis i amb la calma, serenitat apropiades. Així ho gaudirem molt millor i n’obtindrem un major benestar. Una vegada vaig escoltar: tu aniries a escoltar les quatre estacions de Vivaldi amb xancletes, fent fotos en tot moment i xisclant o cridant amb els amics? A la natura ens hi hem d’acostar de la mateixa manera, és a dir, silenciosament, respectuosament, badant i amb el cor i la mirada oberta.
