Ningú no es confessa xenòfob, de la mateixa manera que tothom es considera defensor del medi ambient. Però la realitat, sovint, és ben diferent. Per què els immigrants troben tantes dificultats per a llogar un pis al nostre país? O com és que les organitzacions ecologistes pateixen una crisi de vocacions tan notable? I no em referisc al pagament de la quota anual a grans multinacionals activistes com ara Greenpeace, sinó a la implicació diària en la defensa compromesa de l'entorn, la qual encara no entra en la nostra llista de tasques diàries. I malauradament, la dictadura de la societat de consum i els nous valors de prestigi ens allunyen cada vegada més de la preservació d'allò públic, el màxim exponent del qual és el medi ambient (territori, paisatge, atmosfera, recursos hídrics, biodiversitat, etc).
Els estudis sobre la joventut valenciana i espanyola revelen aquesta tendència a la desvinculació del compromís social. El secretari autonòmic de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, David Calatayud, ho ha fet públic: "S'hi detecta una complaença generacional a la desimplicació i a la manca d'interés per allò col·lectiu, alhora que una falta de compromís a llarg termini". Aquesta actitud no és una bona notícia ni per al medi ambient ni per a la salut de la democràcia, cada vegada esdevinguda menys participativa, menys creïble i en mans de menys persones.
Joves a esquenes de la col·lectivitat
La majoria dels joves, segons les enquestes de l'Injuve, viu a esquenes del compromís de la col·lectivitat. Fins i tot, més del 28% es podrien qualificar d'indiferents, atesa la seua apatia social, i un 21%, escèptics, els quals no veuen clar per què han d'intervindre en canviar alguna cosa. Qui els ho demanda? Què traurien a canvi? Les dinàmiques informatives dels mitjans de comunicació tampoc no ajuden massa a invertir aquesta tendència. Per un costat, la premsa convencional aconsegueix un escàs èxit en la seducció de la població jove -potser, similar a la situació que pateixen el partits d'esquerres valencians, que troben dificultats per connectar amb els nous valors i atendre les necessitats emergents de les noves generacions. Quant al conservacionisme, d'altra banda, s'ha comprovat que els continguts informatius, en general, resulten massa superficials -especialment en el cas dels mitjans audiovisuals i en la premsa gratuïta. I, també, excessivament polititzats. Uns fets que frenen el compromís social per l'ecologia, el qual està quedant reduït a mobilitzacions aïllades per qüestions molt concretes, les quals, alhora, estan radicalitzan la imatge d'aquests grups.
(F)
La presa de consciència ambiental tampoc és afavorida per les típiques onades temàtiques que acaparen tota l'atenció mediàtica i silencien altres qüestions de vital importància. Per exemple, durant l'episodi de la passada sequera a Catalunya només parlàvem de transvasaments i s'omitien altres alternatives, altres debats. Com ja va passar a principis de la dècada del 2000, quan el tema ambiental estrella era el transvasament de l'Ebre prevista en la Llei del Pla Hidrològic Nacional. La moda de l'aigua o, per descomptat, del canvi climàtic, ens porta a deixar de banda polítiques com ara la forestal o la gestió de residus. Els abocadors no són tan fashion com els transvasaments. Ni el fem té tant de glamour electoral com l'aigua. Si no, que els ho diguen a Adene, el grup ecologista d'Énguera que a l'estiu va començar a lluitar contra els primers incendis i, alhora, es van oposat a la instal·lació d'un abocador de residus urbans a la serra. Ja que, com sempre, les deixalles i les infraestructures més impactants s'exporten a l'interior del territori valencià. O als propietaris de boscos (particulars, ajuntaments, etc) que esperen des de fa mesos la convocatòria de subvencions per a la gestió forestal (per a fer tractaments silvícoles, senders, bancals, etc).Malgrat aquest paisatge, no em resigne a pensar que la gent, fins i tot els joves, tenen ganes de canviar el món, de fer-lo més seu i, qui sap, si de millorar-lo. I hi ha mostres d'inquietud ambiental ambiental al País Valencià. Fa vuit anys els col·lectius conservacionistes, amb una presència de gent jove, van recollir 120.000 signatures per a portar a les Corts valencianes la primera Iniciativa Legislativa Popular, amb l'objectiu que el Govern autonòmic salvara l'horta tradicional de les grapes d'urbanitzacions, polígons industrials i carreteres. Ara hi ha un altra embranzida social important, també vinculada a la preservació ambiental i amb lideratges de joves. Es diu Avinença i promou la posada en marxa de projectes de custòdia del territori. Però hi ha moltes altres, al sud destaca Opció Aitana i al nord, la Plataforma de revitalització i respecte ambiental acabada de nàixer a la Tinença de Benifassà.
Com assegurava Calatayud "me mata el 'però' d'eixa frase que molta gent diu: No sóc racista, però...". A la qual jo afegiria: de la mateixa manera que tots som ecologistes.
