No es tracta de rellançar l'economia europea, sinó de transformar-la

Després de l'Acord de París aconseguit el 2015, i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les eleccions celebrades a diferents països (elecció de Trump, etc), van fer perdre l'esperança d'avançar prou ràpid en els compromisos per afrontar els riscos associats als límits planetaris.

La solidaritat és la condició de la resiliència.

Es va arribar a la convicció que no s'aconseguiria progressar sense un salt cap endavant de les consciències - com proposava sobretot Naomi Klein - encara que això semblava una dolça utopia.

Després va arribar el moviment dels joves pel clima i ara el COVID-19. Tot d'una, davant l'amenaça, aquest salt sembla possible. Serà planetari? Podem esperar-ho, tot i que és massa aviat per mesurar l'impacte de la COVID-19 a aquesta escala. La solidaritat és la condició de la resiliència.

No obstant això, seria molt perillós ignorar el risc de caos. La dolorosa experiència del 2008 i dels anys posteriors hi és per recordar-nos-ho: les emissions de CO₂ es van disparar, les desigualtats es van fer més profundes i la Unió Europea va perdre 10 anys -així es va reconèixer dins de la Comissió Europea- abans que les finances sostenibles fossin part d'una estratègia de Brussel·les. No obstant això, les finances són la primera fitxa del dòmino.

És fonamental assegurar que els fons públics després de la COVID-19 contribueixin als Objectius de Desenvolupament Sostenible com a pilar d'un nou contracte social. L'enorme avantatge de prendre l'Agenda 2030 com a base és no perdre en una negociació sobre els objectius. No tenim temps. 

La Unió Europea disposa d'un marc que ha de servir com a base per a un gran pla de recuperació econòmica l'endemà de la COVID-19. Sobretot en la lluita contra l'atur i per a les infraestructures de salut. No obstant això, es corre un alt risc que la urgència ens porti a rellançar l'economia de qualsevol manera. En aquest context, i prenent com a referència l'experiència de l'any 2008, és fonamental disposar dels mitjans necessaris per assegurar-se que els fons públics després de la COVID-19 contribueixin als Objectius de Desenvolupament Sostenible com a pilar d'un nou contracte social. Espanya ho ha entès bé. L'enorme avantatge de prendre l'Agenda 2030 com a base és no perdre en una negociació sobre els objectius. No tenim temps. Però hi ha molt a fer per assolir aquests 17 objectius, i Espanya és un dels països líders a escala europea.

Per a això cal dotar-se molt ràpidament de noves eines de gestió sistèmica dels fons de la UE i d'innovació social per fer un salt cap endavant que generi més resiliència i benestar. A l'escenari posterior a aquesta crisi necessitem un pla a deu anys per mobilitzar fons europeus i també mobilització ciutadana. Per a això es requereixen nous dispositius amb un enfocament sistèmic que permeti abastar diversos reptes alhora. Aquí el resumim en sis transformacions proposades per l'OCDE:

No es tracta d'adoptar plans per rellançar l'economia, sinó per transformar-la a nivell europeu, nacional, regional i local. Tal com ha demanat l'aliança 'Green Recovery Aliance', el Green New Deal europeu hauria de servir de marc per a aquesta transformació; i les ajudes als sectors en crisi per la COVID-19 han de recompensar els més avançats en el desenvolupament sostenible, condicionant el suport financer dels paquets d'estímul.

Com haurien de ser aquests estímuls en la pràctica? Aquí llancem alguns suggeriments:

• Condicionar les ajudes econòmiques a les aerolínies, el transport marítim i els creuers als objectius de reducció d'emissions.
   
• A mesura que els països estableixin fons de salut nacionals, orientar les cures de salut secundaries a les comunitats amb menys ingressos i millorar la gestió de residus sanitaris dins de les fronteres nacionals.
   
• Exigir el sector automòbil que reforci la mobilitat sostenible.
   
• Demanar als bancs un augment dels préstecs a les empreses sostenibles mitjançant crèdits verds.
   
• Assegurar que la despesa en infraestructures estigui lligada a una planificació i disseny sostenible, l'eficiència energètica, la reducció de residus i la innovació tecnològica verda.
   
• Aplicar pagaments directes als agricultors segons els seus resultats en aigua neta i en augment de la biodiversitat.
   
• Prohibir a tots els actors del mercat destinar els diners dels paquets d'estímul a comprar bons emesos per les empreses d'energies fòssils.
   
• També necessitem ser molt més eficaços en el seguiment dels nostres compromisos, dels nostres valors, dels nostres drets fonamentals i de la pròpia democràcia davant les derives en determinats Estats membres, així com davant el control de les nostres vides en l'era digital.
  ​

Per això, estem treballant en un projecte blockchain per seguir l'ús dels fons disposats pels poders públics a Europa per rellançar l'economia, el Green New Deal i la Política Agrícola Comuna. Això és una cosa que abordarem durant la celebració de Conama al novembre de 2020.

Es tracta de crear un nou espai d'innovació per gestionar millor els compromisos i els riscos, com l'amenaça sobre el clima i la biodiversitat i el seu impacte en les pandèmies.