Les notícies que es publiquen sobre el canvi climàtic són terriblement impactants i en general deixen poc espai a l’esperança. Laura Faye Tenenbaum, divulgadora climàtica a la pàgina web Global Climate Change: Vital Signs of the Planet i el blog Earth Right Now de la NASA, proposa afrontar-ho com un repte, com una oportunitat per preocupar-nos pel planeta i dur a terme accions per posar-hi remei. Laura Faye Tenenbaum és membre del jurat del Premi Internacional a la Innovació Cultural que enguany premia propostes que encarin el repte del canvi climàtic.
Les notícies sobre el canvi climàtic són impactants. Els casquets de gel es desfan, les temporades d’incendis duren tot l’any, patim tempestes bestials i les inundacions, les sequeres i els ciclons estan batent tots els rècords.
A sobre, aquest any serà sens dubte el més calorós. De la història!
Com a editora sènior de ciències a la web NASA Global Climate Change, cada dia rebo un al·luvió de preguntes i comentaris del tipus: «No sé què puc fer sobre el canvi climàtic», «És massa tard?» o «Tinc por d’una catàstrofe terrible».
I, tot i així, cada matí em desperto amb ganes d’anar a la feina. Estic enèrgica, motivada (molt motivada). Per què? Perquè el canvi climàtic és el repte més gran de les nostres vides, i els reptes són el que ens fa tirar endavant. Els reptes són el que ens mou. Els reptes ens il·lusionen. Ens donen l’oportunitat i la força per créixer. Ens obren el camí cap a un assoliment sorprenent. Sense reptes, ni esforços, ni molèsties, ningú no progressaria.
Sí, hem fet servir combustibles fòssils com ara el carbó, el petroli i el gas, que omplen la nostra atmosfera de diòxid de carboni i altres gasos que retenen la calor. Ja saps que això ha causat un augment de temperatura a la superfície de la Terra. I sí, és cert que fins a un 90% de la calor l’absorbeixen i emmagatzemen els oceans. I que l’aigua calenta s’expandeix, fet que provoca, juntament amb l’aigua que es fon de les glaceres i les capes de gel i flueix cap als oceans, que el nivell del mar pugi. Hem afegit molta energia tèrmica per escalfar l’aigua de l’oceà, i com que l’aigua guarda tan bé la calor, continuarà així durant molt de temps.
Això significa que molt després que hàgim deixat d’emprar els combustibles fòssils, fins i tot molt després que hàgim deixat d’escalfar el medi ambient, faran falta segles perquè l’oceà alliberi tota la calor que ha emmagatzemat. De manera que tu i jo, i tots els habitants del planeta avui dia, i moltes de les futures generacions, viurem això durant molt de temps. Notarem l’impacte de l’actual canvi climàtic a llarg termini. És a dir que haurem de fer front a reptes extraordinàriament difícils.
No t’explico tot això per espantar-te, sinó per apoderar-te, perquè podem marcar la diferència —tu i jo, junts—. Sí, l’escalfament global és probablement el repte més gran de les nostres vides, però negar la ciència, mirar de no afrontar la realitat o enfadar-se fins a perdre l’esperança no són solucions.
T’imagines que nosaltres, els de la NASA, diguéssim «Ai, no, això és massa difícil» cada cop que trobéssim un obstacle enorme? Estàs de broma? Au va! Et sembla fàcil instal·lar dispositius científics en un satèl·lit i enviar-lo a l’espai? Et sembla fàcil mesurar com es desfan lesglaceres al voltant de Groenlàndia, o avaluar l’estat de les barreres de corall al Pacífic, o calcular la proliferació de plàncton a l’Atlàntic nord? Hem de fer front a problemes, obstacles i dificultats gairebé cada dia. Experimentar és això. I quan la cosa es complica no ens rendim d’entrada. Continuem treballant. Per tant, encara que algú ens hagi d’ajudar a resoldre un problema en cada pas del camí, ens emociona la nostra feina. Sabem que el coratge i la determinació permeten arribar a qualsevol lloc.
I quan un treballador de la NASA fa servir l’expressió a qualsevol lloc, realment vol dir a qualsevol lloc.
A l’entrada del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, on treballo, hi ha cartell que diu: «Atreveix-te a pensar en gran». Tal com jo ho veig, el missatge s’adreça directament a mi. «Atreveix-te», em diu. No a intentar el que és més fàcil, sinó a fer front al repte del canvi climàtic amb confiança, força i valentia. I ara us ho dic jo: atreviu-vos.
Perquè quan intentem fer allò que sembla impossible, passa una cosa especial, una cosa diferent de treballar amb un objectiu que sabem que està al nostre abast. Per tant, no perdeu la força, la confiança i la valentia. Seguiu el vostre camí sense pensar en la resta. Decidiu que us preocupareu tant per aquest planeta com per prendre alguna acció per posar-hi remei.
Des que naixem, tots portem a dins un petit científic: sentim curiositat per entendre com funciona el món. Tots tenim aquesta faceta científica. I tots necessitem lluitar per continuar formant part de la conversa al voltant del canvi climàtic, fins i tot quan el que ens ve de gust és marxar corrent, fins i tot quan hem perdut l’esperança. Sobretot quan hem perdut l’esperança, perquè el canvi climàtic continuarà sent un dels temes més importants del nostre temps.
De manera que troba alguna cosa en aquest món que t’importi més que l’esforç o el repte. Troba alguna cosa en aquest món que sigui tan important per a tu com per esforçar-te fins al final, perquè la teva dedicació és més important que les teves pors o dificultats.
Què passaria si decidíssim emocionar-nos amb allò que ens portarà el futur, en lloc de veure el canvi climàtic com una llosa que hem de carregar i aguantar? Què passaria si decidíssim córrer cap al canvi climàtic amb poder, energia i confiança?
Què passaria si revolucionéssim el món no per cremar combustibles fòssils, sinó pel nostre desig d’entendre el medi ambient?
La nostra història comuna podria parlar del valor de no rendir-se i mirar cap endavant.
Font: CCCBLAB
