Segons la majoria de mitjans de comunicació i els grups d'interès pronuclear, els EUA, Regne Unit, Finlàndia, França i altres països estarien protagonitzant un renaixement nuclear. Llegint les notes de premsa aparegudes al respecte, es podria caure en l'error de pensar que això és cert. Si fa uns mesos l'energia nuclear era la resposta al canvi climàtic i a la crisi petroliera (mites que ja vam desmentir), avui aquesta envellida i atrotinada indústria seria la resposta a la crisi econòmica, com a font de llocs de treball i d'exportacions.
La nau capitana d'aquest renaixement era -en passat, doncs no hi ha ja nota de premsa que amagui el desastre- el reactor de disseny francès, l'European Pressurized water Reactor (EPR), que s'està construint a Olkiluoto, Finlàndia. La companyia Teollisuuden Voima va realitzar l'encàrrec a un consorci format per la pública francesa AREVA i Siemens, amb unes condicions molt concretes: un preu tancat de 3.000 milions d'euros, un període de construcció de quatre anys, i que AREVA construís un reactor "bessó" que ajudés a l'estandardització del projecte, a més del suport de l'estat francès en cas de problemes. La situació a dia d'avui no podia ser pitjor: el reactor d'Olkiluoto duu més de 38 mesos de retard, un sobrecost del 50%, la companyia finlandesa reclama al consorci AREVA/Siemens 2.700 milions d'euros pels perjudicis causats, mentre que Siemens acaba de vendre la seva participació a AREVA, i la pública francesa no ha pogut aconseguir que l'estat francès aprovi el seu pressupost per al 2009. Però les males notícies no acaben aquí: el disseny de l'EPR, un reactor de 3a generació avançat, produirà set vegades més residus que els reactors convencionals, un fet que s'ha conegut al fer-se públic l'estudi d'impacte ambiental del reactor que s'està construint a Finlàndia, que a més acollirà els residus finlandesos.
(F)
A la Gran Bretanya, el Departament de Comerç, Empresa i Reforma Regulatòria (BERR), acaba de donar la seva benedicció a la construcció de noves plantes nuclears. Però solament això, la postura d'aquest departament no suposa cap acció que doni al govern britànic un paper executiu en una futura represa del creixement nuclear britànic (es parla de facilitar, però no de finançar o de donar ajudes extraordinàries, més que en cas d'emergència). Més aviat es tracta "de greixar" el procés de construcció de noves plantes mitjançant una posada al dia dels diferents aspectes que comporten aquest procés, recollides en un Llibre Blanc. Segons Greenpeace, aquest Llibre Blanc mostra que les empreses que construeixin les centrals nuclears podran limitar les seves responsabilitats, deixant al contribuent exposat si les estimacions en els costos, per exemple, del tractament dels residus, varien. També opinen que les estimacions de costos financers són qüestionables, un altre clàssic de la indústria nuclear.Als Estats Units, l'administració Bush va posar a disposició de la indústria nuclear 18.500 milions de dòlars en crèdits garantits, una extensió de les lleis que limiten la responsabilitat civil i permís per a cobrar als clients el cost de construcció de les plantes durant la seva construcció, entre altres mesures. El resultat és que dels 24 projectes que s'ha anunciat que es presentarien, cap d'ells fins a la data ha completat el procés de llicències per a la construcció i operació. A més, la política energètica de la nova administració Obama, de moment no parla de nuclears.
En resum, és més el soroll que les nous. Just en un moment en el qual el crèdit s'asseca i creix la polèmica entorn del transvasament de diners públics per a arreglar la destrossa organitzada per les entitats financeres, la indústria nuclear intenta salvar-se de nou, amb els diners de tots. Si la recessió es torna en depressió, el consum elèctric baixarà encara més, sobrarà capacitat productiva i les nuclears projectades es convertiran en un passiu de nou, aconseguint, de nou, una moratòria involuntària. Les elèctriques i els governs farien millor imitant a les companyies que han decidit que abans que augmentar la capacitat, surt molt més barat pactar amb els seus clients mesures d'eficiència amb les quals tots sortim guanyant.
