Per fi es reconeix que només hi ha una salut: tard millor que mai

Víctor Briones Dieste és investigador en el Centro de Vigilancia Sanitaria Veterinaria (VISAVET) i el Departament de Sanitat Animal de la Universidad Complutense de Madrid.
09/01/2022 - 10:58

Els que treballen en zoonosi ja ho sabien des de fa dècades: tot està interconnectat en matèria de salut. A Espanya, la recent aprovació del Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient reconeix aquesta realitat, però considerant la pandèmia, és convenient que l'epidemiologia ambiental i la vigilància sanitària sobre els animals sigui una tasca prioritària.

Els que treballen en zoonosi ja ho sabien des de fa dècades: tot està interconnectat en matèria de salut. A Espanya, la recent aprovació del Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient reconeix aquesta realitat, però considerant la pandèmia, és convenient que l'epidemiologia ambiental i la vigilància sanitària sobre els animals sigui una tasca prioritària.

El passat 24 de novembre del 2021 es va aprovar el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient (PESMA) per part del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i de la Conferència Sectorial de Medi Ambient.

"Només hi ha Una Salut, però fins al sorgiment de la covid-19, aquesta idea era matèria més acceptada acadèmicament que en allò normatiu o social"

És una novetat molt important per l'enfocament integral i l'assumpció que suposa, a escala oficial, la inexistència de les “saluts” humana, animal i mediambiental. Només hi ha Una Salut (One Health), però fins al sorgiment de la covid-19, aquesta idea era matèria més acceptada acadèmicament que en allò normatiu o social.

Per als que fa dècades que proclamem aquest enfocament, el reconeixement d'aquesta realitat arriba tard, però és millor que mai. La grip aviària del 2005 ja ens va advertir i va posar en marxa certs mecanismes coordinats de resposta i alerta primerenca. Les nombroses reflexions i estudis amb motiu del centenari de la grip de 1918 no van fer sinó assenyalar en el mateix sentit, tantes vegades repetit: tot està interconnectat en matèria de salut.

Els que treballen en zoonosi ja ho sabien. Ara, també a Espanya i a les seves administracions, passa a ser no sols acceptat, sinó motiu de planificació, actuacions, investigació, futurs desenvolupaments i resultats o fites esperables. El salt qualitatiu i quantitatiu podria ser enorme i situar-nos en la disposició de prevenir multitud de problemes sanitaris en tots els àmbits.

Entre els objectius essencials del PESMA hi ha els de reduir els riscos associats a factors ambientals –inclosos els derivats del canvi climàtic– que afectin la salut pública, generant entorns saludables o, almenys, de menor risc. Tot això dins l'estratègia prevista en una Llei de Salut Pública (33/2011), però que potser ja requereixi d'una profunda actualització basada en principis més integradors, com ho està aquest Pla estratègic.

 

Lluita de malalties des de factors ambientals

El PESMA parteix de definicions i condicionants sobre Salut Pública i Salut Ambiental que al seu torn deriven d'acords, normatives i organitzacions els plantejaments de les quals són més recents o actualitzats que la Llei esmentada. L'essencial està en la incorporació com a doctrina que la lluita contra les malalties (o els riscos sanitaris) ha de partir des de l'estudi i la intervenció sobre els determinants ambientals (i jo hi afegiria els socials) de la salut, i no sobre l'antic model centrat en malalties concretes.

L'aportació de l'enfocament d'Una Salut permet molts dels apartats d'aquest pla integrador, que apunta la necessitat de polítiques transversals en sectors clau. Alguns assumptes mereixen sens dubte una mica més d'atenció com les actuacions (normatives, investigació, coordinació, plans d'alerta o vigilància…) en relació amb l'ús prudent de medicaments i plaguicides, la resistència als antimicrobians o als insecticides, la vigilància sanitària de la fauna i dels ecosistemes, o la lluita contra les malalties vectorials.

També ho requereixen la millora i l'estudi d'algunes pràctiques agrícoles, la gestió mediambiental (inclosa la de poblacions), la producció industrial (especialment la d'aliments), l'activitat empresarial associada a animals i transformació dels seus productes (ramaderia, nuclis zoològics, escorxadors) , indústria alimentària) i l'ordenació del territori (trashumàncies, pastures comunals…), la sostenibilitat de la producció agrària, etc.

A tall d'exemple, a l'exposició inicial del Pla es fa referència a les principals causes ambientals de mortalitat humana a escala global –esmentant per separat malària i paludisme en dues taules per error–, i crida l'atenció el fet ben conegut de l'enorme càrrega que les diarrees tenen tant a la mortalitat general com a la infantil en particular. Cal recalcar que aquestes s'associen en la immensa majoria al consum d'aigua i aliments contaminats amb patògens d'origen fecal humà o animal.

"El Pla també inclou una introducció necessària a alguna cosa que gairebé sempre s'havia passat per alt, com si no fos una cosa pròpia de la salut: l'epidemiologia ambiental"

Per fi, l'epidemiologia ambiental

El PESMA també inclou una necessària introducció a alguna cosa que gairebé sempre s'havia passat per alt, com si no fos una cosa pròpia de la salut: l'epidemiologia ambiental. Al seu dia alguns vam sostenir una llarga lluita perquè aquest camp del saber fos finançat i considerat a les convocatòries d'ajudes a la investigació, a les normatives sobre malalties transmissibles i a l'actuació sobre poblacions salvatges. Doncs ja és aquí. És clar que té moltes altres vessants, la toxicològica, la climàtica, les aigües…

L'epidemiologia ambiental s'ha convertit en una disciplina fonamental per a l'estudi de com els factors ambientals, tant físics, químics com biològics, afecten la salut de les poblacions.

Però, encara que és obvi que l'epidemiologia ambiental inclou nombrosos aspectes, és vital conèixer els que uneixen salut animal i humana, a causa de l'estret vincle humà-animal, fins i tot a les nostres societats molt urbanitzades. L'enfocament multidisciplinari en aquest àmbit habilita, per via de la vigilància sanitària de la fauna, els animals sinantròpics i fins i tot dels animals d'utilitat i companyia (guanyat, mascotes, esbarjo…), el disseny i la posada en marxa de sistemes d'alerta primerenques i models predictius.

Tots dos permeten fer intervencions més efectives per detectar la malaltia en origen, abans que afecti l'ésser humà. Hi ha diverses malalties “clàssiques” que serveixen d'exemple de com la vigilància sanitària basada en l'epidemiologia ambiental prevé o redueix malalties humanes: brucel·losi dels petits remugants, hidatidosi, tuberculosi (zoonòtica), grip aviària, Virus de Nil Occidental… Són innombrables. Però també es projecta cap al futur i les malalties emergents o encara desconegudes.

 

La lliçó de la covid-19

La covid-19 n'és un exemple excel·lent: sense que encara s'hagi demostrat l'origen animal de la infecció, tot apunta a això. Els seus antecessors, SARS i MERS, són zoonosis. Doncs bé, és obvi que la vigilància sanitària sobre els animals que es criaven o caçaven amb destinació al consum humà –siguin d'espècies estrictament domèstiques o no–, les condicions de vida, el transport, el sacrifici i el consum, la gestió dels residus i un llarg etcètera, haguessin evitat o reduït les enormes repercussions que tots coneixem. I a un preu imbatible.

"La vigilància sanitària sobre els animals per a consum humà haguessin evitat o reduït les enormes repercussions que tots coneixem. I a un preu imbatible: és molt més barata la inspecció d'aliments que un ingrés a UCI"

D'una banda, és molt més barata la inspecció d'aliments que un ingrés a UCI. I de l'altra, la vigilància epidemiològica sobre poblacions salvatges objecte de caça o cria després de captura garanteix la seguretat dels qui els manipulen o de potencials consumidors, impedint que arribin a la cadena alimentària si cal.

L'abordatge multisectorial i multidisciplinari del PESMA sobre els factors que influeixen en la salut és absolutament correcte, però és crític que un dels eixos centrals sigui el d'una salut. Així, la Salut Pública es fa dependre que s'atenen correctament camps com la seguretat alimentària, les malalties transmissibles dels animals (especialment de les zoonosis), les poblacions microbianes i els seus ecosistemes, la resistència a antimicrobians i antiparasitaris, l'ecologia i dinàmica de poblacions salvatges, la vigilància sanitària sobre aquestes, etc.

El Pla pretén analitzar aquests i molts altres factors –malalties vegetals, elements toxicològics, qualitat d'aigües i aire, canvi climàtic…– i plantejar mesures interrelacionades que busquin respostes en comú. Fins aquí, tot és correcte. Tot i això, s'assumeix, cosa evident, que no tot es podrà posar en marxa des de l'inici. Però, en aquest sentit, i considerant la pandèmia, seria molt convenient que la epidemiologia ambiental i la vigilància sanitària sobre els animals sigui una tasca prioritària. Els costos humans i econòmics de la pandèmia són concloents.

Mary Lasker, impulsora de la creació del National Institute of Health als EUA, va sentenciar brillantment que “si pensen que la investigació és cara, provin amb la malaltia”. M'atreveixo a parafrasejar-la: si pensen que Una Salut és cara, provin amb les zoonosis.

*article cedit per SINC


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

S’han iniciat les obres per convertir el passeig de Valldoreix en el primer ‘carrer bici’ de Sant Cugat. Aquest vial, de connexió directa entre el centre de la ciutat i el nucli de Valldoreix, passarà a prioritzar la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) en tots dos sentits. Els cotxes que hi circulin, només permesa direcció Valldoreix, hauran de cedir el pas a bicis i patinets.

Entrevista

El projecte LIFE Polyfarming és una iniciativa europea que vol implementar el model agroalimentari regeneratiu. Va nàixer al 2016 i està liderada pel CREAF. Des d’aquest centre de recerca s’ha creat un espai agrícola i ramader regeneratiu per demostrar que l’agricultura regenerativa és positiva per l'entorn i els animals i viable econòmicament. Parlem amb Javier Retana, investigador del centre, qui forma part del projecte.

Article

20 anys, 20 voltes al sol, 20 primaveres amb els seus hiverns, uns 7000 dies i molts més ha complit el Bicicleta Club de Catalunya (BACC). Per celebrar-ho han elaborat aquest vídeo.

Butlletí