Els i les habitants de la Costa Brava no tenim garantit el nostre Dret a la Mobilitat, i menys encara a una mobilitat accessible, sostenible, assequible i segura. Els successius governs de la Generalitat han apostat per la mobilitat per carretera, amb importants inversions a les infraestructures viàries i perpetuant unes concessions del servei de transport públic d’autobús que està lluny de donar compliment a les necessitats del territori.
"Les Comarques Gironines són el segon territori de Catalunya, rere l’Alt Pirineu i Aran, amb major número de vehicles per cada 1.000 habitants: 859. Això és una mostra clara de la falta d’una mobilitat col·lectiva i sostenible que sigui eficient, que és l’alternativa real de mobilitat per fer front a mitjà termini a l’emergència climàtica"
Aquesta priorització de les institucions públiques en l’ús del vehicle privat i d’un quasi monopoli del sistema de transport públic basat en l’autocar com a mode de transport arriba al seu zenit amb la crisi climàtica galopant que ja tenim a sobre, i amb les reserves de petroli de fàcil extracció a punt d’esgotar-se. Però mentre la Costa Brava és el territori més poblat de Catalunya sense ferrocarril, el govern de la Generalitat encara avui decideix invertir 300 milions d’euros en les carreteres de les Comarques Gironines. I és que segons dades de l’Idescat, les Comarques Gironines són el segon territori de Catalunya, rere l’Alt Pirineu i Aran, amb major número de vehicles per cada 1.000 habitants: 859. Això és una mostra clara de la falta d’una mobilitat col·lectiva i sostenible que sigui eficient, que és l’alternativa real de mobilitat per fer front a mitjà termini a l’emergència climàtica.
Davant d’aquesta situació i amb motiu de la celebració de l’any 2021 com a Any Europeu del Ferrocarril, un grup de persones del territori activistes de la promoció i defensa del transport públic i ecologistes, hem creat la Comissió Promotora del Tren a la Costa Brava per enviar un missatge clar a les institucions: el canvi climàtic no espera i el medi ambient i les persones necessitem un canvi en les prioritats de les polítiques de mobilitat.
El model de tren que proposem des de la Comissió Promotora és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril. Es tracta d’un producte provat arreu d’Europa i per això es configura com una alternativa viable, sostenible, assequible, accessible i extremadament eficient en termes mediambientals i energètics. A més, té emissions zero. És el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del dret a la mobilitat a la Costa Brava.
"El model de tren que proposem des de la Comissió Promotora és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril. Es tracta d’un producte provat arreu d’Europa i per això es configura com una alternativa viable, sostenible, assequible, accessible i extremadament eficient en termes mediambientals i energètics. A més, té emissions zero"
La ciutadania que vivim a les poblacions que inclou aquest territori per on passaria el tren-tram podríem anar a estudiar, a treballar, a visitar familiars i amics, a l’hospital, a gaudir de la cultura, de l’oci i la restauració, d’una manera assequible, sostenible i segura. Unes 300.000 persones ens veuríem beneficiades, si tenim en compte també la població de Girona i rodalies per on hauria de passar el tren. Per no parlar també dels milions de persones que cada any ens vénen a visitar.
La ruta que les persones promotores pensem que ha de seguir el ferrocarril de la Costa Brava conforma una anella entre Flaçà, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva i Riudellots. Entre Riudellots i Flaçà circularia per la via de Renfe amb pas per Girona i correspondència amb la seva estació central. Les primeres estimacions realitzades de la despesa per a la construcció d’aquesta infraestructura es situen entre els 700 i 800 milions d’euros. Si tenim en compte que el govern de la Generalitat té previst gastar-se 300 milions d’euros en les carreteres catalanes, està clar que no és una qüestió de falta de capacitat econòmica sinó de prioritats.
