Pèrdua de biodiversitat i canvi climàtic: no es poden seguir afrontant per separat!

doctor en ecologia i expert en conservació d’espais naturals
22/06/2021 - 09:00

La imparable pèrdua de biodiversitat i el creixent canvi climàtic són sens dubte els dos grans reptes ambientals que acara la humanitat. L’origen d’ambdós és el mateix, l’activitat humana, amb l’increment de l’ús d’energia i recursos, i la consegüent producció de residus.

Els vectors d’aquest impacte sobre l’entorn són els que acaben de conformar el canvi global: el canvi d’usos del sòl, la sobreexplotació d’espècies, la contaminació, i la dispersió d’espècies exòtiques.

Al mateix temps, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic es retroalimenten i multipliquen els efectes negatius de l’un sobre l’altra. D’una banda, l’increment de la temperatura i el canvi en el règim de precipitacions modifica notablement l’hàbitat actual de moltes espècies i provoca la seva extinció local, sobretot d’aquelles més especialistes i de distribució més reduïda, que acostumen a ser les de més valor de conservació. A més, la gran velocitat del canvi climàtic fa que moltes espècies no tinguin capacitat per migrar i ocupar noves àrees més adients. De l’altra, les modificacions en la distribució i l’abundància de la biodiversitat afecta directament la mitigació del canvi climàtic, principalment a través de les modificacions en el cicle de l’aigua, el carboni i altres elements, com el nitrogen. Igualment, la biodiversitat és la base essencial de bona part de mecanismes d’adaptació al canvi climàtic.

El resultat d’aquesta conjunció és prou conegut, una crisi ecològica planetària, accelerada i complexa, que, més enllà de la degradació de la natura, comporta la inevitable pèrdua dels serveis que ens ofereix ―l’aigua, els aliments, la protecció davant dels riscos naturals, els valors de lleure, socials i culturals, entre molts d’altres―, dels quals depèn absolutament la nostra salut, el nostre benestar i, en darrer terme, la nostra supervivència a llarg termini.

Es posa de manifest la impossibilitat d’assolir els objectius plantejats sense una visió global que impulsi els canvis profunds i urgents que calen per afrontar al mateix temps la reducció de les emissions i la conservació de la natura.

Malgrat aquesta relació tan estreta entre les crisis climàtica i de biodiversitat, han estat tractades majorment per separat. Es van aprovar dos Convenis Marc de Nacions Unides (l’UNFCC, del 1994; i el CBD, del 1993), amb les seves corresponents estratègies i protocols, conferències de les parts i panells intergovernamentals d’experts (l’IPCC, creat el 1988, i l’IPBES, creat el 2012). Lògicament existeixen mecanismes de col·laboració i línies d’actuació conjuntes, però no s’han afrontat mai de forma unitària les potents i preocupants sinèrgies entre les dues problemàtiques ni la solució global als impactes ambientals i socials que comporten.

Per fi, fa poques setmanes els dos panells, l’IPBES i l’IPCC, van fer públic per primer cop un document comú, fruit d’un procés de treball conjunt: l'informe Biodiversitat i Canvi Climàtic. Abordar conjuntament les crisis climàtiques i de biodiversitat i els seus impactes socials combinats. 

El text posa de manifest la impossibilitat d’assolir els objectius plantejats sense una visió global que impulsi els canvis profunds i urgents que calen per afrontar al mateix temps la reducció de les emissions i la conservació de la natura. Això implica un replantejament general sobre el mateix concepte de progrés, cap a un equilibri entre el desenvolupament humà i els valors naturals, per a una bona qualitat de vida sense traspassar els límits del planeta.

A nivell de més detall, el document mostra com determinades accions per combatre el canvi climàtic poden perjudicar la biodiversitat, i a l’inrevés, i planteja aprofundir en aquelles accions que tinguin un fort impacte positiu en els dos àmbits.  Això inclou:

  • Conservar i restaurar els ecosistemes més rics en carboni,
  • Impulsar les pràctiques agràries i forestals més adaptades al canvi climàtic
  • Desenvolupar un model global de conservació i gestió del territori que optimitzi la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic.
  • De l’altra, cal acabar d’una vegada amb les subvencions perverses a les activitats que destrueixen la biodiversitat i afavoreixen el canvi climàtic (deforestació, sobreexplotació, models insostenibles de transport i consum)
  • I descartar aquelles estratègies focalitzades només en la lluita contra el canvi climàtic que comporten accions ―com les plantacions arbòries indiscriminades, la irrigació, el canvi d’usos del sòl o la creació d’infraestructures d’adaptació― perjudicials per a la biodiversitat.

Ens cal una anàlisi holística de cada indret i l’impuls de plans d’acció amb una vocació global per garantir el benestar de la ciutadania en un territori ben conservat.

En definitiva, ens trobem davant d’un nou paradigma, més global, més integrador, alineat amb contextos més amplis com els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que hauria de constituir la palanca pel gran canvi peremptori i radical. A escala local, aquesta relació entre canvi climàtic i biodiversitat és fa més patent encara, ja que vivim de prop, en primera persona, l’impacte conjunt dels dos processos i els seus efectes negatius sobre la qualitat de vida de les persones.

Sempre s’ha volgut donar aquesta visió transversal des de la planificació ambiental, però ara més que mai cal fer-ho mitjançant una anàlisi holística de cada indret i l’impuls de plans d’acció amb una vocació global per garantir el benestar de la ciutadania en un territori ben conservat.

Tant de bo aquest nou marc internacional ens permeti aprofundir en aquesta tasca i assolir els nostres objectius comuns.


Font de l'Informe: Launch of IPBES-IPCC Co-Sponsored Workshop Report on Biodiversity and Climate Change


 

Categories: 

Relacionats

Article

La reintroducció es fa en el marc del projecte de conservació LIFE Tritó Montseny, on participen el PN del Montseny (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona), la Generalitat de Catalunya, l’empresa pública Forestal Catalana i el Zoo de Barcelona. Ens els últims 10 anys s’han reintroduït gairebé 1.500 exemplars de tritó a diferents torrents del Montseny,

Article

S’han començat a instal·lar 2000 blocs de 25 tones de formigó naturalitzats que permetran la colonització de diferents organismes per incrementar la diversitat biològica de la zona i millorar l’estat dels fons marins, mentre que alhora milloraran la seguretat del Port.

Article
 

 

Els premis de Ciutat verda europea i Fulla verda europea tenen l’objectiu de promoure models de ciutat més sostenibles, resilients i saludables. Gavà, al Baix Llobregat, ha estat nominada a Fulla verda europea, un premi al que poden optar els municipis de 20.000 a 100.000 habitants.

Butlletí