Bugatti Automobiles S.A.S. ha anunciat el llançament del Bugatti Chiron. És un cotxe exclusiu del qual només se'n faran 500 unitats que es vendran a 2,5 milions d'euros la peça. Amb 1.500 CV de potència, el Chiron té una velocitat punta de 420 kmh. És quasi tan potent com l'astorador Koenigsegg Regera, esportiu suec que dóna 1.800 CV i que es ven al més assequible preu d'1,7 milions d'euros...
Per què? Cadascú que es compri l'auto que vulgui i pugui, naturalment, però qui, on i quan pot conduir un auto a 420 kmh? Per què hi ha persones tan pobres d'esperit que necessiten tanta absurda exhibició material? El Chiron serà una meravella mecànica, no en tinc cap dubte. El tema és: per qué? Quan no podem respondre satisfactòriament els perquès, tot el que fem perd el sentit. El Chiron em sembla una tràgica metàfora del nostre moment civilitzatori: podem fer-lo, però no el podem justificar. Convincentment, vull dir.
Els nous BMW i8 han substituït els retrovisors per un sistema de càmeres de televisió que reconstruixen en una sola pantalla tot l'entorn del cotxe. Feia anys que em preguntava per què cap fabricant no adoptava aquesta solució tan útil i senzilla. Ara es presenta com un gadget de luxe. La publicitat del model explica tot de superficialitats sobre el vehicle i només colateralment es refereix a aquesta aportació capital per a una millor i més segura conducció. Per què? Ja hi tornem a ser.
Mentrestant, els tres carrils de l'AP7 entre el Vallès i la frontera sovint no passen d'un, perquè els altres dos estan ocupats per un camió i un altre que tracta d'avançar-lo. Per què traginem en tantíssim camió el que podria anar per tren? No serà ni per reduir el cost, ni les emissions de gasos, ni les molèsties. Un altre per què sense resposta convincent. Ens fallen les respostes i s'acumulen les preguntes.
