Periodista i activista ambiental.
09/10/2006 - 00:00
He agafat el celebrat anunci de Les espècies més perilloses del mediterrani i n'he fet una versió pels rius. L'he enganxat a la porta del refugi que la Societat de Pescadors Esportiva Pedret de Berga, prop del pont de Pedret, terme municipal de Cercs. Com càstig pel meu pecat, he anat recollint tots els envasos abandonats del camí que va des del propi pont gòtic fins a l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. He omplert dues bosses entre fragments de cordills, puntes de cigarreta, llaunes, ampolles petites i grans, brics de sucs, bosses de plàstic...
Tot plegat, abandonat per part dels seus propietaris, una distracció de babaus, però clarament desidiosa. No he trobat cap moneda, cap estri de valor tipus bolígraf, encenedor... i en canvi l'únic metall era el de la llauna o el paper d'embolicar entrepans. El botí final, un parell de bosses plenes.
Un mal pescador brut acostuma a abandonar en el seu trajecte junt al riu una desena de puntes de cigarreta, si és fumador, més el paquet rebregat i buit. Una llauna de refresc o de cervesa, un parell de bosses de plàstic, mig paquet de mocadors de paper fets servir per una o dues deposicions, un paper d'alumini d'embolicar l'entrepà... sort que el pescador es mou i les restes queden escampades en centenars de metres.
El brut tendeix a ser solitari més que solidari, però quan no és únicament un, la merda escampada embruta un dels indrets més espectaculars del Llobregat. Lamentablement, però per sort, l'aigua que deixa anar el pantà de la Baells, de procedència profunda, és aigua ben gelada que dissuadeix la presència de banyistes i que l'indret té una certa vigilància i cura, a més del contenidor que, a peu del pont, permet recollir les escombraries dels visitants. Anys enrera, la societat de pescadors va deixar cartells, ara rovellats, demanant el civisme dels visitants.
Són més bruts els de comarques i la gent del camp? Si un busca la resposta als marges dels conreus, els camins, les fonts i els llocs de trobada dels indrets rurals, la resposta és afirmativa. Moltes cases de pagès s'han convertit en abocadors, atès que els seus habitants no saben què fer per fer front a la proliferació d'envasos i embalatges. Integrats dins del circuit urbà, pel que fa als hàbits del consum d'aliments, viuen rodejats de llaunes, ampolles, bosses i més bosses... el que anomenem a ciutat escombraries.
De fet, però, els que més embruten són la gent de ciutat. Fent servir les dades de 2005, la neteja viària costa a l'ajuntament de Barcelona 41 euros per habitant. Si afegim la recollida d'escombraries la xifra arriba a 95 euros per habitants (1). La recollida de cada una de les 800.000 tones de residus que generen els seus veïns a les llars i les activitats comercials, costa 98 euros per tona i la neteja de cada metre lineal de carrer costa 54,4 euros.
Clar que de la mateixa manera que es culpa als turistes d'embrutar Barcelona, també els barcelonins són acusats d'embrutar arreu Catalunya amb les seves activitats d'oci i visita a les poblacions i els seus indrets singulars. Fer servir un espai i atreure visitants comporta establir un sistema de recollida d'escombraries (papereres i contenidors) i un sistema d'evacuació dels mateixos.
Això ens obliga a parlar dels costos. A Barcelona els veïns paguen la recollida d'escombraries d'amagatotis. Ho fan mitjançant l'Ibi i el rebut de l'aigua. No és educatiu, però és pràctic, tanmateix. I ja sabem que les inèrcies poden més que la voluntat de fer bé les coses. Ara es parla d'un impost al turisme per sufragar i fer més equitatiu el pagament dels costos. Si el turista i el visitant paga una quantitat mòdica que sap que té una funció finalista ho pot entendre, però el que visita l'interior del temple de Sant Quirze de Pedret i paga un parell d'euros pensa que està pagant que la porta estigui oberta i custodiada, el sou del guia. A més, un creu que el que deixa abandonat un envàs és el que no paga l'entrada.
Tanmateix cal recordar que no és més brut qui més neteja sinó qui menys embruta. Ens treu de polleguera trobar una llauna abandonada. Però el que molesta és veure la gent que passa impassible al seu costat.
El brut tendeix a ser solitari més que solidari, però quan no és únicament un, la merda escampada embruta un dels indrets més espectaculars del Llobregat. Lamentablement, però per sort, l'aigua que deixa anar el pantà de la Baells, de procedència profunda, és aigua ben gelada que dissuadeix la presència de banyistes i que l'indret té una certa vigilància i cura, a més del contenidor que, a peu del pont, permet recollir les escombraries dels visitants. Anys enrera, la societat de pescadors va deixar cartells, ara rovellats, demanant el civisme dels visitants.
Són més bruts els de comarques i la gent del camp? Si un busca la resposta als marges dels conreus, els camins, les fonts i els llocs de trobada dels indrets rurals, la resposta és afirmativa. Moltes cases de pagès s'han convertit en abocadors, atès que els seus habitants no saben què fer per fer front a la proliferació d'envasos i embalatges. Integrats dins del circuit urbà, pel que fa als hàbits del consum d'aliments, viuen rodejats de llaunes, ampolles, bosses i més bosses... el que anomenem a ciutat escombraries.
De fet, però, els que més embruten són la gent de ciutat. Fent servir les dades de 2005, la neteja viària costa a l'ajuntament de Barcelona 41 euros per habitant. Si afegim la recollida d'escombraries la xifra arriba a 95 euros per habitants (1). La recollida de cada una de les 800.000 tones de residus que generen els seus veïns a les llars i les activitats comercials, costa 98 euros per tona i la neteja de cada metre lineal de carrer costa 54,4 euros.
Clar que de la mateixa manera que es culpa als turistes d'embrutar Barcelona, també els barcelonins són acusats d'embrutar arreu Catalunya amb les seves activitats d'oci i visita a les poblacions i els seus indrets singulars. Fer servir un espai i atreure visitants comporta establir un sistema de recollida d'escombraries (papereres i contenidors) i un sistema d'evacuació dels mateixos.
Això ens obliga a parlar dels costos. A Barcelona els veïns paguen la recollida d'escombraries d'amagatotis. Ho fan mitjançant l'Ibi i el rebut de l'aigua. No és educatiu, però és pràctic, tanmateix. I ja sabem que les inèrcies poden més que la voluntat de fer bé les coses. Ara es parla d'un impost al turisme per sufragar i fer més equitatiu el pagament dels costos. Si el turista i el visitant paga una quantitat mòdica que sap que té una funció finalista ho pot entendre, però el que visita l'interior del temple de Sant Quirze de Pedret i paga un parell d'euros pensa que està pagant que la porta estigui oberta i custodiada, el sou del guia. A més, un creu que el que deixa abandonat un envàs és el que no paga l'entrada.
Tanmateix cal recordar que no és més brut qui més neteja sinó qui menys embruta. Ens treu de polleguera trobar una llauna abandonada. Però el que molesta és veure la gent que passa impassible al seu costat.
(1) Les xifres facilitades dels costos anuals distribuïts per número d'habitants a Barcelona són: Guàrdia Urbana, 71,9 euros; Recollida d'escombreries, 54,3; neteja viària, 41; manteniment d'espais públics i verds, 28,6; atenció social primària, 24; recaptació de tributs, 16,9; guarderies, 13,5; biblioteques, 8,5; enllumenament públic, 5,8; oficines d'atenció al ciutadà, 4,6 euros.
Fitxers adjunts:
