El desastre de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon en el Golf de Mèxic no podia arribar en pitjor moment per a la indústria petrolífera. Aquesta catàstrofe ambiental els efectes de la qual encara no coneixem en la seva totalitat arriba solament un mes després que l'administració Obama anunciés l'expansió de les activitats d'exploració i extracció de petroli en les costes nord-americanes. Aquest desastre té múltiples lectures, i totes aporten una mica de llum a l'estat del comerç mundial de petroli i la seva probable evolució.
(F)
L'exploració i extracció en aigües profundes i ultra profundes és una de les noves fronteres que la indústria del petroli s'ha vist obligada a traspassar a causa de l'esgotament dels jaciments terrestres. Si poguéssim extreure petroli en terra ferma, perforant a dos quilòmetres de profunditat, per què perforar en el mar, sota una làmina d'aigua d'un quilòmetre i mig i deu quilòmetres sota les roques? Les explotacions petrolíferes del Golf de Mèxic no han aconseguit detenir l'irreversible declivi que ha experimentat l'extracció de petroli als Estats Units des de 1970, però sí han ajudat a disminuir les importacions de cru d'altres països, sent en 2007 un 22% de l'extracció total.Globalment el petroli marí va suposar un 6% de la producció en 2007. Els jaciments marins constituïxen una oportunitat per a la indústria, especialment en zones com Brasil, Angola, Nigèria i els EUA, que suposen un 70% de totes les reserves marines de petroli del món (entre 160 i 300.000 milions de barrils de petroli, o deu anys de consum mundial al ritme actual). Una oportunitat no exempta de riscos.
L'exploració i extracció en les anomenades aigües ultra profundes (més de 1.500 metres de profunditat) està subjecta al desafiament de les altes temperatures i pressions, al comportament gairebé plàstic d'estrats salins de més de tres quilòmetres de profunditat, a la presència de gas natural a gran pressió, i a la utilització de complexos mecanismes robotitzats construïts a mida. Si l'extracció de petroli ja és en si una proesa tècnica, la profunditat i el mitjà marí fan les coses encara més complicades, com demostra l'accident sofert per la plataforma petrolífera llogada per British Petroleum.
El 20 d'abril de 2010 una explosió en la Deepwater Horizon va provocar un incendi que va matar a 11 de treballadors i l'enfonsament del vaixell l'endemà passat. L'accident es va produir quan estaven construint, a més d'un quilòmetre i mig de profunditat, una estructura de ciment que és la que connecta els tubs de perforació amb les conduccions que duen el petroli fins a la superfície i que és on se separa el petroli del gas natural, de l'aigua marina i de la sorra. Encara que no se sap amb exactitud la causa de l'accident, s'especula amb una reacció inesperada de la injecció de ciment que va provocar que una gran quantitat de gas natural ascendís per la canonada i provoqués l'incendi en superfície.
S'estima que cada dia s'aboquen 5.000 barrils de petroli al mar de la fuita provocada per l'accident. En comparació, l'abocament total de l'Exxon Valdez va ser de 271.000 barrils, així que si l'abocament continua durant 50 dies més igualaria el catastròfic abocament de les costes d'Alaska de 1989. Recentment van fallar els esforços per a construir una cúpula que contingués l'abocament i ara la solució més segura serà perforar un pou adjacent que intercepti el flux de petroli i segellar-lo amb ciment. Però això durà uns 90 dies, i mentrestant l'abocament està posant en perill els ecosistemes i les economies de la zona.
La indústria del petroli, especialment les companyies privades, s'enfronten a un augment dels costos i a un augment de la dificultat dels projectes, atès que cada vegada es descobrixen menys jaciments de petroli convencional fàcil d'extreure. Literalment, necessiten inventar noves tècniques d'extracció a mesura que les necessiten, i donats els ambients extrems en els quals han de treballar, el resultat són de vegades calamitats com la del Deepwater Horizon. Amb tot, ni tan sols el petroli de les aigües ultra profundes serà suficient per a detenir el declivi dels jaciments. Val la pena córrer amb tals riscos humans i ambientals per allargar un xic més la nostra addicció al petroli?
