(F)
A pesar d'haver passat per un tràngol tan extrem com un preu del barril de 147$ al juliol de 2008, sembla que estem obstinats a repetir l'experiència tan aviat com sigui possible. I és que si l'obstinació de tots els governs és que el PIB torni a créixer, poc estan fent perquè aquest creixement no impliqui un augment del consum de petroli. Es tracta de créixer costi el que costi i postergar els ajustaments estructurals, atès que la prioritat és evitar que l'edifici financer mundial col·lapsi de manera definitiva. Però l'extracció de petroli continua, i amb ella anem passant pàgines d'un guió, el final del qual està ja escrit.
En l'equació del mercat petrolier, les bones notícies dels augments de la producció sempre s'han de contrastar amb les realitats de l'esgotament. Així, algunes àrees especialment prometedores, com Àfrica i Brasil, estan incrementant la seva producció. En Àfrica, després d'una caiguda en la producció durant 2009 s'estan tornant als nivells màxims arribats a al novembre de 2007, gairebé 11 milions de barrils diaris (mbd). Brasil segueix el seu camí ascendent, amb un augment de la producció de 600.000 barrils diaris (bd) des de 2007, i aporta 2,7 mbd a la producció mundial. Però al mateix temps, altres països estan instal·lats ja en la part descendent de la seva corba de producció. Noruega, entre 2007 i 2010, va perdre 642.000 bd de producció, mentre que Mèxic, amb el seu jaciment gegant Cantarell en caiguda lliure, ha perdut 782.000 bd.
No obstant això, encara restant les pèrdues de capacitat de producció dels països en declivi o amb problemes varis, la resta de la producció mundial ha pogut créixer en un 1,2 mbd durant aquests quatre anys, però no cal oblidar la variable del consum: de 2005 a 2009, Xina ha augmentat el seu consum en 1,5 mbd. El problema és que, malgrat els augments de preu del petroli, la capacitat de producció no sembla respondre amb la mateixa força. En el període 1995 - 2004, es van invertir 180.000 milions de dòlars en el sector de l'exploració i l'extracció, i com resultat la producció va augmentar en 1 mbd. Però a partir de 2005 alguna cosa va canviar de manera profunda, i de cop i volta fer créixer la producció es va convertir en alguna cosa molt més difícil: en el període 2005 - 2010 es va necessitar invertir 1 bilió de dòlars (sis vegades més) per a obtenir un augment de la producció de 1 mbd.
(F)
Segons un informe recent del Deutsche Bank, el creixement de la demanda en 2010 (2,2 mbd) va ser el segon més ràpid en 30 anys, i pot causar que la capacitat ociosa desaparegui per complet en 2012 amb la conseqüent escalada de preus. Les causes d'aquesta situació són variades i no solament atribuïbles a les condicions geològiques: les reserves estan quedant progressivament en mans de companyies nacionals, els interessos de les quals van més enllà de satisfer un mercat que sembla insaciable, i d'altra banda, la crisi ha afectat a les inversions que han d'assegurar el subministrament de demà. Sigui com sigui, els advertiments es repeteixen i res sembla indicar que les tendències a les quals apunten les polítiques pertinents (de transport, especialment) vagin a aconseguir reduir la demanda de petroli.
Potser succeeixi el mateix que en 2008: solament una nova caiguda en la recessió alleujarà la tensió del mercat petroli. Però això no és, evidentment, cap consol.
