A la sabana hi ha molts antílops i pocs lleons. Els grans ramats de nyus o de zebres dominen el paisatge. De tant en tant, apareix una lleona caçant. És així perquè a la sabana hi ha molta herba, bastants herbívors i uns quants carnívors. Als nostres boscos i camps, abunden els pardals, s'hi veuen esquirols i esporàdicament apareix una mostela. Per això es parla de piràmide tròfica: hi ha molts productors primaris (vegetals), menys productors secundaris (animals herbívors) i poquíssims consumidors nets (animals carnívors).
Tot gravita sobre els productors primaris, les plantes, capaços de produir matèria orgànica (aliment) a partir de matèria primera mineral (nitrogen, diòxid de carboni, aigua...) i energia solar. Els herbívors i els carnívors viuen d'això i són més escassos com més amunt es troben en la cadena alimentària. Per això uns i altres conformen una piràmide quan se'ls posa junts. Un bosc amb pocs pins, molts esquirols i moltíssimes mosteles és inconcebible.
Les societats humanes estan organitzades de forma semblant. No és casualitat, és lògica sistèmica. El sector públic, imprescindible en una societat moderna, ocupa el lloc dels carnívors: a dalt de tot i no gaires. Si són massa, si mengen en excés o si malmeten aliments, la piràmide trontolla. En anys de sequera i poca producció d'herba, encara han de ser menys i no menjar tant. Si decideixen resoldre l'escassesa d'aliment arranant fins el darrer bri de pastura no faran més que segar-se l'herba sota el peus (mai més ben dit).
Les màximes autoritats de l'estat -majoritàriament funcionaris‑ han decidit posar ordre en els comptes públics (i de la banca, diu). Em sembla bé. Però això no resoldrà l'escassesa d'herba, només garantirà, transitòriament, la dieta dels carnívors. Algú s'ocupa d'adobar i regar per tal que els productors primaris generin l'herba en què es basa la piràmide? No m'ho sembla. Apujar l'IVA només funciona si queda algú capaç de facturar.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
