Quina mena d’ecologista ets?

Existeix una àmplia i rica gamma de tonalitats que identifiquen a les diferents postures enfront dels problemes de l'ecologia planetària.
Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
20/05/2011 - 00:00
Podem trobar l'ecologista més romàntic, que anhela un món neorural en el qual les coses es fan "com abans" i s'ha abandonat el ritme vertiginós de l'avanç industrial per l'assossec de veure passar les estacions de l'any (i també els quals no descarten participar activament en el desmantellament de la civilització industrial). O el tecnoutopista convençut que l'ésser humà és solament un estadi més en el camí evolutiu i la Terra un laboratori de geoenginyeria, i que aviat ens arribarà la singularitat, moment en el qual l'avanç tecnològic serà tan brutal que ens fallaran les definicions del que significa ser humà.

També existeixen ecologistes nuclears, ja siguin aquests defensors de l'energia nuclear que han trobat en el canvi climàtic una bona raó per a reanimar una tecnologia en declivi, o bé ecologistes tradicionals que han vist en l'energia nuclear un únic clau ardent al qual agarrar-se enfront de l'alternativa del carbó. És el cas del pare de la teoria Gaia, James Lovelock, o més recentment, del periodista George Monbiot.

Un altre grup és el dels tecnoutopistes renovables, convençuts que és possible convertir els enormes fluxos d'energia solar que arriben a la superfície terrestre en un sistema energètic inesgotable capaç de posar-se a l'esquena tota la demanda que el planeta pugui generar. Molt propers a aquest grup, gairebé indistingibles, es troben els banderers de l'smart green, una proposta que combinaria l'imparable esperit emprenedor de Silicon Valley, les noves tecnologies de la informació i les energies renovables. Una espècie de capitalisme geek compromès amb la salvació del planeta a força d'startups verds.

D'altra banda estan els neomalthusians, convençuts que la raça humana està abocada a desaparèixer, aixafada pel pes de la seva pròpia petjada ecològica, i que els avanços tecnològics, en el millor dels casos, solament posposen l'inevitable. Propers a aquest grup es trobarien els seguidors de les tesis del Club de Roma i el seu informe Els Límits del Creixement. Aquest grup es recolza en la dinàmica de sistemes i l'extrapolació de tendències per a mostrar models en els quals la civilització tecnològica col·lapsa sota el pes dels seus pròpies excrescències.

(F)

Altres categories inclouen als creients en la teoria de la conspiració, un grup molt variat i que sol opinar sobre tot. Poden creure que tots els problemes mediambientals són un invent de les multinacionals del petroli, responsables d'ocultar les patents del motor d'aigua i d'aire, o bé just el contrari, que els problemes són reals i que darrere de tot estan els Illuminati, disposats a delmar la població mundial en benefici de les elits planetàries. Aquest grup barreja amb alegria els mètodes de control social a l'ús amb els chemtrails (els deixants dels avions en el cel que suposadament ens ruixen diàriament amb compostos químics), les conspiracions del 11S i qualsevol altre assumpte incòmodament complicat.

Més recentment han aparegut grups que aposten pel decreixement en els països rics, com a reconeixement que un sistema econòmic que solament sap funcionar acompanyat del creixement exponencial és inviable, i que hem de "deixar lloc" als habitants del planeta el desenvolupament material dels quals és encara molt pobre. Aquest grup, al seu torn, està inspirat en els ensenyaments d'un reduït conjunt d'economistes heterodoxos que denuncien l'economia clàssica i neoclàssica com pseudociencia i que prefereixen la termodinàmica com a base física del procés econòmic.

També hi ha alguns científics socials, sobretot sociòlegs, antropòlegs i filòsofs, que creuen que en la base de tots els problemes ecològics està una naturalesa humana forjada en temps molt diferents a l'actual, l'evolució del qual ha quedat estancada i llastra una evolució cultural que sembla incapaç de superar alguns trets innats.

El lector potser es preguntarà en quin grup m'enquadraria o quina és la meva opinió sobre aquestes "faccions" (si és que en 50 articles no he donat ja suficients pistes!).

Crec que els problemes ambientals i energètics són reals i causats per l'acció col·lectiva dels humans, encara que alguns som més responsables que altres del dany causat. També penso que els trets de la naturalesa humana més expansius, territorials i temeràriament optimistes, tan útils als nostres antecessors, poden estar jugant-nos una mala passada. Els nostres sistemes d'organització social actuals, on prevalen el tràfec de materials i l'activitat econòmica del tipus que sigui, per sobre d'altres consideracions, també tenen una gran part de responsabilitat. El regal, enverinat potser, de 300 milions d'energia solar en forma de combustibles fòssils, ha estat el combustible que ha alimentat els projectes de la nostra imaginació, tant per al bé com per al mal.

Aquestes són les causes del problema. I les solucions? Coincideixo amb els defensors de les renovables que el futur és seu, però sospito que altres límits (principalment el de les matèries primeres minerals necessàries), posaran fre a la seva expansió. Pel que fa a la nuclear, desconfio profundament de la indústria i el seu paper de pantalla enfront del programa nuclear militar, i després de 50 anys d'existència i incomptables promeses, mereix una mica de "destrucció creativa".

Per molt que em sigui simpàtic i necessari el moviment decreixentista en els països rics, tinc els meus dubtes sobre el nivell al que s'estarà disposat a decréixer, i si això serà viable socialment. Tampoc veig molt possible un retorn a una societat agrària tradicional. Sense la tecnologia, imprescindible però enganyosa quan se la idolatra, veig difícil un benestar material digne per a 9.000 milions d'humans.

Si hagués d'identificar-me amb un grup, probablement triaria el dels científics socials que busquen la resposta en l'ésser humà i no en la tecnologia. I encara no he trobat una que em satisfaci totalment.

 

Activista i divulgador ambiental | www.crisisenergetica.org
Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí