El balanç numèric del 2023 és més que notable, ja que el 1996, quan el govern francès va dur a terme a Melles l’alliberament dels dos primers ossos procedents d’Eslovènia, la població autòctona a tot el Pirineu es calculava en només tres o quatre exemplars. El 2018 ja eren 40, fins a arribar als 83 de l'any passat.
Mascle d’os bru fotografiat amb les càmeres automàtiques que es col·loquen pel seguiment de la població pirinenca d’ossos a Catalunya | Generalitat de Catalunya
La població d’os bru al Pirineu va arribar al 2023 a la xifra de 83 exemplars, segons el balanç anual del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru al Pirineu (GSTOP), format per representants tècnics de les administracions competents a França, Andorra, España, l'Aragó, Navarra, la Vall d’Aran i Catalunya. La xifra de 83 correspon als exemplars confirmats per observacions, rastres i mostres recollides, i no es descarta que sigui fins i tot més elevada atès que és possible que existeixen alguns exemplars que no hagin estat detectats.
En tot cas, el balanç numèric del 2023 és més que notable no només si es recorda que el 1996, quan el govern francès va dur a terme a Melles (Alta Garona) l’alliberament dels dos primers ossos procedents d’Eslovènia, la població autòctona a tot el Pirineu es calculava en només tres o quatre exemplars, sinó també perquè el ritme de creixement dels darrers anys ha estat força elevat (dels 40 del 2018 als 83 de l’any passat). De fet, els tècnics calculen que la taxa mitjana de creixement anual de la població d’os en aquesta serralada en els darrers quatre anys ha estat del 10,94%.
El balanç anual, d’altra banda, aporta una dada important sobre l’expansió territorial dels ossos al Pirineu. L’àrea de distribució s’estimava el 2023 en uns 7.100 km², és a dir, 1.700 km² més que respecte al 2022. La zona amb presència confirmada d’ossos a la serralada s’estén al llarg de 230 quilòmetres d’est a oest. L’augment de la superfície amb població d’ossos -tot i que en molts llocs sigui petita i aïllada- s’explica principalment pels moviments naturals de dispersió d’ossos mascles subadults, en particular als extrems oest, est i sud de l’àrea de distribució.
Dels 83 ossos confirmats el 2023 al conjunt de la serralada, 41 han estat detectats a Catalunya (tres exemplars més que el 2022), en concret a les comarques de l’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell. Es tracta de 23 exemplars adults, 10 subadults i vuit cadells; 21 són mascles, 15 femelles i 5 cadells dels quals encara no s’ha pogut conèixer el gènere. Per comarques, la novetat del 2023 va ser la detecció, per primera vegada, d’un os a l’Alt Urgell.
Atacs a ramats
El reforç de la població d’os bru al Pirineu, tot i el seu valor ambiental, ha desfermat problemes i rebuig en alguns sectors socials de les zones on ara és més freqüent la presència d’aquesta espècie. En especial, la preocupació s’ha centrat en els atacs d’ossos als ramats i explotacions apícoles. El balanç del 2023 indica, en aquest sentit que a França es van registrar 349 atacs, amb un total de 552 caps de bestiar morts o greument ferits i, d’altra banda, 7 atacs apícoles (amb 25 arnes malmeses). Per contra, al conjunt del Pirineu a Espanya, l’any passat es van registrar només 22 atacs a ramats i cap a l’apicultura. D’aquest total estatal, 16 atacs a ramats es van produir a Catalunya.
Dels 83 ossos confirmats el 2023 al conjunt de la serralada, 41 han estat detectats a Catalunya (tres exemplars més que el 2022), en concret a les comarques de l’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell.
La gran diferència en el nombre d’atacs a banda i banda de la serralada és que a França es manté una activitat ramadera molt més important que a Catalunya, l'Aragó o Navarra. Malgrat tot, també és cert que les administracions franceses no han estat capaces de posar en marxa amb prou extensió i eficàcia les mesures tècniques que contribueixen a reduir els danys en la ramaderia i l’apicultura. De fet, a França es manté des de fa anys un fort enfrontament entre, d’una banda, ramaders i apicultors afectats per la presència de l’os i, d’altra, les administracions estatals i regionals; una conflictivitat que no facilita gens l’adopció de mesures preventives i de protecció com l’agrupació de ramats, l’ús de gossos ensinistrats o l’establiment de tanques de protecció.
Tot i que es produeixen situacions de tensió puntuals, a Catalunya la realitat és menys preocupant. Amb raó, la Generalitat destaca, en aquest apartat, els resultats positius de les mesures preventives de coexistència amb la ramaderia que es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. En el cas de la ramaderia d’ovelles i cabres, l’any passat els atacs es van produir majoritàriament perquè els exemplars afectats van quedar fora del tancat durant la nit per raons meteorològiques (boira) o per separar-se del ramat en recollir-lo.
El programa de prevenció de danys pretén donar una resposta efectiva als ramaders amb bestiar ubicat en zones de presència de l’os, susceptibles de patir atacs. Les accions aplicades de comú acord han reduït les situacions de conflicte i, a més a més, la Generalitat manté el seu compromís d'actuar amb diligència i rapidesa quan es produeixen atacs i cal satisfer indemnitzacions als ramaders afectats. L’objectiu és possibilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’os i reduir les interaccions entre aquests.
Una família poc diversificada
El nombre d’exemplars d’ossos al Pirineu, com s’ha vist amb les xifres del 2023, creix de forma notable. Amb tot i això, alguns experts es pregunten si la salut d’aquesta població es pot veure afectada per la seva elevada consanguinitat. Un informe portat a terme aquest 2024 per l'Associació Pays de l'Ours–Adet ('Etat des lieux de la population d’ours') assenyala que la immensa majoria d'exemplars d'aquesta espècie actualment presents al Pirineu són descendents (en primera, segona o tercera generació) de només tres individus procedents d'Eslovènia. Tot i no tenir dades que indiquin que aquesta situació hagi reduït fins ara l’estat de salut o la capacitat reproductiva, aquest informe conclou que «l'evolució demogràfica de la població d'ossos (actual al Pirineu) amaga una situació genètica pobra i deteriorada».
Les dades presentades a l’informe indiquen que "gairebé el 90% dels ossos presents [actualment] al Pirineu són descendents del mascle Pyros, inclosos els mascles dominants actuals". A més, «el 2023, més del 90% dels ossos presents procedeixen de 3 individus: les femelles Mellba i Hvala, i el mascle Pyros», assegura.
«Ja no sabem sobre quines bases podem establir raonablement l'esperança d'un futur favorable per a la població d'ossos del Pirineu», conclou aquest informe que actualitza un primer balanç elaborat el 2020 amb conclusions molt similars. Pays de l’Ours–Adet és una entitat d'estudi i defensa de l'os amb seu a Arbas (Alt Garona, França) que ha proposat diverses vegades la necessitat de millorar la diversitat biològica de la població d'aquesta espècie al Pirineu amb la incorporació de nous exemplars mascle, sobretot tenint en compte la que consideren imprescindible substitució d'individus morts per accions humanes, com va ser el cas de l'enverinament del mascle Cachou, a Les (Aran) l'abril del 2020.