15/09/2005 - 00:00
En el moment d'escriure aquest text, a Catalunya ja s'ha batut aquest estiu tres vegades el rècord de consum elèctric, i l'Estat Espanyol està a punt, si no ho ha fet ja, de superar el llindar d'emissions de diòxid de carboni establerts al protocol de Kyoto. Mentre, observem com augmenta any rera any la instal·lació i l'ús d'aparells d'aire condicionat en molts habitacles, i com moltes persones en fan un ús poc racional.
Més enllà de l'impacte visual que genera en moltes façanes d'edificis i cases, i del soroll que produeix durant les nits en zones relativament tranquil·les, l'opció de refrigerar un habitacle amb l'ús d'aquests aparells és la menys sostenible de les possibles formes de suportar la calor estival, la causa principal és l'elevat consum energètic de les bombes de calor. Les conseqüències, poden anar més enllà de les ambientals, derivades d'aquest consum excessiu, fent que el nostre cos perdi la capacitat de suportar la calor.
Com es refreda el nostre cos? El cos humà és un organisme que per a sobreviure ha de mantenir la seva temperatura interior constant, en uns 36,5ºC aproximadament. Es diu que és homoterm. Pel sol fet d'estar viva, una persona genera una potència d'uns 58 watts per cada metre quadrat de pell. Aquesta energia no pot acumular-se al cos, doncs en faria augmentar la temperatura interior d'aquest, així doncs el cos la difon cap a l'exterior, per a la qual cosa té uns mecanismes termoreguladors naturals.
A través de la pell, a una temperatura lleugerament inferior a aquests 36,5ºC (en promig a 33ºC) es difon aquesta calor per un procés físic anomenat convecció. Així, sempre que la temperatura de l'aire estigui per sota de 33ºC, de la pell humana es dissipa calor i el cos es refreda, mentre que si la temperatura ambiental iguala o supera aquest llindar, no només no es dissipa calor sinó que el cos té tendència a guanyar-ne.
És aleshores quan enlloc de màniga curta ens hem de protegir amb roba llarga i ampla, tal i com fan els habitants de les zones desèrtiques. Els aires condicionats el que fan és disminuir la temperatura de l'aire per afavorir aquesta convecció i refredament de la pell, que serà major quan major sigui la diferència entre la temperatura de l'aire i la de la pell (els 33ºC).
El vent, un aliat davant les altes temperatures Però el mecanisme més eficient per a la regulació de la temperatura interna del cos és la sudoració. A través de les glàndules sudorípares situades sota la pell, s'allibera aigua que impregna la superfície d'aquesta. Quan aquesta aigua s'evapora, generalment de forma immediata, ha de pagar el peatge d'emportar-se la calor de la pell, i d'aquesta forma el cos es refrigera.
El grau de refrigeració de l'evaporació depèn fonamentalment de la humitat de l'aire i, la velocitat del vent. Quan la humitat relativa és elevada, com passa a la façana litoral mediterrània o a l'interior d'una sauna, per exemple, l'evaporació de suor és més dificultosa doncs l'aire està saturat d'humitat i no en cap més. Per tant, la refrigeració de la pell perd eficàcia. La suor no s'evapora de la pell i aquesta resta molla, apareixent la desagradable sensació de xafogor, tant típica del litoral mediterrani, i de les saunes.
El vent però, és un aliat fonamental en aquestes situacions d'elevades temperatures i humitat, doncs per una banda afavoreix la convecció, i per altra renova l'aire sobre la pell, i així també neteja de vapor la capa més en contacte amb la pell, apareixent aire amb capacitat d'absorbir de nou vapor d'aigua, essent la sudoració de nou efectiva, i refrigerant al cos.
La mala utilitzada 'temperatura de xafogor' Per tant, combatre la xafogor amb una baixada de la temperatura de l'aire, mitjançant un aparell d'aire condicionat no és l'única solució. També ho és remoure l'aire, ja sigui obrint les finestres i generant una corrent d'aire, o bé amb un ventilador, aparell que consumeix de l'ordre de 100 vegades menys, i per tant genera de manera indirecta menys residus radioactius, o menys emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
No obstant determinats mitjans de comunicació però, no ajuden a l'ús d'un mètode de refrigeració sostenible, utilitzant malament el concepte xafogor, amb l'anomenada 'temperatura de xafogor'. Aquesta s'obté a partir de la combinació de la temperatura de l'aire i la humitat relativa, i es defineix com aquella temperatura que sent el cos en funció d'aquestes dues variables atmosfèriques. Però ens deixem un paràmetre meteorològic important, fonamental per a la refrigeració del cos, el vent, si volem afinar realment la temperatura que sent el cos.
Per exemple, en el moment d'escriure aquestes línies, la temperatura de l'aire és de 26ºC, i la humitat de l'ordre del 70%. La temperatura de xafogor corresponent és de 33ºC, però aquesta no contempla el terral que està bufant i que entra per la finestra de l'escriptori, pràcticament imperceptible, de menys de 0.8 m/s que és el llindar a partir del qual els papers començarien a moure's, i no ho fan, però suficient com per a que es renovi la capa d'aire sobre la pell i el meu cos dissipi tota la calor que genera i, es trobi en un equilibri tèrmic amb l'atmosfera.
El concepte 'temperatura de xafogor', a més de ser, com hem vist, de dubtosa fiabilitat científica, pot tenir conseqüències negatives pel medi. Ja que el fet que sempre sigui superior a la temperatura de l'aire i que també s'expressi en graus centígrads, dispara les bombes d'aires condicionats. Els mitjans de comunicació haurien de ser més sensibles en aquest punt. Anunciar temperatures de xafogor de 38ºC amb una temperatura de l'aire per sota dels 32ºC i una brisa ignorada fomenta l'ús d'aires condicionats, i no aquell gest d'obrir les finestres i crear corrents d'aire controlades.
És clar que en determinats àmbits els aires condicionats són imprescindibles. Però us asseguro que un ventilador, sempre que la temperatura estigui per sota de 33ºC, refrigera igual que un aparell d'aire condicionat, i consumeix 100 vegades menys energia.
Calor insuportable? Altra qüestió molt interessant és si els usuaris habituals d'aire condicionat, estan impedint que el seu cos s'aclimati a la calor, i que suportin cada dia menys aquesta. Quantes vegades, l'autor d'aquest article, no usuari d'ire condicionat, i en confort amb l'entorn sent dels seus veïns que la calor és insuportable, que cada estiu fa més calor?
La sensació de moltes persones és certament aquesta, que cada estiu la calor és major. Això però no és així des d'una perspectiva meteorològica i climàtica. El que succeeix és que cada cop són més les persones que s'acostumen a viure gairebé les 24 hores del dia en un ambient climatitzat, impedint l'aclimatació necessària del cos humà a la calor, a la xafogor.
Aquestes persones, quan apaguen l'aire condicionat noten de seguida una sensació de xafogor a la qual una altra persona, no usuària d'aires condicionats i aclimatada, sent en menor mesura, o no sent. D'aquesta forma, l'aire condicionat es converteix en una necessitat vital per aquestes persones, que potser ignoren que amb un ventilador s'aconsegueix uns resultats similars de confort que amb els insostenibles aires condicionats.
Més enllà de l'impacte visual que genera en moltes façanes d'edificis i cases, i del soroll que produeix durant les nits en zones relativament tranquil·les, l'opció de refrigerar un habitacle amb l'ús d'aquests aparells és la menys sostenible de les possibles formes de suportar la calor estival, la causa principal és l'elevat consum energètic de les bombes de calor. Les conseqüències, poden anar més enllà de les ambientals, derivades d'aquest consum excessiu, fent que el nostre cos perdi la capacitat de suportar la calor.
Com es refreda el nostre cos? El cos humà és un organisme que per a sobreviure ha de mantenir la seva temperatura interior constant, en uns 36,5ºC aproximadament. Es diu que és homoterm. Pel sol fet d'estar viva, una persona genera una potència d'uns 58 watts per cada metre quadrat de pell. Aquesta energia no pot acumular-se al cos, doncs en faria augmentar la temperatura interior d'aquest, així doncs el cos la difon cap a l'exterior, per a la qual cosa té uns mecanismes termoreguladors naturals.
A través de la pell, a una temperatura lleugerament inferior a aquests 36,5ºC (en promig a 33ºC) es difon aquesta calor per un procés físic anomenat convecció. Així, sempre que la temperatura de l'aire estigui per sota de 33ºC, de la pell humana es dissipa calor i el cos es refreda, mentre que si la temperatura ambiental iguala o supera aquest llindar, no només no es dissipa calor sinó que el cos té tendència a guanyar-ne.
És aleshores quan enlloc de màniga curta ens hem de protegir amb roba llarga i ampla, tal i com fan els habitants de les zones desèrtiques. Els aires condicionats el que fan és disminuir la temperatura de l'aire per afavorir aquesta convecció i refredament de la pell, que serà major quan major sigui la diferència entre la temperatura de l'aire i la de la pell (els 33ºC).
El vent, un aliat davant les altes temperatures Però el mecanisme més eficient per a la regulació de la temperatura interna del cos és la sudoració. A través de les glàndules sudorípares situades sota la pell, s'allibera aigua que impregna la superfície d'aquesta. Quan aquesta aigua s'evapora, generalment de forma immediata, ha de pagar el peatge d'emportar-se la calor de la pell, i d'aquesta forma el cos es refrigera.
El grau de refrigeració de l'evaporació depèn fonamentalment de la humitat de l'aire i, la velocitat del vent. Quan la humitat relativa és elevada, com passa a la façana litoral mediterrània o a l'interior d'una sauna, per exemple, l'evaporació de suor és més dificultosa doncs l'aire està saturat d'humitat i no en cap més. Per tant, la refrigeració de la pell perd eficàcia. La suor no s'evapora de la pell i aquesta resta molla, apareixent la desagradable sensació de xafogor, tant típica del litoral mediterrani, i de les saunes.
El vent però, és un aliat fonamental en aquestes situacions d'elevades temperatures i humitat, doncs per una banda afavoreix la convecció, i per altra renova l'aire sobre la pell, i així també neteja de vapor la capa més en contacte amb la pell, apareixent aire amb capacitat d'absorbir de nou vapor d'aigua, essent la sudoració de nou efectiva, i refrigerant al cos.
La mala utilitzada 'temperatura de xafogor' Per tant, combatre la xafogor amb una baixada de la temperatura de l'aire, mitjançant un aparell d'aire condicionat no és l'única solució. També ho és remoure l'aire, ja sigui obrint les finestres i generant una corrent d'aire, o bé amb un ventilador, aparell que consumeix de l'ordre de 100 vegades menys, i per tant genera de manera indirecta menys residus radioactius, o menys emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.
No obstant determinats mitjans de comunicació però, no ajuden a l'ús d'un mètode de refrigeració sostenible, utilitzant malament el concepte xafogor, amb l'anomenada 'temperatura de xafogor'. Aquesta s'obté a partir de la combinació de la temperatura de l'aire i la humitat relativa, i es defineix com aquella temperatura que sent el cos en funció d'aquestes dues variables atmosfèriques. Però ens deixem un paràmetre meteorològic important, fonamental per a la refrigeració del cos, el vent, si volem afinar realment la temperatura que sent el cos.
Per exemple, en el moment d'escriure aquestes línies, la temperatura de l'aire és de 26ºC, i la humitat de l'ordre del 70%. La temperatura de xafogor corresponent és de 33ºC, però aquesta no contempla el terral que està bufant i que entra per la finestra de l'escriptori, pràcticament imperceptible, de menys de 0.8 m/s que és el llindar a partir del qual els papers començarien a moure's, i no ho fan, però suficient com per a que es renovi la capa d'aire sobre la pell i el meu cos dissipi tota la calor que genera i, es trobi en un equilibri tèrmic amb l'atmosfera.
El concepte 'temperatura de xafogor', a més de ser, com hem vist, de dubtosa fiabilitat científica, pot tenir conseqüències negatives pel medi. Ja que el fet que sempre sigui superior a la temperatura de l'aire i que també s'expressi en graus centígrads, dispara les bombes d'aires condicionats. Els mitjans de comunicació haurien de ser més sensibles en aquest punt. Anunciar temperatures de xafogor de 38ºC amb una temperatura de l'aire per sota dels 32ºC i una brisa ignorada fomenta l'ús d'aires condicionats, i no aquell gest d'obrir les finestres i crear corrents d'aire controlades.
És clar que en determinats àmbits els aires condicionats són imprescindibles. Però us asseguro que un ventilador, sempre que la temperatura estigui per sota de 33ºC, refrigera igual que un aparell d'aire condicionat, i consumeix 100 vegades menys energia.
Calor insuportable? Altra qüestió molt interessant és si els usuaris habituals d'aire condicionat, estan impedint que el seu cos s'aclimati a la calor, i que suportin cada dia menys aquesta. Quantes vegades, l'autor d'aquest article, no usuari d'ire condicionat, i en confort amb l'entorn sent dels seus veïns que la calor és insuportable, que cada estiu fa més calor?
La sensació de moltes persones és certament aquesta, que cada estiu la calor és major. Això però no és així des d'una perspectiva meteorològica i climàtica. El que succeeix és que cada cop són més les persones que s'acostumen a viure gairebé les 24 hores del dia en un ambient climatitzat, impedint l'aclimatació necessària del cos humà a la calor, a la xafogor.
Aquestes persones, quan apaguen l'aire condicionat noten de seguida una sensació de xafogor a la qual una altra persona, no usuària d'aires condicionats i aclimatada, sent en menor mesura, o no sent. D'aquesta forma, l'aire condicionat es converteix en una necessitat vital per aquestes persones, que potser ignoren que amb un ventilador s'aconsegueix uns resultats similars de confort que amb els insostenibles aires condicionats.
