Reivindicació de l’Ecofilosofia amb motiu del Dia mundial de la filosofia

Consultor ambiental, Membre de la Comissió Mundial d‘Àrees Protegides, UICN
19/11/2021 - 09:12

L’ecofilosofia advoca per un altre paradigma, bo i proposant una relació més harmoniosa entre la humanitat i la Natura. En aquest sentit, propugna l’ecocentrisme, una nova i alhora ancestral cosmovisió, la qual assenyala el valor intrínsec i meravellós de tots els éssers vius i la nostra interdependència amb ells.

Avui, com cada tercer dijous de novembre, se celebra el Dia mundial de la filosofia. La filosofia (etimològicament “amor a la saviesa”) és una de les actituds fonamentals dels éssers humans, una disposició que ens empeny a plantejar-nos el valor i el sentit de la nostra existència i dels nostres quefers. Segons la UNESCO -l’entitat impulsora d’aquesta commemoració-, la filosofia proporciona eines i bases conceptuals per nodrir els principis i els valors dels quals depèn la convivència. Conèixer-nos a nosaltres mateixos i també els sistemes dels quals formem part -siguin socials o d’ordre natural- és necessari per fonamentar un correcte capteniment i un respecte pregon envers la vida en totes les seves manifestacions. Conjuntament amb les intuïcions ètiques i altres modes de coneixement no racionals, l’exercici del pensament i la confrontació raonada d’opinions i opcions que caracteritza la filosofia ens ajuden a donar resposta als reptes immensos que ens ha tocat viure.

Precisament per això, per fer front a les tendències insostenibles que estan duent el món cap al col·lapse de manera accelerada, l’Associació Silene vol reivindicar l’ecofilosofia. L’ecofilosofia reflexiona críticament sobre les bases ideològiques i els patrons de conducta que han causat l’actual crisi global: l’antropocentrisme (considerar que la Terra i els altres éssers vius estan supeditats als interessos dels humans), el cientisme (creure que el coneixement científic és l’únic veritable), la tecnocràcia (fiar l’esdevenidor a un desenvolupament tecnològic glorificat), l’hedonisme (consumir de manera immoderada i irresponsable), el materialisme i la consegüent dessacralització del Cosmos (veure la Natura com un ‘recurs’, quelcom a dominar i usar sense escrúpols), el capitalisme (explotar els “recursos naturals i humans” per obtenir el màxim benefici econòmic a curt termini)…

L’ecofilosofia advoca, doncs, per un altre paradigma, bo i proposant una relació més harmoniosa entre la humanitat i la Natura. En aquest sentit, propugna l’ecocentrisme, una nova i alhora ancestral cosmovisió, la qual assenyala el valor intrínsec i meravellós de tots els éssers vius i la nostra interdependència amb ells. La percepció pregona d’aquest vincle fratern desperta una actitud responsable, mesurada (austera), amorosa (benèvola) i reverencial envers la Mare Terra, els seus habitants i els seus regals quotidians. Aquest capteniment “ecosòfic” (personal, però també social –i, doncs, polític i econòmic-), atent a la saviesa de la Terra, propi de moltes comunitats humanes,  encara considerades “subdesenvolupades” pel món “avançat”, proclamat també per múltiples tradicions espirituals de la humanitat, representa avui l’alternativa necessària, urgent i esperançadora a la desraó i a la inconsciència.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

El Congrés de Bioeconomia, celebrat en el marc de la Fira de Sant Miquel, ha acollit la presentació del projecte d’especialització competitiva territorial El Bosc, el primer recurs de l’economia verda. En el decurs de la jornada s’ha presentat el projecte de biorefineria dedicada a obtenir matèries primeres a partir de matèria vegetal procedent dels boscos provinents del Pirineu de Lleida.

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Article

 

Ramaderes de Catalunya és una la xarxa de 60 pastores, de dones ramaderes, que volen reivindicar la ramaderia extensiva, la sobirania alimentària i el respecte al medi ambient. S'uneixen també per lluitar contra la discriminació que pateixen per ser dones en un treball culturalment associat al gènere masculí.

Butlletí