La renaturalització dels entorns urbans és un conjunt d’actuacions que van agafant força en diferents ciutats i pobles arreu del món. Es tracta de retornar certs espais a un estat més proper a l’original, al seu funcionament natural i salvatge.
“Fem créixer fills que estimin les coses no estimades – la dent de lleó, els cucs i les aranyes. Nens que percebin que la rosa necessita l’espina, i corrin sota dies de pluja tal com giren cap al sol...I quan siguin grans i algú hagi de parlar per als que no tenen veu, que busquin aquest vincle més salvatge, aquells dies cuidant coses tendres, i que siguin ells.“ És una mala traducció (original al final) del poema Wilderchild de la fundadora del moviment del mateix nom que busca un model educatiu de reconnexió dels nens amb la natura. En l’era en què els humans estan transformant el clima i la natura, en què les metròpolis acumulen el 70% de la població mundial, es pot tornar a ser salvatge a les ciutats?
La renaturalització dels entorns urbans és un conjunt d’actuacions que van agafant força en diferents ciutats i pobles arreu del món. Es tracta de retornar certs espais a un estat més proper a l’original, al seu funcionament natural i salvatge. De fet, en anglès es parla de “rewilding”. Fer que la ciutat sigui més “salvatge” en el sentit de natural, pot semblar quimèric o més propi de sèrie de zombies que d’un programa eficient d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Però hi ha molts altres elements a tenir en compte. Està sobradament demostrat l’efecte calmant que te la natura sobre les persones, no només en la seva salut física sinó també emocional. També s’ha vist que distribuir el verd per tota la ciuta,t i no de manera concentrada en determinats parcs, és una forma de democratitzar el benestar i de combatre la gentrificació dels barris on s’hi posa més verd.
La renaturalització pot incloure augmentar l’arbrat urbà, podar-lo menys, generar més espais verds, crear refugis climàtics, introduir plantes autòctones en els parcs i jardins o, simplement, permetre que la natura recuperi l’espai. Això te detractors perquè sovint es confon amb deixadesa de l’administració competent. Però deixar que les flors naturals s’apoderin d’un terreny buit no te perquè convertir l’espai en un descampat; o plantar espècies autòctones i flors silvestres en els escocells al voltant de les soques dels arbres de les voreres no és sinònim de deixar créixer les males herbes.
Entre les grans ciutats que han apostat per aquesta estratègia hi ha Singapore que s’ha convertit en una mena de gran ciutat jardí. Una de les seves apostes ha estat la de donar protagonisme als arbres i crear una canòpia gegant que ofereix ombra a la ciutat. Fins i tot s’hi ha instal·lat un grup de súper arbres, unes estructures verdes gegants amb funcions gairebé biològiques. A diverses ciutats australianes es construeixen edificis biofílics, amb cobertes i façanes plenes de verd. A Europa trobem ciutats que es replantegen l’ús de determinats espais urbans per renaturalitzar zones ermes o abandonades. Nottingham vol crear una espècie de zona humida en els terrenys d’un enorme centre comercial no operatiu. En ciutats alemanyes simplement es deixa créixer la vegetació natural, rica, biodiversa i que atrau multitud d’insectes interessants com papallones i abelles. Barcelona també s’ha convertit en ciutat de referència pel seu arbrat urbà.
Com dèiem, algunes d’aquestes actuacions ja han rebut detractors i crítics que les titllen de “deixades” o mandroses, improvisades o més basades en ingènues bones intencions que en eficiència i resultats des d’un punt de vista climàtic. Però el cert és que renaturalitzar les ciutats és un dels passos més importants a fer en les polítiques d’adaptació, si no també en les de mitigació. És clar que per més arbres que hi hagi en una ciutat, poc faran en comparació amb l’Amazònia. Però l’arbrat i el verd urbà són fonamentals per esmorteir les altes temperatures previstes en els episodis tòrrids que cada cop seran més freqüents. Treure asfalt i deixar que l’aigua s’escoli en els espais verds pot prevenir inundacions. Dissenyar estructures i infrastructures bioclimàtiques i biofíliques també pot ajudar a recuperar determinades espècies i insectes beneficiosos en les ciutats, i fins i tot proveir horts per a una subsistència limitada, però molt interessant a diferents nivells, educatiu i comunitari. Sobretot, renaturalitzar és fer-nos més salvatges i, com diu el poema, més persones.
Wilderchild
May we raise children
who love the unloved
things–the dandelion, the
worms and spiderlings.
Children who sense
the rose needs the thorn
& run into rainswept days
the same way they
turn towards sun…
And when they’re grown &
someone has to speak for those
who have no voice
may they draw upon that
wilder bond, those days of
tending tender things
and be the ones.
by Nicolette Sowder
