El Servei Meteorològic de Catalunya ha fet públiques dades rellevants sobre el canvi climàtic. Resulta que, de 1950 ençà, al nostre país s'ha produït un increment de la temperatura mitjana d'uns 0,2ºC per dècada. En sis dècades, això dóna un increment total d'1,2ºC; a l'estiu, són 0,33ºC per dècada, és a dir uns 2ºC. A son torn, les precipitacions han minvat en un 1,7% per dècada, de manera que hem perdut un 10% de pluja; a l'estiu, un 34% de minva. Massa.
L'avantatge d'anar obtenint sèries d'informació diària és que al cap del temps pots parlar amb números a la mà. "Si no es pot expressar quantificadament, el coneixement és imperfet", deia lord Kelvin, el gran físic britànic. Tenia raó. Ara, en comptes de dir "em sembla que plou menys" o "em sembla que fa més calor", podem afirmar que en seixanta anys hem perdut el 34% de la pluja estival i que els estius són 2ºC més calorosos. Una mala notícia per al escèptics sobrats.
Una mala notícia per a tothom, en realitat. Ens estem ariditzant. No tropicalitzant, sinó ariditzant, perquè pugen les temperatures i baixen les precipitacions. Les externalitats negatives subsegüents a la crema a l'engròs d'energies fòssils ens comencen a passar factura. Per acabar-ho d'arrodonir, el nivell mitjà del mar ha pujat 3,6 cm en aquests darrers seixanta anys.
Cal abandonar d'una vegada la insensata actitud de mirar cap a una altra banda. Amb una mà, hem de mitigar el canvi climàtic incrementant l'eficiència energètica (que equival a disminuir el consum sense perdre servei) i l'autosuficiència per via renovable. Amb l'altra, hem d'adaptar les polítiques urbanístiques i territorials a la nova situació. Necessitem un territori resilient, capaç de superar les pertorbacions. Ho aconseguirem amb redundància sistèmica, que és el contrari de duplicitat de funcions. Feina rai.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
