Segway, un article per fomentar l'obesitat i el perill als vianants? (per Salvador Fuentes)

Amb el títol poc afortunat de 'vianants del futur', el Periódico de Catalunya del 17 de març de 2005 relata les excel·lències del Segway, la motocicleta / patinet elèctrica inventada pel nordamericà Dean Kamen i que es comercialitza arreu del món des de l'any 2001. La primera vegada que vaig tenir ocasió d'escoltar les virtuts d'aquest vehicle va ser a la 3ra conferència internacional Walk 21 a Donostia, el mes de maig de 2002. El conferenciant era Ian M.L. Napier, en principi una persona gens sospitosa de promoció de modes poc sostenibles. En el seu currículum hi consten, de fet, projectes com la carta australiana del vianant. En la seva ponència, demanava una tercera via pel Segway, es a dir reclamava la segregació de l'espai per a vianants, bicicletes d'un carril exclusiu pel Segway. Vaig pensar, com molts que escoltàvem la conferència, que això podia passar a Austràlia o als USA, però que mai passaria a Europa, i menys a la meva ciutat, Barcelona. La meva sorpresa va ser el passat 16 de març, quan en vaig veure un passar a tota velocitat per les voreres de la Barceloneta! Davant la noble causa de treure cotxes de la calçada no es pot pretendre transvasar a les voreres a conductors que circulin amb la mateixa mentalitat: prepotència davant l'usuari més feble que es el vianant. El Segway o els patins elèctrics no es podran comparar mai amb la bicicleta, perquè entre altres coses ni van tan ràpid, ni fomenten la salut i sobre aquests aspecte m'agradaria fer un seguit de puntualitzacions. Coincidint que Catalunya ha deixat de ser un referent pel que fa a la dieta mediterrània, especialment la infantil que a nivell d'Europa ja s'ha equiparat amb la dels Estats Units. La OMS ve advertint als països membres que l'obesitat està lligada al 60% de defuncions per malalties no contagioses i que aquesta xifra augmentarà en el futur, cal doncs fomentar modes que no solament siguin sostenibles sinó que a més siguin saludables com anar a peu o en bicicleta. El Segway també s'ha difós com el patinet dels opulents: vegeu aquesta notícia en el que es veu a la dona d'Alberto Cortina conduint-lo o al mateix George W. Bush fent-se una bona trompada. Parlant de seguretat hom es pregunta, quin serà el paper dels ajuntaments davant la circulació d'aquests artefactes per les voreres? o com es garantirà la seguretat de vianants i bicicletes? El preu elevat -5.000 euros- fa que de moment no s'estengui entre la ciutadania, però aquest caprici es pot posar de moda entre els ciutadans amb rendes altes i aleshores sorgiran els problemes, ja que la gestió de les voreres és un espai més complicat del que sembla. No hi ha penetració en el mercat sense una gran campanya publicitària i pel Segway està garantida ja que ha rebut el suport de grans empreses financeres nordamericanes. Esperem que el ciutadà sensat i conseqüent amb la mobilitat sostenible, continuï utilitzant els mitjans de transport a l'abast i que no li 'venguin la moto' Segway com a paradigma dels desplaçaments a ciutat. Per a desplaçaments curts, el mode més universal, adequat, econòmic i saludable, continuarà essent l'anar a peu per a distàncies petites Article de la Federació de Consumidors dels EUA sobre els riscos del Segway. Nota de premsa de Segway sobre l'impacte del vehicle.