Director tècnic del Centre per a la Sostenibilitat, UPC
17/02/2006 - 00:00
El comandant de bord, amb la seva veu rogallosa i un espanyol de manual de primer curs ens informa: 'estem sobrevolant l'estret a 30.000 peus d'alçada, en aquests moments fora l'aparell fa una temperatura de quaranta cinc graus sota zero'. I jo em pregunto: a qui li importa quina temperatura fa a fora? Algú pensava potser treure el colze per la finestra, a l'estil dels camioners de ruta? Un bon amic em va explicar el motiu, que és tan simple com absurd: ens informa d'això perquè la temperatura és el paràmetre més fàcil de mesurar.
Si tot això de la sostenibilitat és important de veritat, potser, seria molt més interessant que el mateix comandant que té tantes ganes d'entretenir-nos ens expliqués la quantitat d'energia que estem consumint per quilòmetre, la millora en eficiència respecte a un avió similar fa deu anys, o les emissions associades a aquest viatge, i quantes ens en toquen a cadascun dels passatgers, per posar alguns exemples. I potser, ja que estem a nivells d'altitud per on l'ozó pot anar més aviat justet, i que ell deu passar sovint pel mateix lloc, que ens digui com el portem en aquest matí tan assolellat.
De fet, aquest és simplement un exemple que les magnituds que avui haurien de formar part de la quotidianitat ja no són les de sempre si volem fer un canvi accelerat de rumb cap al desenvolupament sostenible i estendre'n la seva cultura. Podem trobar un munt d'exemples, tant en relació al consum d'energia, la petjada ecològica, la biodiversitat, o tantes altres referències que ens poden ajudar a passar pel món d'una manera una mica més sigil·losa.
Se m'ocorre que quan rebo la factura d'electricitat a casa, m'encantaria que em digués com estic en relació al ciutadà promig, o quant em falta per fer que amb la meva contribució Kioto estigui més proper. I amb la de l'aigua o del gas, tres quarts del mateix. O que al final del telenotícies, o al matí per la ràdio, em donessin de forma regular quatre dades claus sobre la contaminació atmosfèrica o l'evolució del consum energètic, i no només per dir-nos que el país va bé ja que hem batut un nou rècord de consum.
És cert que cada vegada sentim parlar més de les tones de CO2, en relació a les emissions responsables del canvi climàtic. Però reconeguem-ho, ens costa imaginar-nos-les aquestes tones, oi? Com són? Ocupen molt? És molt una tona? Quantes me'n toquen a mi? Ens passa una mica com amb el canvi de les pessetes a euros. A partir d'alguns milers, perdíem (alguns encara perdem) completament la noció de les magnituds. És evident que davant de nous reptes, calen noves alfabetitzacions, i els paràmetres i les referències en són una part essencial.
Imagino que aquesta és una de les intencions que es troben darrera la recent publicació 'El comptador', impulsada per l'Agència d'Energia de Barcelona, i que pretén informar d'una manera molt sintètica i entenedora sobre els reptes, la situació i les tendències a la ciutat de Barcelona en matèria d'energia. Al meu entendre, cal celebrar aquest esforç, i seguir potenciant-lo.
De fet, aquest és simplement un exemple que les magnituds que avui haurien de formar part de la quotidianitat ja no són les de sempre si volem fer un canvi accelerat de rumb cap al desenvolupament sostenible i estendre'n la seva cultura. Podem trobar un munt d'exemples, tant en relació al consum d'energia, la petjada ecològica, la biodiversitat, o tantes altres referències que ens poden ajudar a passar pel món d'una manera una mica més sigil·losa.
Se m'ocorre que quan rebo la factura d'electricitat a casa, m'encantaria que em digués com estic en relació al ciutadà promig, o quant em falta per fer que amb la meva contribució Kioto estigui més proper. I amb la de l'aigua o del gas, tres quarts del mateix. O que al final del telenotícies, o al matí per la ràdio, em donessin de forma regular quatre dades claus sobre la contaminació atmosfèrica o l'evolució del consum energètic, i no només per dir-nos que el país va bé ja que hem batut un nou rècord de consum.
És cert que cada vegada sentim parlar més de les tones de CO2, en relació a les emissions responsables del canvi climàtic. Però reconeguem-ho, ens costa imaginar-nos-les aquestes tones, oi? Com són? Ocupen molt? És molt una tona? Quantes me'n toquen a mi? Ens passa una mica com amb el canvi de les pessetes a euros. A partir d'alguns milers, perdíem (alguns encara perdem) completament la noció de les magnituds. És evident que davant de nous reptes, calen noves alfabetitzacions, i els paràmetres i les referències en són una part essencial.
Imagino que aquesta és una de les intencions que es troben darrera la recent publicació 'El comptador', impulsada per l'Agència d'Energia de Barcelona, i que pretén informar d'una manera molt sintètica i entenedora sobre els reptes, la situació i les tendències a la ciutat de Barcelona en matèria d'energia. Al meu entendre, cal celebrar aquest esforç, i seguir potenciant-lo.
Director del Centre per la Sostenibilitat, UPC
