La setmana passada vaig assistir a la presentació del projecte final d’unes estudiants de BAU. Les seves propostes formaven part del final d’un Màster d’Experimentació en Disseny, en el qual he estat professora d’ètica i sostenibilitat. Un dels membres de jurat era en Markel Cormenzana i en un dels seus comentaris a les propostes presentades va fer aquest comentari : ‘A veces queremos salvar el mundo con el diseño y nos olvidamos de aquello cotidiano, de nuestros vecinos y de nuestros amigos.’
"L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius"
No puc estar més d’acord i és el que intento practicar dia a dia com a ‘activista domèstica’. Com podem redissenyar el món en clau sostenibilista i ètic si som incapaços de fixar-nos en allò quotidià? L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina, les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament. Dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual, sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients d’allò que consumim i de com ho fem.
"Comprar allò més contaminant, menys saludable i més infinitament envasat és més fàcil i més barat! Crides menys l’atenció i no t’obliga a organitzar-te ni planificar. Et permet improvisar. És contra tot això que he de lluitar diàriament…"
D’aquí ve l’autodenominació de ‘activista domèstica’. No em puc dir ‘activista’ i punt, ja que no m’he lligat mai a cap arbre per evitar que el talessin (no em considero tan valenta i tinc un gran defecte, la timidesa), tampoc he viatjat a l’altra banda del món per reivindicar una acció ambiental (en la que crec però per la que no estic disposada a renunciar a la meva rutina endreçada i a tenir aprop aquells que estimo i que em necessiten també), tampoc dedico molt de temps com a voluntària en entitats i associacions ambientals i/o socials (l’he anat rebaixant a mesura que la meva vida familiar s’ha fet més complexa, tot i que en un moment donat va ser molt important i vaig aprendre molt i espero poder anar tornant gradualment), etc. D’acord, vaig a manifestacions, faig boicot a productes, veig documentals de denúncia sobre el capitalisme, dono suport al cinema d’autor, etc. M’estic avançant… En fi, que no sóc un bon exemple d’activista ambiental però, en canvi, en el meu dia a dia sóc radical (sempre que puc) per poder viure d’una manera sostenible, conscient, respectuosa… i no és fàcil! És una lluita constant (per això vull mantenir l’adjectiu ‘activista’ i afegir ‘radical’) contra el sistema que es reflecteix en el teu entorn que et jutja com una persona obsessiva, massa organitzada i una mica ‘cansina’.
Situació quotidiana 1: Quant pesa la meva motxilla #residuzero?
Dibuix de Isabel Coderch de Telosirvoverde.com. Gràcies!
Surto de casa. Avui serà matí llarg de reunions i és possible que hagi de dinar fora. No he quedat amb ningú. D’acord, vaig a preparar la motxilla (una Eastpack amb 30 anys de garantia):
- Portàtil protegit amb funda de Pijama de tela i carregador.
- Estoig de Back to eco de denim reutilitzat amb llapis i rotuladors de colors.
- Ampolla reutilitzable plena d’aigua.
- Got take away per cafès o begudes a mig matí.
- Alguns fruits secs en boc n’roll per aguantar fins l’hora de dinar.
- Una bossa de tela plegada per si he de comprar alguna cosa i evitar així la bossa de plàstic, i alguna bitsy bag dins per si el que compro és a granel.
- Llibreta Moleskine (always!) i auriculars per sentir la ràdio o música.
- Sempre un llibre tot i que poques vegades el llegeixo.
- Cartera de tela per targetes, i moneder de pneumàtic reutilitzat de Bandaderodadura. Ah, i les claus, és clar.
"Qualsevol atac de gana o de set o de dosi de cafè; qualsevol compra no planificada; pot derivar en plàstics d’un sol ús a la brossa (separativa, és clar!). Per això, cal anar ‘carregada’ d’opcions i això té un cost: mal d’esquena!"
El resultat és una motxilla carregada, tot i que no tot sigui per evitar generar residus però, deu ni dó. I encara així és difícil o quasi impossible. Qualsevol atac de gana o de set o de dosi de cafè; qualsevol compra no planificada; pot derivar en plàstics d’un sol ús a la brossa (separativa, és clar!). Per això, cal anar ‘carregada’ d’opcions i això té un cost: mal d’esquena!
Situació quotidiana 2: No siguis exagerada!
Les 19:45. S’apropa l’hora de sopar. Estem mandrosos i fem la pregunta clau: ‘Nens, i si avui sopem bikinis?’.
Nens: Vale! Però tenim molta gana! Pot ser ja?
Ell: Sí, clar… Ui, no pot ser. No tenim pernil dolç.
Ells: Però volem bikinis. Ens ho heu dit.
Ell: (Ara què fem?) No tenim pernil dolç… baixo un moment al supermercat i compro un paquet de pernil.
Jo: No, ja vaig jo (estava en pijama i feta caldo) al mercat, que encara deu estar obert, o a aquella botiga que el venen a talls i en compro…
Ell: Però què dius… no passa res, Ana, per un dia que comprem el pernil envasat.
Jo: Ja, però és que l’altre a més de no tenir plàstic és més bo. En sèrio, que no em costa res (mentida! Estic feta un ‘nyap’).
"En fi, que alguna vegada m’he plantat al carrer amb una barreja de roba d’estar per casa (els meus pijames) i un abric a sobre i unes botes sense mitjons per poder anar a comprar aquell pernil dolç sense plàstic i, a més, a contrarrellotge"
Els meus fills ens escolten atents i em miren amb una cara que no sé interpretar: a. La nostra mare és una frikkie i trigarem massa en sopar aquest bikini (el més probable). b. La nostra mare és una activista domèstica en la que em vull emmirallar per créixer amb consciència i coherència ambiental (jajajaja! ni parlar-ne). En fi, que alguna vegada m’he plantat al carrer amb una barreja de roba d’estar per casa (els meus pijames) i un abric a sobre i unes botes sense mitjons per poder anar a comprar aquell pernil dolç sense plàstic i, a més, a contrarrellotge.
Situació quotidiana 3: El pa a la bossa de tela directament, si us plau!
Quan la Mireia em veu aparèixer per la porta o em veu de lluny arribant pel carrer, carregada amb tots els meus gadgets ‘residu zero’ al carretó de la compra i cabàs; deu pensar: ‘Ja arriba l’Ana, a veure amb què em sorpren avui!’. I és que he après molt a la fleca Maria (sí, es diu Mireia però qui li va fer el traspàs es deia Maria i si funciona, per què canviar-ho). Aprofito per preguntar-li tot.
Jo: Maria, vull un parell de barres integrals.
Ella: Molt bé! Mira, aquestes estan torradetes.
Jo: No, espera! (intento no cridar per no espantar-la). No vull paper que embolica, me les pots donar directament.
Ella: No, no te les puc donar directament. O te les fico directament en una bossateva o te les he d’embolicar.
Jo: No entenc, per què?
Ella: Temes d’higiene alimentària i normativa.
Jo: Però, quin sentit té?
Ella: Noia, jo no me la jugo… A més és un paper, no és plàstic.
Jo: Ja, però el llençaré només arribar a casa! No té sentit per molt paper que sigui, és un material que ha tingut uns costos energètics i materials per fabricar-se i arribar fins aquí… (la miro i penso: ufff, quin discurs li estic deixant anar…).
Ella: (silenci tot i que amb cara d’aprovació i espatlles que pugegn mentre els cap baixa).
Jo: D’acord, doncs fica-me-la directament aquí a la bossa (estem soles). Sort que portava bossa de tela, sinó paper llençat al minut zero.
Interactiu #ObjectiuRezero de la Fundació Rezero
En podria escriure tantes d’aquestes situacions quotidianes… I la veritat és que moltes tenen un punt còmic que cada cop em fa menys mandra. Intentar portar un estil de vida més sostenible i conscient és un procés d’aprenentage brutal. Et permet trobar temps per investigar sobre allò que consumeixes, provar alternatives, comparar-les, explicar-les i portar-les a terme. Tot requereix el seu temps, és un procés. No és una fórmula màgica. No es tracta de tenir una caixa plena de productes o gadgets per evitar les que són d’un sol ús (només). Es tracta de ser sincera amb una mateixa, analitzar què pots fer en cada moment, com fer-ho i sobretot, fer-ho i no frustrar-te si no funciona o si no et senta bé o si és massa per tu o si et massa sola aplicant-ho.
"L’interactiu Objectiurezero.cat destaca per tenir una estètica lluminosa i positiva que convida a saber-ne més sense rebre consells dogmàtics, sinó proposant altres maneres de viure"
En aquest punt del post (això era una intro ;-)) presento l’interactiu ObjectiuRezero en l’elaboració del qual he col·laborat intensament amb Rezero i Onebigrobot. Aquest interactiu esdevé una eina per acompanyar en la presa de decisions que portin vers un estil de vida menys generador de residus. Aquest interactiu destaca per tenir una estètica lluminosa i positiva que convida a saber-ne més sense rebre consells dogmàtics, sinó proposant altres maneres de viure. I al final de l’interactiu es facilita una relació de totes les microdecisions plantejades de manera atractiva i resumida. Objectiurezero.cat es va estrenar el passat 1 de juliol i continuarà circulant durant molts mesos recolzat en diverses campanyes de comunicació i accions de sensibilització. En el cas d’aquest juliol ha estat el #freeplasticjuly (twitter i instagram). El dia 30 de juliol de 2019 l’interactiu ja comptava amb 1.600 visites!
Perquè es tracta d’això, de microdecisions quotidianes que d’entrada poden semblar insignificants però que sumades es multipliquen. A més, i com sempre insisteixo, t’apropen a un estil de vida que et senta millor i et fa més feliç.
Els escenaris plantejats són un lavabo, una habitació, una cuina, una botiga i una celebració. S’ha escollit aquests llocs perquè es considera que és aquí on es prenen moltes de les decisions que permeten prevenir residus. I també s’ha volgut afegir un escenari col·lectiu en el qual hi ha més gent implicada, ja que un dels punts complicats d’assolir estil de vida residu zero és que tothom et recolzi, empatitzi amb tu i col·labori.
com no vull que aquest post sigui un ‘spoiler’ de l’interactiu, deixo aquí la presentació dels continguts. Només afegeixo que es tracta de 30 microdecisions que, en realitat, engloben moltes més, i que ens poden permetre reduir els residus generats a la nostra activitat diària. I aquí ve la reflexió final: La major part de les microdecisions plantejades a l’interactiu Objectiu Rezero esdevenen estratègies quotidianes de prevenció de residus. Només en un parell de casos parlem del reciclatge final. Hi ha tanta feina a fer en el marc de la prevenció que no podem deixar de parlar-ne i animar a tothom que se sumi a una vida més conscient i, per què no, més feliç.
