Les qüestions ambientals, paisatge inclòs, són incomprensibles a la sola llum de la ciència ecològica, que no ha estat concebuda per explicar el comportament dels agents socials que hi ha al darrere del territori. Les maneres de l’economia o de la sociologia, al seu torn, són més o menys científiques, però el seu material de treball està constituït per convencions sense preexistència física i per processos subjectius inhàbils com a referent segur. D’aquí la necessitat de resoldre posicions i inclinar-se per l’aproximació holística propugnada per la socioecologia.
"Les qüestions socioambientals i el paisatge només s’aborden amb solvència aplicant el mètode heurístic i des d’un plantejament holístic"
Sovint es confon l’algorísmia amb l’heurística i la pluridisciplinarietat amb l’holisme. La algorísmia arriba a solucions aplicant fórmules eficaces establertes per endavant, els algorismes: només cal aplicar a la superfície d’un quadrat l’algorisme de l’arrel quadrada per saber amb exactitud i certesa la longitud dels seus costats, per exemple. Els tecnòlegs són algoristes típics que fonamenten la seva progressiva competència professional en el domini d’un nombre creixent d’algorismes adequats. Per a ells, saber equival a conèixer solucions prèviament establertes. Per contra, la investigació científica és heurística, és a dir que recorre al mètode de l’assaig, error i correcció per avançar en el coneixement. No aplica fórmules, sinó que fa proves, de les que conclou algorismes provisionals a partir dels quals fa nous assaigs temptatius. Les qüestions socioambientals, i el paisatge n’és una, només s’aborden amb solvència aplicant el mètode heurístic i des d’un plantejament holístic.
"No ha estat fins a la primera dècada del segle XXI que la conjunció entre la visió científica i la dimensió ètica i estètica de la intervenció en el paisatge ha assolit reconeixement dins el context de la recerca aplicada a la sostenibilitat ambiental"
En una petita obra magistral dedicada a la metodologia de l’estudi del paisatge, l’ecòleg Fernando González Bernáldez ja deia anys enrere: "Ara per ara, la ciència troba grans dificultats per tractar l’imaginari i les seves estructures antropològiques, la cultura, les emocions, etc.". Per ciència, González Bernáldez entenia la ciència experimental, naturalment. Tanmateix, expressava la confiança ‑fonamentada en el seu propi treball‑ d’assolir una comprensió global de les relacions entre els éssers humans incorporant a l’anàlisi ecològica la consideració dels aspectes estètics, emocionals i sentimentals de l’entorn, dels quals afirmava en el mateix assaig que "malgrat llur evident importància, presenten dificultat d’anàlisi i valoració". L’aproximació socioecològica és un intent de resposta a aquestes inquietuds. González Bernáldez s’avançà al seu temps, de manera que no ha estat fins a la primera dècada del segle XXI que la conjunció entre la visió científica i la dimensió ètica i estètica de la intervenció en el paisatge ha assolit reconeixement dins el context de la recerca aplicada a la sostenibilitat ambiental.
"Aplicar o no aplicar una aproximació socioecològica té conseqüències considerables en la gestió de la realitat. De qualsevol realitat ambiental en general i de la realitat paisatgística en particular"
Tots aquests plantejament són molt més que una erudita discussió acadèmica. En efecte, aplicar o no aplicar una aproximació socioecològica té conseqüències considerables en la gestió de la realitat. De qualsevol realitat ambiental en general i de la realitat paisatgística en particular. Per exemple, els famosos estira i arronsa de la Comissió de la Unió Europea sobre els olivets mediterranis admeten una relectura des d’aquest enfocament paisatgístic socieoecològic. Els analistes ubicats en el nord europeu confonen l’algorisme paisatgístic mediterrani amb la postal de les seves vacances estivals i per això tracten els olivets centenaris i la cultura que porten vinculada amb la displicència del funcionari que canvia de lloc els mobles d’un magatzem. Ens podem preguntar si els que acostumen a encalçar guineus per boscanes caducifòlies arriben a comprendre què suposa un olivet. Probablement no, perquè les oliveres no formen part del seu paisatge socioecològic, és a dir del seu imaginari cultural.
Autors: Ramon Folch. Socioecòleg, President d’ERF – Estudi Ramon Folch i Associats & Josepa Bru. Geògrafa, Catedràtica estada de Geografia Humana de la Universitat de Girona
Extret del llibre “Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions” (Fundació Carulla & ESADE, Editorial Barcino, Barcelona 2017 [2ª ed.]).
