La recent estrena del setè episodi de La guerra de les galàxies ha excitat els seguidors de la saga i ha inclinat George Lucas, que en va ser el creador en un ja llunyà 1977, a explicar-se.Ha fet un cant als valors de la fantasia creativa i de la metàfora com a recurs artístic, les raons de l'èxit de Star Wars, segons ell.
Lucas també produí els quatre episodis d'Indiana Jones, un altre fèrtil exercici creatiu. En aquest cas, l'arqueologia desplaçà la ficció futurista. En totes dues sagues, l'acte imaginatiu fou concebre els guions i produir les pel·lícules, carregades d'efectes especials; el contingut, per contra, era una pura fantasia, és a dir, un relat ple d'inversemblances. La fantasia és onírica i evanescent, mentre que la imaginació dóna lloc a projectes sòlids i implementables.
Hi ha un paral·lelisme amb la realitat socieoconòmica que tenim. El sostenibilisme tracta d'maginar-ne una alternativa que ens permeti sortir de l'actual atzucac. Per contra, el desenvolupisme partidari del business as usual continua instal·lat en la seva fantasia delirant. El considerable sotrac de la crisi del 2008 no l'ha alliçonat en absolut. Comença a ser patètic. Es pretén que el mateix discurs causant del problema n'esdevingui la solució.
Segons el demolidor informe acabat de publicar per Oxfam, 62 multimilionaris acumulen més recursos que els 3.500 milions de persones més pobres del món. Fa uns anys, calien 338 multimilionaris per arribar-hi. La riquesa es concentra i la pobresa s'expandeix. El creixement serveix, sobretot, per enriquir els rics. A costa dels pobres i dels recursos planetaris. Assimilar aquest format econòmic al desenvolupament és un acte d'irresponsable fantasia culpable. És l'hora de la imaginació sensata. O imaginatius jedis sostenibilistes o "costat fosc" fantasiós emparant-se de tot.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
