Els primers ferrocarrils a vapor eren eines de gestió minera. D'això ja fa dos segles. Eren una excel·lent inversió, perquè milloraven el rendiment de la mina. A algú se li acudí de transformar-los en un sistema de transport de persones i aparegueren els primers trens "moderns", fa més d'un segle i mig. També eren un bon negoci. Cent anys més tard, havent contribuït decisivament a l'èxit de la Revolució Industrial, el ferrocarril reculava davant de l'automòbil. Calia suprimir-lo o subvencionar-lo.
Alguns països subvencionaren les pèrdues d'un sistema antiquat, a més d'envellit; altres, la socialització d'un sistema renovat. És molt diferent. L'estat se'ls gastava a Alemanya perquè la gent viatgés bé i segura en trens ràpids i còmodes; a Espanya, perquè la companyia, malgrat el seu pèssim servei, no s'ensorrés. Què vol dir subvencionar, així doncs?
L'energia també està subvencionada. Ningú sabria justificar exactament per què, a aquestes alçades. Es podrien explicar les raons històriques i el procés, però difícilment justificar les polítiques actuals. Resulta que comprem a sotapreu un producte per a fer negoci. Ja es veu que no lliga. Com que tendim a confondre els drets adquirits amb els vicis consolidats, la retirada de les subvencions seria ara un escàndol majúscul. I un seriós problema en la majoria de comptes d'explotació, és clar.
La subvenció, d'una manera o altra, afecta tots els formats energètics, tant els madurs com els emergents. Els costos reals estan encriptats, tant en el cas de l'energia nuclear, com en el de les renovables. Una part dels valors afegits generats per l'activitat econòmica es destinen a desfigurar els balanços de la mateixa activitat econòmica. Obtenim beneficis per a cobrir les pèrdues que ens ocasiona obtenir beneficis. Brillant.
Finançar
Les subvencions entorpeixen el finançament, que és l'aportació de diners per a fer possible una activitat. Si és ruïnosa, no val la pena finançar-la; si és rendible, cobrirà el finançament amb els ulteriors beneficis. Moltes actuacions sostenibilistes necessiten finançament. No subvenció: finançament. Si es fan els números adequadament, ben entès. Si han de competir amb activitats insostenibles però subvencionades, malament.
Som aquí. Quan es diu que l'edificació sostenible resulta cara, s'incorre en aquesta fal·làcia, perquè és més barata, per definició. Però no ho sembla, perquè l'edificació insostenible habitual està subvencionada, com aquells trens atrotinats. Entre altres coses, no paga els costos de les disfuncions ambientals que genera. Ni tampoc els de l'energia que malversa. Ni els de l'aigua que malmena. Per eficiència econòmica, justament, hauríem d'optar pel finançament de la sostenibilitat, en comptes de llençar recursos subvencionant la insostenibilitat.
Encara no ho sabem fer. Hem inventat les hipoteques perquè tothom (és un dir) es pugui comprar un pis: haurien d'abastar el cost de la l'edificació i el de l'explotació durant els vint o trenta anys de la seva durada. Això seria finançar el progrés. Amb l'estalvi de l'explotació es cobriria, amb escreix, el sobrecost edilici. I si disposéssim de mecanismes per a repercutir adequadament les externalitats ambientals, els comptes encara serien més clars. Sostenibilitat és rigor comptable. Prou de subvencionar el fracàs.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
