24/07/2005 - 00:00
En aquesta època de l'any les agències de viatge treuen fum, com és lògic. M'explicava un company fa uns dies que va anar a una agència no especialitzada a comprar un bitllet d'avió. Per curiositat, li va preguntar a la noia que l'atenia quines ofertes tenien en ecoturisme. Ella, tota estranyada, se'l va quedar mirant i li va contestar: 'Aquí només tenim viatges normal'.
Aquesta resposta innocent reflecteix el profund desconeixement sobre l'ecoturisme que hi ha a casa nostra. I això, malgrat que el cercador d'Internet per excel·lència inclou més d'un milió d'entrades del terme en castellà i 1.340.000 si l'escrivim en anglès. Si ho fem en català, el nombre baixa estrepitosament fins a les 6.100. Si busquem altres segments turístics, els resultats són sorprenents. Així, el turisme de 'sol i platja' té 56.400 entrades en castellà, mentre que el 'turisme rural' augmenta fins a les 736.000 en castellà i 32.000 en català.
Una alternativa real pràcticament desconeguda Més enllà de l'anècdota cibernètica, el cert és que l'ecoturisme s'està convertint en una alternativa econòmica real a l'abast de comunitats locals d'arreu del món. Països com Costa Rica, Kènia, Islàndia o la regió de la Patagònia són destins ecoturístics consolidats. El suport de multitud d'institucions i entitats també és un fet. A part de la Societat Internacional de l'Ecoturisme, amb seu a Washington, països tan dispars com Brasil, Sri Lanka, Paquistan, Estònia, Japó, Suècia o Armènia tenen sengles societats d'ecoturisme. Per la seva part, les Nacions Unides, amb el suport de l'Organització Mundial del Turisme, van designar el 2002 Any Internacional de l'Ecoturisme.
A Catalunya, en canvi, l'ecoturisme és pràcticament desconegut i només se'n parla des del món acadèmic i des de diverses entitats conservacionistes. És que no tenim potencial ecoturístic? Ens falten espais naturals dignes de visitar? No podem gaudir d'una fauna sorprenent? Tot això, i més. El territori català, però, és conegut a l'exterior pel turisme de sol i platja, pel seu germà, el famós turisme de borratxera, i pel turisme de Barcelona, clarament a l'alça, com podem comprovar passejant pels carrers de la ciutat.
L'ecoturisme encara no ha gaudit de la suficient promoció per part de les administracions catalanes. Tanmateix, algunes tipologies turístiques que es practiquen amb èxit i que cada vegada es promocionen més, com ara el senderisme o les visites a espais naturals protegits (sempre que incloguin pernoctacions), s'assimilen a l'ecoturisme. El turisme rural també presenta vincles estrets amb l'ecoturisme, i en una eventual estratègia de promoció les dues modalitats haurien d'anar lligades i s'haurien de complementar.
El risc del pseudoecoturisme A part del desconeixement, el mal ús del terme 'ecoturisme', com li ha passat a l'adjectiu 'sostenible', és un altre dels reptes que cal afrontar. Arreu del món, el terme s'ha utilitzat de forma abusiva per promocionar destins que possiblement no complien els requisits bàsics d'aquesta modalitat turística. Tanmateix, al darrera de l'ecoturisme hi ha uns fonaments teòrics molt ben desenvolupats en nombrosos estudis i publicacions.
Per evitar equívocs, l'ecoturisme es pot definir com una activitat turística que consisteix en viatjar o visitar àrees naturals amb l'objectiu de gaudir i observar els atractius naturals (paisatge, fauna, flora...) d'aquests indrets i les manifestacions culturals associades, a través d'un procés que promou la conservació, té un impacte ambiental baix i propicia la participació activa de les poblacions locals. En termes de sostenibilitat, l'ecoturisme és segurament el turisme més sostenible de tots.
Des d'algunes instàncies científiques, i a partir de multitud d'estudis, tant en àrees terrestres com marines, s'ha advertit dels greus impactes sobre els ecosistemes i les espècies derivats de les visites dels ecoturistes. La presència de curiosos, a distàncies més o menys properes, d'espècies com els pingüins i les foques de l'Antàrtida, o els ocells marins del delta de l'Ebre, pot alterar el seu comportament normal i reduir-ne la supervivència. A partir d'aquests fets, es podria pensar que l'ecoturisme no és tan beneficiós com sembla.
És ben cert que la freqüentació humana és l'origen de molts dels mals que pateixen els nostres espais naturals. Però també ho és que existeixen tècniques de gestió que permeten controlar, canalitzar i concentrar els fluxos de visitants per tal de minimitzar els seu impacte sobre el medi. Així, per exemple, l'observació de balenes a la península Valdès només es permet en un dels dos golfs marítims que hi ha a la zona, garantint així que en l'altre el destorb dels turistes a les balenes és nul. Les visites a peu per sobre el glaciar Perito Moreno, o per la reserva del bosc nuvolós de Monteverde (a Costa Rica), tenen lloc en una superfície molt petita d'aquests espais, de manera que a la resta les dinàmiques naturals poden seguir el seu curs. L'impacte es concentra, s'assumeix i, a canvi, es conserva tota una àrea més extensa.
Per tant, cal anar amb compte amb l'ús del terme, no el desvirtuem d'entrada i en tot cas anomenen pseudoecoturisme o fals ecoturisme a aquelles activitats turístiques que es basen en la contemplació del medi natural però que, per una mala gestió, produeixen alteracions en l'entorn. L'ecoturisme, per definició, causa un impacte ambiental baix. El veritable ecoturisme procura assolir l'equilibri entre desenvolupament turístic i conservació d'àrees naturals. A més, el negoci ecoturístic depèn directament d'un entorn en bon estat. Si aquest es degrada, si hi ha menys balenes o pingüins, hi ha menys turistes i les pèrdues econòmiques poden arribar a ser considerables.
Un futur esperançador Aquí no tenim balenes, ni elefants, ni còndors, ni glaciars, ni guèisers, tots ells típics reclams ecoturístics. Però tenim isards, llúdrigues, voltors, volcans, grans muntanyes i, sobretot, diversitat. L'elevada diversitat de Catalunya (tant d'espècies com d'hàbitats i de paisatges), afegit a la gran riquesa cultural, l'extensa xarxa de camins i l'oferta d'allotjament vinculada al turisme rural generen uns potencials molt importants per al desenvolupament de l'ecoturisme al nostre país.
Fins avui i en el marc de l'entorn natural, el turisme d'aventura ha estat el gran beneficiat del suport de les institucions catalanes i val a dir que ha estat un èxit. Ara el següent pas ha de ser apostar per l'ecoturisme, seguint l'exemple d'altres països. Un pla o una estratègia catalana d'ecoturisme, i la creació d'algun òrgan promotor són algunes de les actuacions que podria dur a terme l'administració catalana. La futura Agència Catalana de Turisme pot ser una bona oportunitat en aquest sentit.
La promoció de destins ecoturístics del nostre territori ha d'anar lligada a dues premisses bàsiques: oferir productes turístics estructurats i de qualitat; i preveure els possibles impactes ambientals derivats de les visites per aplicar, de forma preventiva, les mesures de planificació i gestió necessàries. D'això depèn en gran part que l'ecoturisme català acabi reeixint. Com es va dir en les I Jornades d'ecoturisme de Berga l'any 2002, aquest segment turístic 'és un diamant en brut que cal netejar, polir i difondre en benefici de tots, i sobretot de les comunitats locals i del seu patrimoni natural i cultural'.
Més informació: International Ecotourism Society Organització Mundial del Turisme
Aquesta resposta innocent reflecteix el profund desconeixement sobre l'ecoturisme que hi ha a casa nostra. I això, malgrat que el cercador d'Internet per excel·lència inclou més d'un milió d'entrades del terme en castellà i 1.340.000 si l'escrivim en anglès. Si ho fem en català, el nombre baixa estrepitosament fins a les 6.100. Si busquem altres segments turístics, els resultats són sorprenents. Així, el turisme de 'sol i platja' té 56.400 entrades en castellà, mentre que el 'turisme rural' augmenta fins a les 736.000 en castellà i 32.000 en català.
Una alternativa real pràcticament desconeguda Més enllà de l'anècdota cibernètica, el cert és que l'ecoturisme s'està convertint en una alternativa econòmica real a l'abast de comunitats locals d'arreu del món. Països com Costa Rica, Kènia, Islàndia o la regió de la Patagònia són destins ecoturístics consolidats. El suport de multitud d'institucions i entitats també és un fet. A part de la Societat Internacional de l'Ecoturisme, amb seu a Washington, països tan dispars com Brasil, Sri Lanka, Paquistan, Estònia, Japó, Suècia o Armènia tenen sengles societats d'ecoturisme. Per la seva part, les Nacions Unides, amb el suport de l'Organització Mundial del Turisme, van designar el 2002 Any Internacional de l'Ecoturisme.
A Catalunya, en canvi, l'ecoturisme és pràcticament desconegut i només se'n parla des del món acadèmic i des de diverses entitats conservacionistes. És que no tenim potencial ecoturístic? Ens falten espais naturals dignes de visitar? No podem gaudir d'una fauna sorprenent? Tot això, i més. El territori català, però, és conegut a l'exterior pel turisme de sol i platja, pel seu germà, el famós turisme de borratxera, i pel turisme de Barcelona, clarament a l'alça, com podem comprovar passejant pels carrers de la ciutat.
L'ecoturisme encara no ha gaudit de la suficient promoció per part de les administracions catalanes. Tanmateix, algunes tipologies turístiques que es practiquen amb èxit i que cada vegada es promocionen més, com ara el senderisme o les visites a espais naturals protegits (sempre que incloguin pernoctacions), s'assimilen a l'ecoturisme. El turisme rural també presenta vincles estrets amb l'ecoturisme, i en una eventual estratègia de promoció les dues modalitats haurien d'anar lligades i s'haurien de complementar.
El risc del pseudoecoturisme A part del desconeixement, el mal ús del terme 'ecoturisme', com li ha passat a l'adjectiu 'sostenible', és un altre dels reptes que cal afrontar. Arreu del món, el terme s'ha utilitzat de forma abusiva per promocionar destins que possiblement no complien els requisits bàsics d'aquesta modalitat turística. Tanmateix, al darrera de l'ecoturisme hi ha uns fonaments teòrics molt ben desenvolupats en nombrosos estudis i publicacions.
Per evitar equívocs, l'ecoturisme es pot definir com una activitat turística que consisteix en viatjar o visitar àrees naturals amb l'objectiu de gaudir i observar els atractius naturals (paisatge, fauna, flora...) d'aquests indrets i les manifestacions culturals associades, a través d'un procés que promou la conservació, té un impacte ambiental baix i propicia la participació activa de les poblacions locals. En termes de sostenibilitat, l'ecoturisme és segurament el turisme més sostenible de tots.
Des d'algunes instàncies científiques, i a partir de multitud d'estudis, tant en àrees terrestres com marines, s'ha advertit dels greus impactes sobre els ecosistemes i les espècies derivats de les visites dels ecoturistes. La presència de curiosos, a distàncies més o menys properes, d'espècies com els pingüins i les foques de l'Antàrtida, o els ocells marins del delta de l'Ebre, pot alterar el seu comportament normal i reduir-ne la supervivència. A partir d'aquests fets, es podria pensar que l'ecoturisme no és tan beneficiós com sembla.
És ben cert que la freqüentació humana és l'origen de molts dels mals que pateixen els nostres espais naturals. Però també ho és que existeixen tècniques de gestió que permeten controlar, canalitzar i concentrar els fluxos de visitants per tal de minimitzar els seu impacte sobre el medi. Així, per exemple, l'observació de balenes a la península Valdès només es permet en un dels dos golfs marítims que hi ha a la zona, garantint així que en l'altre el destorb dels turistes a les balenes és nul. Les visites a peu per sobre el glaciar Perito Moreno, o per la reserva del bosc nuvolós de Monteverde (a Costa Rica), tenen lloc en una superfície molt petita d'aquests espais, de manera que a la resta les dinàmiques naturals poden seguir el seu curs. L'impacte es concentra, s'assumeix i, a canvi, es conserva tota una àrea més extensa.
Per tant, cal anar amb compte amb l'ús del terme, no el desvirtuem d'entrada i en tot cas anomenen pseudoecoturisme o fals ecoturisme a aquelles activitats turístiques que es basen en la contemplació del medi natural però que, per una mala gestió, produeixen alteracions en l'entorn. L'ecoturisme, per definició, causa un impacte ambiental baix. El veritable ecoturisme procura assolir l'equilibri entre desenvolupament turístic i conservació d'àrees naturals. A més, el negoci ecoturístic depèn directament d'un entorn en bon estat. Si aquest es degrada, si hi ha menys balenes o pingüins, hi ha menys turistes i les pèrdues econòmiques poden arribar a ser considerables.
Un futur esperançador Aquí no tenim balenes, ni elefants, ni còndors, ni glaciars, ni guèisers, tots ells típics reclams ecoturístics. Però tenim isards, llúdrigues, voltors, volcans, grans muntanyes i, sobretot, diversitat. L'elevada diversitat de Catalunya (tant d'espècies com d'hàbitats i de paisatges), afegit a la gran riquesa cultural, l'extensa xarxa de camins i l'oferta d'allotjament vinculada al turisme rural generen uns potencials molt importants per al desenvolupament de l'ecoturisme al nostre país.
Fins avui i en el marc de l'entorn natural, el turisme d'aventura ha estat el gran beneficiat del suport de les institucions catalanes i val a dir que ha estat un èxit. Ara el següent pas ha de ser apostar per l'ecoturisme, seguint l'exemple d'altres països. Un pla o una estratègia catalana d'ecoturisme, i la creació d'algun òrgan promotor són algunes de les actuacions que podria dur a terme l'administració catalana. La futura Agència Catalana de Turisme pot ser una bona oportunitat en aquest sentit.
La promoció de destins ecoturístics del nostre territori ha d'anar lligada a dues premisses bàsiques: oferir productes turístics estructurats i de qualitat; i preveure els possibles impactes ambientals derivats de les visites per aplicar, de forma preventiva, les mesures de planificació i gestió necessàries. D'això depèn en gran part que l'ecoturisme català acabi reeixint. Com es va dir en les I Jornades d'ecoturisme de Berga l'any 2002, aquest segment turístic 'és un diamant en brut que cal netejar, polir i difondre en benefici de tots, i sobretot de les comunitats locals i del seu patrimoni natural i cultural'.
Més informació: International Ecotourism Society Organització Mundial del Turisme
Ambientòleg i consultor en planificació i comunicació ambiental
