«Recordo que, quan era petita em ficava al forat d’un arbre molt vell que teníem al jardí i somniava que tancava els ulls i em transportava a un món nou ple de meravelles i nous companys —explica a una conferència TED la científica noruega Anne Sverdrup-Thygeson—. Ara que sóc adulta, que he estudiat ecologia i he après tant dels arbres, he descobert que aquest món existeix, una veritable Narnia, una realitat paral·lela: el món dels insectes». Sverdrup-Thygeson, professora de ciències de la vida a la Universitat de Noruega i assessora científica de l’Institut Noruec de Recerca de la Natura (NINA), ha escrit un llibre publicat recentment en castellà que es diu Terra Insecta, on recull moltes de les meravelles que ha après observant aquests animals que, diu, porten els comandaments del planeta Terra des d’abans de l’era dels dinosaures. S’estima que hi ha entre 1 i 10 trilions d’insectes, més o menys uns 200 milions per cada esser humà, i habiten arreu del planeta —i lo d’ arreu, és literal, fins hi tot a l’ Antàrtida hi habita una espècie— des de fa 479 milions d’anys.
"S’estima que hi ha entre 1 i 10 trilions d’insectes, més o menys uns 200 milions per cada esser humà, i habiten arreu del planeta —i lo d’ arreu, és literal, fins hi tot a l’ Antàrtida hi habita una espècie— des de fa 479 milions d’anys"
Nosaltres, els humans moderns, només fa aproximadament uns 300.000 anys que existim, fruit d’una llarguíssima cadena de canvis evolutius. Ells en canvi, no han evolucionat gens des de la seva aparició a la superfície terrestre. Deia la neuròloga Rita Levi-Montalcini al seu fantàstic llibre Elogio de la imperfección que aquesta nul·la evolució dels insectes és «deguda a la perfecció del seu model primordial». Tal qual: són perfectes tal i com són. La seva capacitat d’ afrontar les vicissituds de la vida és insuperable i, com a classe d’animals, són pràcticament inextingibles, el que no treu que moltes espècies, massa, estiguin avui dia en franca regressió per causes humanes. Nosaltres, capaços d’imaginar ciutats futuristes a planetes inhòspits i llunyans (tan poc atractius per molts de nosaltres), som molt poc hàbils a l’hora de valorar el que tenim a casa nostra.
"Hi ha moltes veus que apunten que la menja d’insectes pot ser clau pel futur de la humanitat. A més, sense ells, el 75% dels grans cultius del món desapareixerien: un autèntic desastre"
«El món es molt ric en petites meravelles, però molt pobre en ulls que les sàpiguen veure», deia l’entomòleg canadenc Glenn Wiggins. Per això aquesta ecòloga noruega s’esforça a intentar que obrim els ulls i que, com ella, ens fascinem amb aquest exèrcit de petits éssers que treballen molt dur proveint serveis essencials pels ecosistemes: reciclen els nutrients de tota matèria morta, pol·linitzen els nostres cultius (un treball en equip que porten a terme unes 20.000 especies diferents de mosques, escarabats, formigues, vespes, i papallones, entre altres insectes) i ens proveeixen de valuosos productes, com la mel, la cera o la seda. També són aliment essencial per una munió d’espècies. Per exemple, el 60% dels ocells són insectívors i es calcula que cada any, les aus es cruspeixen uns 500 milions de tones d’insectes. Hi ha moltes veus que apunten que la menja d’insectes pot ser clau pel futur de la humanitat. A més, sense ells, el 75% dels grans cultius del món desapareixerien: un autèntic desastre.
De vegades, diu Sverdrup-Thygeson, es molt més obvi entendre el paper dels insectes quan vénen mal dades, com va succeir a Austràlia el segle passat. En aquest territori tan immens, ple de fauna i flora endèmica, no hi havia hagut mai vaques. Els dos primers exemplars que hi van posar la peülla, dos toros i set vaques, van aterrar a Nova Gales del Sud el 1788 procedents de Anglaterra. Sis anys després n’hi havia 61. El 1800, més de mil i, un segle després, un milió. És fàcil d’imaginar la quantitat colossal de fems que produeix aquesta quantitat de bovins. Però als ‘escombriaires’ habituals, els escarabats copròfags com el piloter, aquest merder no els atreia gens ni mica. Ells estaven adaptats a reciclar els excrements dels mamífers marsupials, com el coala o els cangurs. Femtes de vaca? No, gràcies! Així que, sense la seva intervenció, els fems van esdevenir una crosta tan dura que l’herba no la podia travessar. Cap el 1960 grans àrees de terreny s’havien tornat incultivables i, per posar-hi remei, entre 1965 i 1985 es va portar a terme el Projecte Australià de l’Escarabat Piloter, que va dirigir l’entomòleg George Bornemissza, mitjançant el qual es van importar escarabats ‘estrangers’ acostumats a digerir caca de vaca. Per sort, aquests es van adaptar i es van posar a la feina amb gran èxit, uns serveis prestats valorats en molt milions de dòlars anuals.
Lamentablement, però, l’ús intensiu de la terra, els pesticides i el canvi climàtic estan modificant el medi natural de tal manera i a tal velocitat que els insectes no poden adaptar-se. La biomassa d’insectes i també la seva diversitat minven de forma alarmant. La veritat, diu aquesta científic noruega, és que tampoc és que demanin massa, per sobreviure, aquests fascinants invertebrats: territoris prou grans amb flors silvestres i boscos i arbres vells combinats amb els nostres paisatges agrícoles.
"Lamentablement, però, l’ús intensiu de la terra, els pesticides i el canvi climàtic estan modificant el medi natural de tal manera i a tal velocitat que els insectes no poden adaptar-se"
Sabíeu, diu Sverdrup-Thygeson, que dins d’un arbre vell hi poden viure tants insectes com persones hi ha a Manchester (més de mig milió d’habitants)? Sabíeu que si avui encara conservem els manuscrits originals de Shakespeare, les partitures de Beethoven o els dibuixos de Carl von Linneà i Galileu, és gràcies a la tinta ferrogàlica que produeix la vespa agalladora? Sabíeu que les abelles saben comptar i que poden distingir i recordar rostres humans? I que les formigues i els abellots ensenyen habilitats als seus companys? "Qui mira cap en fora, somia, qui mira cap a dins", desperta, deia Carl Jung. Aprendre a observar els insectes sembla una bona manera de practicar aquesta mirada interior.
