El 27 de juny se celebra el Dia Internacional del Microbioma, una iniciativa que reivindica la importància crucial dels microorganismes que entapissen el planeta per a la salut global i de tenir-ne cura per frenar-ne l’extinció massiva en marxa provocada en bona part per l’activitat humana.
Agricultor ruixant un camp de llimoners | Worledit (Getty)
La covid és un exemple recent del que els experts anomenen ‘One Health’, un concepte que se sol traduir per ‘una salut’ i que fa referència que el benestar humà està estretament lligat a l’animal i el mediambiental. Els mosquits, que ara ja encetada la temporada estival hem començat a patir a Catalunya i que ja transmeten malalties infeccioses més pròpies d’altres latituds, en són un altre exemple, d’aquesta relació entre la salut del planeta i la humana.
Tant un com l’altre ens mostren que en un món tan globalitzat com el nostre, assetjat per la crisi climàtica, no podem centrar-nos només a tenir cura del nostre benestar obviant el de la resta d’habitants. I aquí s’inclouen també els microorganismes que conformen el microbioma de la Terra.
De fet, van ser les primeres formes de vida que van aparèixer al nostre món i el van anar transformant al llarg de milions d’anys per fer-lo habitable. Així, quan vam aparèixer la resta d’animals, ells ja hi eren i vam evolucionar junts i establir una relació de simbiosi: nosaltres els proporcionàvem aliments i allotjament -el nostre organisme-, i ells, a canvi, acomplien funcions crucials per a la vida. Tant és així que sense ells, avui no seríem aquí. Per això, per reconèixer el seu paper fonamental al planeta, des del 2018 se celebra el 27 de juny el Dia Internacional del Microbioma.
Els microorganismes estan presents a tot arreu, als sòls, les aigües, els tractes digestius dels animals, però també a les arrels, tiges i fulles de les plantes, i influencien el seu funcionament: des dels ritmes circadians a la floració, o les emissions de compostos volàtils orgànics amb què es comuniquen entre elles.
Com passa amb la microbiota que tenim al còlon, i que ens ajuda a digerir nutrients, fabricar vitamines, eliminar toxines i entrenar al sistema immunitari -entre altres funcions, el microbioma de la Terra també desenvolupa funcions essencials per als ecosistemes terrestres. Per començar, permet un ús dels nutrients més eficient per part de les plantes; n’augmenta la productivitat; en millora la resistència i resiliència a plagues i episodis climàtics extrems.
S’ha vist que el microbioma terrestre repercuteix també en el contingut nutricional de les plantes, el que, de rebot, ens impacta positivament a humans i animals de granja, que ens nodrim d’aquests vegetals.
La interacció entre les arrels de les plantes i els microorganismes que viuen a la capa superior del terra, la rizosfera, com bacteris, fongs, virus i protozous, promou la germinació en les plantes i els proporciona una major resistència enfront de plagues i d’episodis de clima extrems, com les sequeres, associats a l’emergència climàtica.
Així mateix, s’ha vist que el microbioma terrestre repercuteix també en el contingut nutricional de les plantes, el que, de rebot, ens impacta positivament a humans i animals de granja, que ens nodrim d’aquests vegetals. Per posar-ne un exemple: els bacteris són els que propicien que els minerals que hi ha al sòl, com el zinc, el magnesi, el potassi, el fòsfor, el ferro, siguin solubles i les plantes puguin absorbir-los a través de les arrels. En ingerir-les després nosaltres, també els adquirim, amb el consegüent impacte positiu en la nostra salut.
La microbiodiversitat, en perill
Ara bé, l’activitat humana està causant des de fa anys una extinció massiva d’aquests microorganismes. Les pràctiques d’agricultura poc sostenibles i un canvi en els patrons d’alimentació són en part la causa. Al darrer segle hem passat de consumir una gran varietat d’aliments de proximitat i de temporada, a poques varietats, presents durant tot l’any i moltes vingudes d’altres regions del món. Això ha provocat canvis en l’agricultura, com ara l’aposta pels monocultius, la pràctica de mètodes de conreu intensius tractats amb pesticides, herbicides, plaguicides i fertilitzants per garantir la màxima productivitat. El problema és que l’ús d’aquests productes químics s’està carregant la biodiversitat microbiana.
Estudis realitzats pel CREAF han comprovat com quan es fertilitzen els camps de conreu de cereals com el blat molt amb nitrogen, a més d’alterar el microbioma del sòl, fa que la planta augmenti molt els pèptids associats a la celiaquia. Podria ser, al·leguen els investigadors d’aquest centre de recerca, que aquestes petites proteïnes despertessin una reacció del sistema immunitari, vinculada a la malaltia celíaca i a problemes digestius.
Quan es fertilitzen els camps de conreu de cereals com el blat molt amb nitrogen, a més d’alterar el microbioma del sòl, fa que la planta augmenti molt els pèptids associats a la celiaquia.
A més a més, el consum d’aliments procedents d’altres parts del món passa perquè les plantes siguin tractades amb antibiòtics, per poder-les conservar en bon estat durant més temps. I això contribueix al problema de primera magnitud de resistències bacterianes. A això se suma el canvi climàtic, que asseca els terres i augmenta les temperatures, el que també provoca una disminució de la diversitat de bacteris.
Cal, doncs, repensar la nostra alimentació, apostar per productes locals i de temporada –que a més tindran millor gust– i per pràctiques més respectuoses amb el medi ambient. Al final, es tracta de recordar que el que és bo per a nosaltres, ho és també per al planeta.
