Esquiar amb guants de seda, mudar-te amb faldilles de cànem, dormir amb llençols de setí, treure't el fred amb un jersei de llana pura o calçar-te uns mitjons de caixmir, sembla tot plegat qüestió de luxe. En efecte, el tèxtil més ecològic i eficient per resguardar-nos de fred o calor és un luxe. Els teixits naturals, orgànics, sense derivats del petroli ni tints tòxics semblen més a prop del fast que de l'ecologia. Però reconèixer-los i accedir-hi requereix de certa dosi d'informació i d'un etiquetatge correcte.
No tota fibra que no és sintètica és, directament, natural o ecològica. Hi ha fibres artificials que provenen de la cel·lulosa, altres que són fabricades per animals o plantes però passen per algun procés artificial o humà per poder ser utilitzades, o altres que es sintetitzen al laboratori a partir de productes petroquímics.
(F)
Sembla ser que l'humà sintetitza fibres al laboratori des del segle XIX encara que les fibres més vintage són, justament, dels anys vint del segle passat quan es va estendre l'ús del niló primer en aplicacions militars i després en el món de la moda començant per les mitges i continuant amb tot tipus de peça de roba i complement. Les fibres sintètiques representen aproximadament la meitat de tot el consum de fibra, amb aplicacions en tots els camps de la tecnologia de fibra i tèxtil. El niló i el polièster de seguida van dominar el mercat i encara avui representen el 98 per cent en volum de la producció de fibres sintètiques, segons estimacions de McIntyre (2004).
Les sintètiques, a priori, són fibres econòmiques, pràctiques i amb propietats interessants com ara la durabilitat, impermeabilitat, facilitat per tenyir i rentar, elasticitat, entre altres. Moltes d'aquestes fibres no s'encongeixen, s'assequen ràpidament, aguanten intempèrie i no hi va l'arna. A més, es poden produir a gran escala motiu pel qual alguns teixits naturals, en especial els que tenen costos de producció elevats (certs cotons, seda, llana, etc), van passar a ser matèria prima de l'artesania a petita escala o souvenir dels llocs més pintorescos.
Com sembla que passa amb tot el que fa referència al tèxtil i la moda, els teixits naturals tornen. Potser perquè són tendència, potser perquè la tendència és recuperar models dels anys vint o per una preocupació genuïna per tot allò que mengem, respirem o posem en contacte amb la nostra pell. La qüestió és que, juntament amb l'agricultura ecològica, va creixent una moda ecològica o, si més no, tèxtil ecològic que mereix alguns apunts.
(F)
D'entrada, sembla que podríem etiquetar com ecològic tot aquell teixit que prové de plantes o animals, per distingir-lo del que es fabrica a partir de derivats del petroli o en un laboratori. Però això no és ben bé així. En tot cas, només el tèxtil certificat pot dur la denominació d'orgànic o ecològic. Ecocert és un dels organismes certificadors i ofereix diferents distintius segons si es pren en consideració la responsabilitat social i ambiental ( GOTS-Global Organic Textile Standard ); si es garanteix la traçabilitat dels teixits orgànics (OCS -Organic Content Standard) ; o si s'acompleixen determinats requeriments de qualitat ambiental en la producció (Ecocert standard ). Les diferents certificacions contemplen qüestions com l'agricultura de procedència, l'eficiència energètica i emissions de carboni o les condicions de treball i salut dels treballadors en la seva producció.
Cada vegada és més fàcil trobar peces tèxtils amb certificació orgànica en llocs no especialitzats com ara les grans superfícies comercials. Però el cert és que hi ha encara un recorregut llarg abans de poder garantir amb l'etiquetatge que aquella peça de roba que ens disposem a adquirir és realment ecològica i socialment responsable. Malauradament encara no podem decantar les nostres opcions de compra segons una informació completa a les etiquetes perquè no hi és, però tampoc podem ser tan ingenus com per pensar que l'etiqueta "cotó orgànic" a una samarreta, com el "bio" dels iogurts, resol tots els reptes que encara té pendents el sector tèxtil, en especial en temes de responsabilitat social en els països productors.
Mentrestant, els teixits més justos i ecològics continuen sent produccions locals, artesanals i de molt petita escala que difícilment garanteixen la demanda ni en disseny ni en quantitat, especialment en temps de rebaixes.
