A poques setmanes després de l’inici de l’onzena legislatura el Govern, en compareixença al Parlament de Catalunya, es proposava tirar endavant diverses iniciatives en l'àmbit de les polítiques ambientals i de territori. Més d’una desena de lleis i diverses actuacions en el camp de les infraestructures i la sostenibilitat. Un programa ambiciós, però especialment necessari en matèria de conservació de la biodiversitat.
Després d'un incert estira-i-arronsa, protagonitzat per ERC dins del Govern, finalment el passat 11 de juliol els grups parlamentaris de Junts pel Sí, PSC i Catalunya Sí que es Pot varen presentar conjuntament la proposició de llei de creació de l'Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat per a la seva tramitació pel procediment d'urgència. Precisament aquesta setmana en el Ple del Parlament se celebrarà el debat a la totalitat de la Proposició de llei de l'Agència de la natura. L'inici d'aquesta tramitació hauria de permetre que a finals d'octubre, si la legislatura i les aritmètiques parlamentàries ho permeten, s'aprovi l'Agència.
"Tal vegada, la contraposició eterna de la natura amb el progrés ha estat letal i efectiva"
Ara bé, és en les polítiques de conservació i protecció de la biodiversitat on els deures estan pendents des de fa massa temps. Tot i disposar de la Llei d'espais naturals (1985) fins ara ha estat impossible renovar i actualitzar-la. Ni els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, ni els de CiU amb Artur Mas ho han aconseguit. En aquest període dos projectes de llei fracassats. I ara, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, tampoc no han estat capaços ni de presentar el projecte. Avui ja és coneguda la renúncia explícita de l'actual Govern a tramitar la Llei de la biodiversitat i patrimoni natural. Però per què ens passa això? Tal vegada, la contraposició eterna de la natura amb el progrés ha estat letal i efectiva. Això de relacionar que la conservació del medi ambient atura el progrés, ha fet forat. Una recepta simple, efectiva i populista promoguda per certes classes dirigents i assalariades. De fet, els governs de Pujol i posteriors varen promoure una "cultura del no a la natura". Una fórmula exitosa per tolerar l'economia extractiva, on només devorant i explotant la natura es genera suposadament riquesa. Una economia d'elits, sovint generosament finançada pels impostos dels ciutadans.
Sentenciada, per ara, la nova llei de biodiversitat caldrà consolar-se amb la recent aprovació per part del Govern de les línies bàsiques que han d'orientar l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Aquesta Estratègia era un compromís que emanava del Conveni de diversitat biològica de Nacions Unides, de 1992. Massa anys de desídia ambiental.
"S'haurà de veure si finalment l'Agència se la dotarà de les competències i recursos econòmics, com els previstos en el Fons del patrimoni natural, per desplegar efectivament els seus objectius i àmbit d'actuació"
Aquesta setmana s'enfila un nou repte de país amb la creació de l'Agència de la Natura. Un organisme públic al servei de la gestió de la conservació i protecció del patrimoni natural. Una eina moderna, àgil i efectiva que permetria agrupar les polítiques de biodiversitat i gestionar-les amb el concurs de la ciutadania i el coneixement. Les polítiques de conservació i protecció són clau per guarir els ecosistemes naturals que són els únics garants del nostre benestar. També és cert que cada vegada som més les persones que gaudim dels espais naturals, siguin protegits o no. Cada any són milers les persones que visiten els Parcs naturals i altres espais protegits de Catalunya. La diversitat d'hàbitats és un reclam tant per experimentats visitants com per neòfits, d'aquí i d'altres països d'arreu del món. El turisme de natura és un fenomen d'escala planetària. I Catalunya no és una excepció. Només per ordenar i atendre aquesta majoria silenciosa que es pot comptar es fa imprescindible l'aprovació d'aquest organisme públic. S'haurà de veure si finalment l'Agència se la dotarà de les competències i recursos econòmics, com els previstos en el Fons del patrimoni natural, per desplegar efectivament els seus objectius i àmbit d'actuació. Esperem que els interessos partidistes no obstaculitzin la tramitació i aprovació d'una nova agència ambiental. La natura no té veu ni vot, però necessita un organisme que en tingui cura.
@manelcunill
Fotografia: Marc Garriga Lujan @marcdelparc
