Tots els oficis tenen el seu argot. També el de periodista. En cap cas, aquest article vol convertir-se en una classe pràctica del vocabulari i les expressions vinculades a aquesta feina, sempre controvertida. Fer-ho implicaria una tasca titànica, que superaria de forma clara l'espai delimitat per aquest article, i situaria el lector davant d'una manera de descriure les coses ruda, brutal i sarcàstica. I ja tenim prou mala fama, els periodistes, francament. Només faltaria que algú 'aliè' escoltés/llegís com parlem de certes coses...
Ho deixarem amb la introducció de dos conceptes prudentment asèptics, per bé que interessants. El de la 'nevera' i el del 'recurs'.
Quan una notícia es posa a la 'nevera' és perquè no se li pot aplicar el criteri d'actualitat amb claredat, bé perquè és una notícia que no està vinculada al brogit diari -allò que en diem, un pèl presumptuosament, un 'tema atemporal'-, o bé perquè és un tema preparat 'en previsió de'. La nevera s'omple quan s'apropen les vacances i els torns comencen a buidar les redaccions. Els temes de 'nevera' van bé per tapar forats, són un bon recurs.
He escrit recurs? Aquest és l'altre concepte. El de recurs és, per definició, l'antinotícia per excel·lència. És la notícia intercanviable, la que faries, sense tocar gaire res any rere any. L'operació sortida, el primer dia de rebaixes, el reciclatge dels avets de Nadal, el primer nadó de l'any, l'endemà de Sant Joan, els consells per unes vacances responsables i... sostenibles!
Vet aquí. Que tot això per dir que jo volia fer una article sobre vacances sostenibles, però cobrint-me les espatlles. Que no sembli un article de 'nevera', que algú no pensi: mira, un 'recurs' per sortir del pas. Me n'hauré sortit a mitges, tirant d'un recurs retòric no gaire original, el de reconèixer, a l'avançada, les limitacions de la pròpia empresa.
(F)
No es tracta d'anunciar cap 'bona nova', això ho tinc clar. Aquest és, potser, l'enèsim articles sobre vacances responsables que ja llegeixen aquest any. Tanmateix, em permeto subratllar breument algunes idees: que el turisme genera impactes de gruix, però també oportunitats; que la responsabilitat comença a casa, no a l'arribar al lloc; que hi ha costos que no comptàvem, i que cal comptar; i que la millor manera d''ajudar' és pensar bé a qui donem els diners. Que cadascú de nosaltres, amb les seves opcions de 'consum' és, o pot ser, un agent de canvi.I, finalment, subratllo mitja dotzena de dades que em semblen interessants. El turisme és la gran indústria mundial, l'exemple més eloqüent d'una realitat globalitzada. L'any 2005, representava el 10% del PIB mundial i un 8% dels llocs de treball del món. Però sempre que parlem de 'realitats globalitzades' fem una mica de trampa. També en aquest cas. Només un 3,5% de la població mundial practica el turisme, el 80% dels turistes que viatja a d'altres països procedeix d'Europa i d'Amèrica del Nord. I els altres, posem pel cas, deuen procedir de Japó o Austràlia... El turisme és una gran indústria mundial i és un mirall fidel de les desigualtats d'aquest món.
Per això és important que no oblidem que tots els itineraris que ens preparem per a les vacances van a algun lloc, però que aquest 'lloc' no és només a aquell jaciment arqueològic o aquella platja perduda, la postaleta de colors brillants i paper couché. Aquests itineraris també ens encaminen, o ens poden encaminar, a una transformació d'allò que ens envolta. Val la pena invertir uns minuts en aquestes qüestions abans de 'contractar' el vol. Clar que... això val per les vacances, i per la resta de l'any.
