7 d’abril. Dia 23è des de l’anunci de l’estat d’alarma. La primavera exhibeix una estranya bellesa en aquest ambient de silenci tan inusual. L’aire és net, el dia, brillant. El cant dels ocells se sent amb intensa claredat i al capvespre el raücs de les granotes viatgen en ones sonores que arriben més lluny que mai.
Portem, en el moment d’escriure aquestes línies, 1.348.184 casos confirmats de coronavirus SARS-CoV-2 arreu del món (189 països), 74.815 morts i 261.361 persones recuperades.
A on jo visc, una petita ciutat de 20.000 habitants, no acostuma a haver-hi massa contaminació. Així i tot, des d’aquest confinament que va assolint dimensions planetàries es percep clarament una atmosfera més neta que de costum. No només de dia, també a la nit: els estels brillen de forma extraordinària. Sens dubte a les grans ciutats, l’efecte és aclaparador i les dades ho corroboren:
"El descomunal gol que aquest petit agent patògen d’apenes 120 nanòmetres de diàmetre anomenat SARSCoV2 ha endinyat a la humanitat ha provocat un descens brusc i significatiu de la contaminació atmosfèrica"
El descomunal gol que aquest petit agent patògen d’apenes 120 nanòmetres de diàmetre anomenat SARSCoV2 ha endinyat a la humanitat ha provocat un descens brusc i significatiu de la contaminació atmosfèrica: els nivells de diòxid de nitrògen, per exemple, han caigut fins a un 83% a Barcelona, un 73% a Madrid i un 64% a València, segons un estudi fet el passat mes de febrer pel Centre de Tecnologies Físiques de la Universitat Politècnica de València (UPV) Òbviament és una dada positiva, però que arriba quan el mal, en gran mesura, ja està fet perquè tot apunta que en la ràpida propagació del coronavirus la contaminació de l’aire ha tingut un paper rellevant.
Així ho confirma una investigació portada a terme a Itàlia per la Societat italiana de Medicina Ambiental (SIMA) i les universitats de Bari i Bolonya que, juntament amb l’Agència Regional per la Protecció Ambiental d’aquest país, l’ARPA, han estat estudiant les dades de contagi de SARS CoV 2 de la Plana Padana, a la conca del riu Po, on, també durant el mes de febrer, van haver-hi unes xifres molt altes.
"Les elevades concentracions de partícules en suspensió a l’atmosfera, que van exercir una acció impulsora i virulenta de l’epidèmia de COVID 19. Les partícules atmosfèriques actuen com veritables autopistes per les quals els virus no només circulen i es propaguen, també troben un substrat que permet als patògens romandre en l’aire durant hores i fins i tot dies"
A què es devia, aquest pic?, es van preguntar els científics. Segons explica Leonardo Setti, investigador del departament de química de la Universitat de Bolonya, el motiu van ser «les elevades concentracions de partícules en suspensió a l’atmosfera, que van exercir una acció impulsora i virulenta de l’epidèmia de COVID 19». No és una dada que hagi sorprès en excés als experts. Hi ha força literatura científica al respecte, diuen aquests investigadors. Les partícules atmosfèriques actuen com veritables autopistes per les quals els virus no només circulen i es propaguen, també troben un substrat que permet als patògens romandre en l’aire durant hores i fins i tot dies. Alguns casos que corroboren aquest fenomen: en la grip aviària de 2010, es va estimar que els virus es dispersaven moltíssim ‘a bord’ de les tempestes de pols asiàtiques. El 2016 es va comprovar que l’anomenat virus sincitial respiratori, que causa la majoria d’infeccions al tracte respiratori dels nens, aconseguia penetrar profundament als pulmons vehiculats per les partícules atmosfèriques. El 2017 el nombre de casos de xarampió a 21 ciutats xineses es va correlacionar amb les concentracions de PM2,5 (partícules d’un tamany inferior a 2,5 micres). A més partícules, més casos.
A part de totes aquestes evidències científiques que ens mostren les ‘habilitats’ dels virus per aprofitar aquests serveis de transport públic que els oferim els humans, s’ha de tenir en compte que totes les persones amb problemes de salut provocades per la contaminació atmosfèrica pre-SARS-CoV-2 ho tenen molt més difícil avui per encarar l’embat de la COVID-19. Cal recordar que a causa de la mala qualitat de l’aire moren al món uns 8 milions de persones cada any, sense ajuda de cap virus.
"Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos no tindrà conseqüències profundes a les nostres vides? Què ha de passar per què obrim els ulls i relacionem les notícies amb els processos físics i biològics que les expliquen?"
Com diu el biòleg Fernando Valladares, professor del CSIC, a aquest vídeo tan clarificador sobre la pandèmia que tenim a sobre, no hi ha al món cap sistema sanitari ni cos de seguretat al món que pugui protegir-nos a l’escala i amb la fiabilitat que ho fa la natura. L’increïble paper protector de la biodiversitat s’explica en moltíssims ‘papers’ científics, i el que causa la seva absència deguda a l’acció humana, també. Desigualtat, destrucció ambiental i globalització són els factors que conformen l’eqüació del desastre, diu Valladares. Com podem pensar que destruir els ecosistemes i sobreexplotar els recursos no tindrà conseqüències profundes a les nostres vides? Què ha de passar per què obrim els ulls i relacionem les notícies amb els processos físics i biològics que les expliquen?, es pregunta. Molts ens ho estem preguntant també, bocabadats davant la dimensió d’aquest desastre. Tant de bo aquest patogen tan expansiu ens faci obrir els ulls, i veiem, d’una vegada per totes, l’enorme elefant que ens mira des de la cantonada de l’habitació amb cara de perplexitat.
