Article originalment publicat per Fundació CONAMA en castellà i traduït al català per part de Sostenible.cat amb el seu permís i de l'autor.
Foto: José Luis Blanco Gómez, Wikipedia
Convé assumir, com més aviat millor, una visió de l'Antropocè com un escenari modelat per la coexistència de crisis globals interrelacionades.
De Wikipedia: Antropocè (derivat del grec ἄνθρωπος anthropos home i καινος, kainos nou, recent) és un neologisme fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (eocè, plistocè...). No es tractaria d'un període geològic al sentit propi, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a nivell mundial
Indubtablement, aquest plantejament obre una nova perspectiva crítica d'abast civilitzatori que incideix sobre múltiples aspectes i convida a extreure alguns ensenyaments de la COVID-19 (per acció o omissió). Uns ensenyaments en relació a altres crisis globals com el canvi climàtic o la desestabilització dels sistemes naturals i que ja s'estan projectant sobre el planeta en processos temporals més amplis.
El que ja sabíem però ens resistim a assumir
Vivim d'esquena a amenaces diverses i múltiples. Totes elles derivades de la superació dels límits de la biosfera: no som conscients que està en joc la vida mateixa. S'han fet crides reiterades des de la ciència al respecte - també les relacionades amb les infeccions per agents patògens - que han estat i segueixen sent desateses. Vivim en societats confiades en que una bona combinació de mercats i tecnociència, garanteixen la nostra existència davant qualsevol conseqüència de l'acció humana.
El caràcter crític de l'Antropocè qüestiona els paradigmes vigents i planteja cruïlles ètiques d'envergadura. Aquestes crisis, a més de qüestionar la vigència dels paradigmes civilitzatoris vigents - acumulació i consum il·limitats en un planeta finit - plantegen cruïlles ètiques i polítiques de profunditat durant i després de la crisi. Així, s'han obert debats al voltant de la valor de la vida en relació a l'economia, les contradiccions entre drets individuals i col·lectius o el repartiment de costos i oportunitats entre generacions, països, grups socials, de gènere, etc.
Vivim en societats confiades en que una bona combinació de mercats i tecnociència, garanteixen la nostra existència davant qualsevol conseqüència de l'acció humana.
Afrontar l'Antropocè i les seves crisis globals requereix un ampli pacte d'Estat, estratègies de país, suport científic, informació veraç i societat civil activa. Una unitat més gran en el lideratge polític i social a el servei de el bé comú, basada en la millor ciència disponible, àmplies campanyes d'informació veraces i en la cooperació activa de la ciutadania i l'univers empresarial. Tot plegat, constitueixen factors imprescindibles per a consolidar una opinió pública capaç d'afrontar decididament les crisis en democràcia.
Què podem aprendre de la crisi de la COVID-19
La dimensió i complexitat de les crisis globals requereixen posar en valor instruments democràtics d'Estats d'Emergència acompanyats d'estratègies adequades. La COVID-19 confirma que l'establiment d'Estats d'Alarma, Emergència, etc, per temps limitats, renovables i segons procediments democràtics, constitueixen instruments necessaris per a dotar les institucions de competències extraordinàries i d'estratègies d'acció cooperatives per reconduir les crisis.
Es constata que la reducció del ritme a l'economia genera, alhora, problemes socials d'envergadura i una millora significativa del greu deteriorament del planeta. Les mesures de contenció de l'economia induïda per la COVID-19, amenaça de provocar una recessió econòmica amb alts índexs d'atur temporal, però, alhora, està repercutint molt positivament sobre la recuperació dels principals indicadors que informen sobre la salut d'un planeta a la vora del col·lapse. Una complexa contradicció sobre la qual treballar a fons.
Es constata que la reducció del ritme a l'economia genera, alhora, problemes socials d'envergadura i una millora significativa del greu deteriorament del planeta. .
L'experiència de la COVID-19, apunta a la utilització d'una prudent combinació d'anticipació, sabers tradicionals i noves tecnologies sota garanties democràtiques exigents. Al costat de la pugna per anticipar-se als esdeveniments, aquesta experiència, apunta a la utilització de mesures tradicionals, com el confinament, complementades per tecnologies de la informació i dades, com els test i gestió digital grupal / personalitzada, sempre que aquestes últimes es desenvolupin sota control i límits democràtics, respectin drets fonamentals i es torni a la normalitat un cop superada la crisi.
Davant amenaces existencials, fins i tot davant la por, una ciutadania ben informada és capaç d'assumir voluntàriament canvis de vida substancials. Tenint en compte les condicions, l'experiència de la COVID-19 mostra la capacitat de la ciutadania de les societats democràtiques per assumir voluntàriament canvis de gran profunditat immediats en les seves formes de vida, inclosos confinaments temporals. Al costat de actuacions exemplars per part d'empreses, també es produeixen inadmissibles abusos per afavorir interessos corporatius.
La COVID-19 confirma que el condicionament social té una gran incidència sobre la salut de les persones i col·lectius socials. Tal confirmació s'expressa tant en relació als que estan assumint els riscos de mantenir els serveis bàsics (en condicions precàries en molts casos) com en la forma en què les diferències socials incideixen en l'accés a sistemes sanitaris preventius i curatius. A més de el sector sanitari i dels serveis bàsics, les poblacions i minories menys afavorides són els que estan assumint els majors costos de salut de la pandèmia.
La lluita per la preservació de la vida afavoreix l'emergència de valors contraculturals amb forta arrel comunitària. La lluita contra el coronavirus ha destapat l'emergència de valors contraculturals relacionats amb la preservació de la vida, la preeminència del que és públic, els serveis i el comportament exemplar de col·lectius clau (sanitaris, logístics, alimentaris, serveis bàsics, etc.) i de xarxes comunitàries nascudes a la calor de la cura i la solidaritat.
Algunes conclusions provisionals
Es pot concloure que afrontar les crisis globals com la COVID-19 exigeix contemplar el seu cicle de vida i les seves interrelacions amb altres pertorbacions que ja estan operant al planeta. I, més enllà de l'especificitat de cada crisi, cal considerar les seves interrelacions, els seus tractaments i les accions posteriors, per poder implementar respostes adequades a tots els nivells (global, nacional i regional / local) i sinèrgiques amb altres desafiaments clau de sistema món, com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat.
la gran tasca pendent de l'Antropocè és la de donar a llum un projecte transformador d'abast civilitzatori que, ancorat en una consciència crítica d'espècie, se centri en la preservació de la vida i la dignitat de les persones.
En aquesta línia, es pot dir que la gran tasca pendent de l'Antropocè és la de donar a llum un projecte transformador d'abast civilitzatori que, ancorat en una consciència crítica d'espècie, se centri en la preservació de la vida i la dignitat de les persones. En un marc que llisca cap a escenaris en els quals les crisis regionals i globals creixen i es reforcen, cal dotar-se de visions i fulls de ruta que permetin renovar el projecte civilitzador.
I, en aquest sentit, les accions post-pandèmia de la COVID-19 s'han d'inscriure en agendes de canvi que, respectant la democràcia, ens permetin viure saludablement, amb justícia i dins dels límits de la biosfera, amb economies i bioterritorios reslientes, baixos en carboni i rics en biodiversitat.
Font: Fundació CONAMA
