Una nova cimera amb moltes desil·lusions

Periodista.
16/11/2021 - 14:42

Què ha passat a Glasgow? Joaquim Elcacho fa un repàs clarificador comparant els resultats obtinguts amb els objectius marcats: l'abandonament del carbò, els plans nacionals d'acció climàtica, la reducció de les emissions de metà, el pacte contra la deforestació, el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 o la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.

Les cimeres internacionals sobre canvi climàtic comencen sovint amb moltes esperances i acaben gairebé sempre amb moltes desil·lusions. La COP26 celebrada aquest mes de novembre a Glasgow no ha estat una excepció.

Tot i que algunes veus optimistes -inclosa la del delegat especial dels Estats Units, John Kerry- mantenen que s'han aconseguit passes endavant importants, acabada la reunió fins i tot el secretari general de l'ONU, António Guterres va admetre que la Cimera del Clima de Glasgow no ha aconseguit els objectius marcats, i que l'acord firmat pels països participants és "insuficient" i deixa en evidència "les interessos, les contradiccions i l'estat de la voluntat política en el món actual".  Guterres ha tornat a mostrar, d'aquesta manera, el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic alhora que reclama més esforç per part dels governs. En el mateix sentit, també ha tingut molt mèrit el treball del president de la COP26, el polític britànic Alok Sharma. En aquest segon cas, el valor és encara més gran perquè no deixa de ser un càrrec designat pel govern de Boris Jonson, que mai fins ara s'havia destacat per la defensa del clima mundial.

Una forma raonable de fer balanç d’aquest tipus de reunions és comparar els resultats obtinguts amb els objectius marcats abans de començar les negociacions.

En aquest sentit, el president de la COP26, el polític britànic Alok Sharma, ens ajuda molt perquè abans de l’inici de les sessions del mes de novembre va tenir la valentia de donar a conèixer una llista concreta de compromisos i acords que s’haurien de resoldre en les jornades de Glasgow.

"Un dels objectiu era que la COP26 fos la cimera en què «el carbó passes a la història»; és a dir, que en aquest conferència s’aprovés el calendari per abandonar el carbó com a combustible o font per a la generació d’electricitat"

El passat mes de juliol, per exemple, Alok Sharma va explicar en públic, en declaracions recollides per molts mitjans de comunicació, que un dels objectiu era que la COP26 fos la cimera en què «el carbó passes a la història»; és a dir, que en aquest conferència s’aprovés el calendari per abandonar el carbó com a combustible o font per a la generació d’electricitat, amb l’objectiu d’acabar amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents d’aquest combustible fòssil.

El document principal aprovat a la COP26, el denominat Pacte Climàtic de Glasgow (Glasgow Climate Pact) tracta del carbó en el seu punt número 20 (dins l’apartat sobre Mitigació) i ho fa amb un redactat que no se sembla gaire a l’objectiu històric marcat al juliol per Alok Sharma.

El Pacte Climàtic de Glasgow diu en concret que es "demana a les parts [països firmants de la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic] que accelerin el desenvolupament, el desplegament i la difusió de tecnologies, i l'adopció de polítiques, per a la transició cap a sistemes d'energia de baixes emissions, fins i tot augmentant ràpidament el desplegament de la generació d'energia neta i
mesures d'eficiència energètica, inclosa l'acceleració dels esforços cap a l'eliminació gradual de energia de carbó no estabilitzat i l'eliminació gradual dels subsidis ineficients als combustibles fòssils".

Dues setmanes abans de l'inici de la Cimera de Glasgow, d'altra banda, Alok Sharma va explicar a la seu de l'Unesco a Paris quins eren els principal objectius de la COP26, indicant que aquesta cimera només es podria considerar un èxit si aconseguia la seva aprovació.

"La Cimera de Glasgow ha servit per deixar en evidència que els plans d'acció climàtica presentats fins ara pels països son del tot insuficients si es vol aconseguir l'objectiu de no superar l'augment de temperatura d'1,5 ºC"

El primer apartat, Sharma destacava la necessitat de disposar de plans d'acció climàtica a tots els països, per tal que redueixin significativament les seves emissions lde gassos d'efecte hivernacle 'any 2030 i arribin al zero net a mitjans de segle. En aquest apartat, la Cimera de Glasgow ha servit per deixar en evidència que els plans d'acció climàtica presentats fins ara pels països son del tot insuficients si es vol aconseguir l'objectiu de no superar l'augment de temperatura d'1,5 ºC. El Pacte Climàtic de Glasgow, en aquest sentit es limita a demanar millores i a convidar als països a presentar plans més ambiciosos l'any vinent.

"L'acord per a la reducció de les emissions de metà anunciat a Glasgow no és vinculant, no compta amb la firma de tots els països (només 103, dels 197 amb representació a la COP26) i marca uns objectius de reducció inferiors als recomanats pels experts amb l'aval de la mateixa ONU"

En un segon apartat destacat per Sharma a la seu de la Unesco, es demanaven accions concretes "per dur a terme aquests plans climàtics, inclosos acords sobre la reducció del carbó, els cotxes elèctrics, la protecció dels arbres i la reducció d'emissions de metà". Del tema del carbó, ja s'ha indicat abans que el compromís és del tot insuficient. Per la seva banda, l'acord per a la reducció de les emissions de metà anunciat a Glasgow no és vinculant, no compta amb la firma de tots els països (només 103, dels 197 amb representació a la COP26) i marca uns objectius de reducció inferiors als recomanats pels experts amb l'aval de la mateixa ONU.

Problemes molt similars afecten al pacte contra la deforestació (rebutjat per països com Indonèsia, un dels punts calents d'aquesta problemàtica) o en el pacte per a la fi de la fabricació de cotxes que cremen combustibles fòssils l'any 2035 (que no ha estat ratificat per països clau en aquest sector com Estats Units o la Xina, i no compta amb la unanimitat dels grans fabricants mundials).

Un apartat també molt important assenyalat pel president de la COP26 és l'acompliment de la promesa adoptada al 2015 a l'Acord de París de dedicar 100.000 milions de dòlars anuals a la lluita contra el canvi climàtic i facilitar accions d'adaptació en països en desenvolupament.

En aquest apartat, la Cimera de Glasgow ha estat escenari de moltes declaracions de bones intencions (com la intervenció del president Pedro Sánchez afirmant que España vol arribar a una aportació -al Fons del Clima- de 1.350 milions d'euros anuals a partir de 2035) i escasses realitats concretes. Acabada la Cimera de Glasgow, el Secretari General de la ONU, va explicar, que, "en quant a la qüestió espinosa" dels ajuts econòmics als països en desenvolupament, el Pacte Climàtic de Glasgow "subratlla la necessitat de mobilitzar el finançament climàtic de totes les fonts per aconseguir el nivell necessari per aconseguir els objectius de l'Acord de París, inclòs l'augment significatiu del suport als països en desenvolupament, més enllà dels 100.000 milions de dòlars a l'any". Tota una declaració d'intencions que, de moment, segueix sense fer-se realitat.    


     

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Les ciutats agrupades a la xarxa C40, entre les quals es troba Barcelona, han presentat a la Cimera Mundial del Clima de Glasgow una campanya que vol aconseguir disminuir l’ús de carboni per prevenir amenaces futures, crear llocs de treball dignes i promoure un creixement inclusiu i sostenible.

Notícia

Quan comença la segona setmana de la COP26, el primer esborrany de text de la declaració final de Glasgow no conté cap menció a l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, en contra de les indicacions dels experts. Normalment, el primer esborrany és relativament ambiciós i es va afeblint la segona setmana. "Que el primer esborrany sigui tan feble no augura res de bo", diuen des de Greenpeace.

Article


Ada Colau, juntament amb els alcaldes de Londres i París, encapçala la taula de ciutats referents en la lluita contra l'emergència climàtica a la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc a Glasgow de l'1 d'octubre al 2 de novembre. La trobada és una oportunitat per enfortir les xarxes de cooperació entre ciutats i generar una transformació real que canviï el futur del planeta.

Butlletí