Aquesta setmana el Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el període informació pública de l’esperat Pla de Mobilitat Especifica del Vallès. Aquest document de centenars de pàgines es constata l’estratègia de mantenir el nom de Ronda del Vallès per parlar del Quart Cinturó o Autovia Orbital B-40.
"Fer el mateix, però canviant el nom. Per què? Ras i curt: esborrar de l’imaginari col·lectiu la idea del quart cinturó associada als impactes dels anys del “desarrollismo”.
L’eufemisme de la “Ronda del Vallès” es va forjar fa quinze anys al Departament d’Obres Públiques encapçalat per un tot poderós Joaquim Nadal. Un dels encàrrecs del Departament de la Generalitat va ser a l’enginyer Manuel Herce amb l’objectiu de definir una “ronda” amb una visió transregional i amb funcions d’autovia d’alta capacitat. El canvi de nom no era pas banal, més aviat era l’objectiu. Fer el mateix, però canviant el nom. Per què? Ras i curt: esborrar de l’imaginari col·lectiu la idea del quart cinturó associada als impactes dels anys del “desarrollismo”. Independentment dels treballs tècnics de l’equip de Manuel Herce, tot acabava esdevenint el mateix que, amb algun matís, havia projectat el Ministerio a la dècada dels noranta amb l’impuls del ministre Borrell.
Un exemple clar d’aquella política erràtica és l’anomenada ronda oest de Sabadell: un llamp d’autovia d’alta capacitat i un obstacle pràcticament infranquejable que dificultarà, i molt, el disseny de la nova façana de ponent de Sabadell. Malauradament una via que hauria de ser de caràcter urbà, esdevé un tram del quart cinturó. Només cal adonar-se de l’amplada de la ronda oest que arriba a ser de 55 metres, pràcticament igual que l’A-7 al seu pas per la CIM a Santa Perpètua de la Mogoda. Si ho comparem, per exemple, amb la Gran Via descobrirem que en el seu punt més ample frega els 35 metres d’amplada. Ara bé, si existeix una ronda de referència al país, són les de Barcelona. En aquest cas arriben fins a 40 metres d’amplària.
Potser l’actual B-124 és un carrer (en format de carretera) que compartim Castellar del Vallès i Sabadell. Com també és el cas de l’N-150 entre Sabadell i Terrassa. Per tant, parlar de ronda nord de Sabadell no deixa de ser una altra entelèquia heretada del l’època de Joaquim Nadal i Manuel Bustos quan varen iniciar l’execució de la ronda oest, tot esperant el quart cinturó. La supeditació del sistema viari d’ambdues ciutats a les grans infraestructures és un parany que s’ha d’evitar.
"Ara per ara, la clau és com transformar l’eix viari que configura la B-124 al sud de Castellar del Vallès, la Gran Via a Sabadell i la connexió amb la C-58 / A-7 amb una via cívica amb un traçat amable i adaptat als sistemes d’espais naturals que ens envolten, la base del nostre benestar"
Ara per ara, la clau és com transformar l’eix viari que configura la B-124 al sud de Castellar del Vallès, la Gran Via a Sabadell i la connexió amb la C-58 / A-7 amb una via cívica amb un traçat amable i adaptat als sistemes d’espais naturals que ens envolten, la base del nostre benestar. Això, indefugiblement, també passa per una via cívica, de nord a sud, que garanteixi tres modes de transport: a peu, en bici i vehicles de motor. En aquest darrer mode, convindria pensar en les freqüències, parades i espais prioritaris pel transport col·lectiu. En aquest àmbit més específic de la via cívica s’hauria d’avaluar la demanda i l’opció més adequada per aquells vehicles que busquen un accés més al nord a la C-58 sense passar per la Gran Via o l’Eix Macià.
Aquesta idea de carrer també s’explica per aquesta relació de veïnatge d’ambdues poblacions i que les dades de mobilitat en part ens ho expliquen. En els darrers deu anys el nombre de vehicles, de tota classe, que van i venen al dia per la B-124 entre Sabadell i Castellar del Vallès és de 28.701, dels quals un 4,91% són camions i autobusos. Aquestes dades són força estables, en part per la contenció del creixement de la població de Castellar del Vallès. Ara bé, si ens fixem amb la mobilitat obligada per motius de feina la relació Castellar del Vallès-Sabadell és notòria. Malgrat que les dades oficials són del 2011, permeten entendre aquesta interrelació. Per exemple, a Castellar, dels 3.186 llocs de treball que ocupaven els no residents a Castellar del Vallès, el 45,54 % eren persones que vivien a Sabadell. I per l’altra banda, els 5.034 castellarencs que treballaven fora de la ciutat, un 33,51% ho feien a la veïna Sabadell. A més, si tenim en compte la relació de caràcter lúdic, sociocultural, esportiva, comercial o escolar reforça encara més aquesta comunitat compartida.
"La millora de la connexió Castellar del Vallès-Sabadell passa per una via cívica que passa a transformar-se en “carrer major” per ambdues ciutats. I això és una competència exclusiva que té assignada el Govern de Catalunya que hauria de liderar i realitzar"
La millora de la connexió Castellar del Vallès-Sabadell passa per una via cívica que passa a transformar-se en “carrer major” per ambdues ciutats. I això és una competència exclusiva que té assignada el Govern de Catalunya que hauria de liderar i realitzar. L’aposta decidida pel Quart Cinturó (disfressat de Ronda Nord) del Conseller Calvet i la complicitat de l’actual equip de govern municipal és decebedora i poc útil per tots plegats. A més, tothom sap des de fa dècades, que el Ministerio no paga carreteres supralocals. Ara, el més sorprenent és la renúncia del Govern de Catalunya a exercir la seva sobirania política per endreçar i conservar el patrimoni natural d’un territori massa exposat als embats “desarrollistes” que el posen en perill.
@manelcunill (Publicat al Diari de Sabadell 11/02/2020)
