Hem entrat en un any decisiu en el camp ambiental.
I dir això és ben poc original. Portem molts anys decisius, anys en què calia prendre decisions crucials a nivell mundial i que acabaven amb petits avenços -si és que se’n produïen.
Pel què fa a Catalunya, pot ser que l’any més càlid mai registrat, el 2022, empenyi a accelerar projectes i a reflexionar sobre algunes idees que segueixen vigents en el model socioeconòmic i que no semblen estar d’acord amb els temps que venen -els temps que ja vivim.
Aquest any i el següent els fenòmens climàtics coneguts com El Niño i La Niña provocaran, respectivament, un escalfament i un refredament acusats de les aigües de la part oriental de l’oceà Pacífic. I encara que això es produeixi a milers de quilòmetres, tindrà repercussions a tot el planeta.
"El Niño i la Niña podrien provocar situacions que fessin pensar en una alteració climàtica que va en contra de l’escalfament global."
Aquests fenòmens periòdics podrien provocar situacions que fessin pensar en una alteració climàtica que va en contra de l’escalfament global. Podria ser que El Niño provoqués un hivern més fred a Europa. Però oscil·lacions puntuals no han de fer perdre de vista la tendència clara: el planeta s’escalfa, els fenòmens extrems sovintejaran cada vegada més i a les nostres mans està prendre mesures protectores o pal·liatives, ja que aturar el procés ja no és possible.
A Catalunya, a part dels possibles episodis extrems i d’un estiu més difícil de suportar, la sequera serà, molt probablement, el problema més important. I la previsible manca d’aigua obligarà a prendre mesures restrictives en tots els àmbits, però també a constatar que no podem veure-ho com un fet puntual d’aquest any, sinó com una tendència preocupant.
La calor i la sequera porten a un altre problema alarmant: el risc d’incendis forestals. I a part de les mesures immediates a què obligui la situació, podria portar a debatre a fons la gestió dels nostres boscos, que s’estenen de forma desordenada per l’abandonament rural i que són cada vegada més densos perquè explotar-los no resultat prou rendible econòmicament. En canvi, avui tenim prou evidències i estudis de com aprofitar la fusta i altres productes forestals.
De fet, no hi ha activitat que quedi al marge de mesures necessàries, des del transport al consum passant per l’esport i el lleure o l’adaptació de les llars. Però l’enfocament de cada problema també ha de ser ampli. Un consum més responsable i una menor generació de residus no es pot basar només en la necessària conscienciació ciutadana, sinó que cal un mercat que ofereixi productes que facilitin al consumidor prendre aquestes mesures i a un preu raonable.
"És possible que dirigents polítics i empresarials de tot el món prenguin per fi mesures dràstiques i clares?"
Entrem, una vegada més, en un any decisiu. És possible que dirigents polítics i empresarials de tot el món prenguin per fi mesures dràstiques i clares? De vegades sembla que algunes idees -més ferrocarrils de passatgers i de mercaderies, arquitectura bioclimàtica, eliminar barreres als sediments que alimenten deltes- acaben de sorgir. Però tot i que alguns les acabin de descobrir porten anys sobre la taula. I com més triga a prendre mesures, aquestes acaben sent ser més complexes, més cares, més dures d’assumir i menys eficaces.
La conferència de Nacions Unides sobre Medi Humà es va fer el 1972 i la de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament el 1992. Des d’aleshores han aparegut informes científics cada vegada més contundents i clars. Seria injust dir que en el pla global no hem avançat gens. Però seria ingenu i perillós estar satisfet amb el que s’ha fet fins ara.
