Usa el coco: llibres sobre el disseny

Els alumnes de les escoles de disseny poden aprofitar l'estiu estudiant el que no els ensenyen, malgrat la meritòria activitat d'alguns professors. També ho poden fer les persones interessades en el disseny, l'art i el repte ambiental. Estem, però, davant les beceroles. Per aquest motiu, les novetats editorials tenen un valor més rellevant. Ho dic per la presentació del llibre Altres mirades sobre el disseny el passat dimecres 31 de maig a la llibreria La Central del Raval de Barcelona. Isabel Campí va oficiar com presentadora acompanyada dels set autors. La nostra historiadora del disseny es va queixar de la manca d'edicions traduïdes d'un gran nombre d'obres recents i no tant recents sobre la incidència de la societat del consum en el disseny i la vida quotidiana, els seus valors innovadors i, com no, la manca de perspectiva per saber què hi ha darrera la producció industrial, els seus aspectes simbòlics i el seu impacte ambiental. Ningú no associa els hàbits de consum amb l'impacte global, amb l'anàlisi previ del cicle de vida d'un producte qualsevol. I això té lloc a la ciutat que es venta ser la avantguarda europea del disseny. És obligat recordar un llibre recent, el Cradle to cradle, del bressol al bressol, de Michael Braungart y William McDonough amb el sol títol 'redissenyant la forma en que fem les coses'. Publicat per Mc Graw Hill sobre paper ni tan sols reciclat, a diferència de l'edició original feta amb material sintètic experimental. El llibre qüestiona l'ecoeficiència i proposa un pas més, l'ecoefectivitat. Recorda que la naturalesa no té problemes de disseny, que som nosaltres els que els tenim. Per aquest motiu, el llibre de Jorge Riechman Biomímesis (Ediciones de la catarata) fa causa comú amb Braungart defensant que la tecnologia del futur haurà de ser apropiada, a escala humana i imitadora dels cicles naturals. No l'he llegit però Riechmann, activista, poeta i filòsof, ja n'ha fet cinc cèntims en conferències i articles previs. Però tornem a les Altres mirades. D'una manera lleugera i fins i tot amb el cor a la mà, els autor, tots ells professors de La Massana, recullen el ventall de pensaments, des de quasi d'ecologia profunda fins a l'hostilitat infantil a l'ecologisme, però tots convocats a plantejar la relació del disseny amb la sostenibilitat, la cultura materials, la cultura del projecte, l'estètica, l'artesania, l'etnografia i la història. 'La màgia del disseny, diu Jesús Martínez Clarà al tractar la proposta d'esteètica, són els vincles invisibles que existeixen entre els objectes i nosaltres. Atorguen al dissenyador la gran responsabilitat de col'locar coses noves al món, coses que no existien, coses que ocupen un espai però que poden influir poderosament en la nostra vida'. Lluny de proposar un disseny formalment participatiu, es decanta per els dissenyadors d'actituds que fan que la seva activitat incideixi directament en la vida, la transformi i que cada gest quotidià estigui condicionat per la benèfica presència del seu treball. Val a dir que, en certa mesura, és un llibre sobre ètica o si més no un rerafons d'ètica. Què poden fer els dissenyadors davant el repte ambiental? Ni molt ni poc, diria. Hauran de fer el que puguin. Per aquest motiu el disseny de casa nostra mostra tres tendències o corrents no necessàriament excloents. Una la del disseny per tothom, liderat per André Ricart, l'altre el ressorgiment de fenòmens recuperatoris de les arts aplicades i dels oficis artístics, en part com a conseqüència de l'etnicisme i del misticisme cultural i com efecte de la mundialització. La tercera deriva és l'intent de redefinir el disseny com una eina eficaç per a la transformació de la consciència individual i que Jesús Martínez Clarà defineix com el disseny d'actituds. En Jesús Àngel Prieto, autor de dos capítols es pregunta si és possible un disseny ecosocial responent a la pregunta si un altre món és possible amb la sentència de que més aviat, només és possible treballar per un altre món. Josep Mañà, al seu article, però, matisa: 'de la complicitat, compromís i arrenglament actiu dels dissenyadors amb l'ideari dels agents col'lectius que vindiquen per construir un altre món és possible, més just i harmònic i sensible, en dependrà la direcció de la deriva'. Seria injust no citar dos llibres més en aquest repàs de les novetats editorials. Un és 'El diseño ecológico' de Joaquim Vinyoles (Blume, 2005), un llibre monumental per la seva significació i pel fet d'haver ser parit a Barcelona. Anys d'estudis i redacció per una obra que mereix un comentari a part. Prometo no deixar passar molt de temps per fer-ho. Hom creu estar davant de la traducció d'un llibre anglosaxó i no m'estranyaria trobar-lo a una llibreria a Londres si hi hagués darrera un editor intel·ligent (no és el cas, però). La seva principal virtut és l'ordenació i el criteri front al socorregut anàlisi de bons exemples. Aquest complet i rigorós estudi farà història. L'altre és Ecoproducte, ecodisseny, un treball dirigit per Joan Rieradevall i Marta Montmany. Per dotze euros, el Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes lliura el catàleg d'objectes exposats tots els quals manifesten en els seus objectius de producció una preocupació seriosa pel medi ambient. Així es conjumina l'objectiu d'oferir solucions eficaces i funcionals amb el de fer que el nostre ús de recursos naturals sigui sostenible. De fet totes aquestes lectures són per usar el coco, com diu el botó publicitari de la firma sabatera Camper on s'anuncia l'aportació innovadora de la fibra de coco per plantilles de sabates.