Sumar o restar valors pròxims a zero és irrellevant. Per això tendim a eliminar-los de les nostres matrius de càlcul. No té sentit fer sumes llargues que acaben donant el mateix resultat que sumes curtes fetes únicament amb sumands significatius. Però cal anar amb compte perquè, a vegades, els sumands irrellevants esdevenen significatius mentre anem sumant sense considerar-los i aleshores arribem a resultats falsos.
Ens passa cada dia. L'economia diguem-ne convencional s'ha acostumat a eliminar aquesta farragosa llista de "quasi zeros" i opera amb unes matrius simplificades que, avui, fan veritable angúnia. Molts dels sumands irrellevants en els segles XIX o XX són ara partides grans que, però, queden fora de la matriu de càlcul. És el cas dels balanços ambientals, per exemple. L'aire no és vist com un bé econòmic, però la contaminació atmosfèrica o l'alteració climàtica ens costen fortunes.
En l'actual societat dita del benestar, més d'aquests paràmetres fins ara aritmèticament irrellevants estan prenent entitat. Per exemple, la desesperada frustració dels joves i dels força grans davant l'aprimament extrem del seu mercat laboral. Més enllà d'una injustícia, som davant d'una bomba. Però donàvem per insignificant l'atur juvenil, perquè ho era, i ens hem acostumat a suprimir-lo de la matriu de càlcul, igual com fem amb la qualitat de l'aire.
Tots aquests enteradets emmidonats que ens expliquen condescendentment com anem de bé i que de pressa que ens estem recuperem de la crisi no sumen bé. Saben sumar, però es descuiden sumands esdevinguts capitals. Fan uns comptes de pena. A sobre, volen que els hi aplaudim. Només pensen a créixer, sense adonar-se que no parem de minvar. S'obliden de sumar les partides negatives. Les seves sumes són una pura falsedat. O les refem i corregim rumb, o prendrem mal.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
