Les inundacions són el desastre natural més freqüent i que més costos provoca a la regió mediterrània, amb força diferència respecte de qualsevol altre.
Autoria: lilly3 Font: Getty Images
Escau parlar de revingudes en temps de sequera? I tant que sí, justament en èpoques de sequera és quan cal impulsar les obres estructurals que permetin reduir o eliminar els impactes de les pròximes riuades catastròfiques. Unes riuades que, més aviat o més tard, sabem que arribaran i que causaran estralls. I com que sabem on són les àrees de més risc, es poden prioritzar les actuacions.
Les inundacions són el desastre natural més freqüent i que més costos provoca a la regió mediterrània, amb força diferència respecte de qualsevol altre. De fet, de naturals només ho són en part: la intensitat de les precipitacions. La resta depèn l’ocupació d’àrees inundables, d’obres hidrològiques mal concebudes o mal executades, de canvis d’usos del sòl que han augmentat la superfície impermeable, etc. En tots aquests darrers aspectes es pot intervenir, es poden impulsar mesures preventives.
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 15% d'espais urbans inundables de Catalunya té risc d’inundació. Estem parlant de centenars de municipis amb barris residencials, amb zones comercials o polígons industrials establerts en zones inundables. Ara bé, el grau d’aquest risc és molt variable. Des de llocs on hi ha una baixa probabilitat de què s'inundin carrers, magatzems o soterranis, fins a llocs on hi ha una alta probabilitat de què s'inundin habitatges sencers o fins i tot del fet que puguin ser arrossegats per les revingudes. Cal tenir present que les grans revingudes no sols baixa aigua pels cursos hídrics, sinó un flux dens, amb sediments, branques, arbres, còdols, etc. que té una força erosiva i de transport molt superior al de l’aigua.
"Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el 15% d'espais urbans inundables de Catalunya té risc d’inundació"
Els mapes de perillositat i de risc d’inundació publicats l’ACA han estat tramesos a tots els municipis. Tots els ajuntaments coneixen, doncs, els espais urbans de més risc. Aquests mapes han estat generats mitjançant models probabilístics, a partir d'unes condicions que s'han calibrat –quan ha estat possible– amb dades històriques, és a dir, les cotes assolides en revingudes catastròfiques anteriors. En els darrers sis segles, la conca que té més inundacions registrades ha estat la del Ter, amb més de 120, tot i que la del Llobregat ha acumulat més danys. Des d’inicis del segle XX les més catastròfiques van ser als anys 1907, 1940, 1962, 1971 i 1982, 2019 i 2020.
Ara bé, les condicions que fan que uns espais fluvials s’inundin i uns altres no, no són immutables; poden variar sigui per reduir el risc o per augmentar-lo, per diverses causes. Vegem les tres més importants. Primer, poden canviar les condicions de la llera: es pot ampliar o estrènyer, en sectors urbanitzats, per obres hidràuliques, quan un curs hídric es canalitza i impermeabilitza augmenta la velocitat de la revinguda i sol augmentar el risc aigües avall. En sentit contrari, si la llera es naturalitza, es recuperen espais permeables, ribes vegetades, augmenta la fricció i la capacitat de laminació i es redueix el risc dels pics de les revingudes. Les intervencions que s’han fet en alguns sectors de les lleres del Congost i del Besòs, els darrers anys, han anat en aquesta direcció.
En segon lloc, cal considerar els canvis en les condicions de la conca receptora: en aquelles conques on creix la superfície impermeabilitzada (com ha esdevingut en moltes petites conques del Maresme), disminueix la retenció i la infiltració i augmenta la velocitat de la resposta, i el risc d'inundació. Si, per contra, a la conca ha augmentat la superfície arbrada (com ha esdevingut a la conca del Fluvià, a la Garrotxa) augmenta la capacitat d'absorció i s’atenua o redueix el pic de la revinguda, i els seus impactes negatius.
En tercer lloc, els canvis del clima: el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICC) indica que a la regió mediterrània, creixerà la probabilitat de períodes de sequera i de precipitacions intenses, concentrades en episodis breus (per tant, augmenta el risc d'inundació) i la seva probabilitat (es redueix el període de retorn).
Què es pot fer, doncs, per reduir el risc?
Hi ha un ampli ventall d’opcions, que el pla de gestió del risc d’inundació ha d’escollir per a cada cas: Foment de la permeabilització dels sòls, mitjançant instruments fiscals, com fan alguns països europeus: com més impermeable, com més bloqueges la infiltració natural, més pagues. Construcció de sistemes de recollida d’aigües pluvials, que es poden emmagatzemar en zones humides, assuts o dipòsits subterranis, pot ajudar en casos concrets.
Ara bé, les més efectives són la restitució, fins on sigui possible, de les condicions geomorfològiques de la llera, cosa que en cursos baixos vol dir recuperar lleres amples, unida a la restauració d’ecosistemes funcionals, que en alguns llocs seran zones humides estacionals, en altres, formacions arbustives o boscos de ribera: alberedes, vernedes, salzedes, etc. de les quals només en resten retalls. Projectes com LIFE-Alnus ha demostrat la viabilitat de restauració d’alberedes al riu Ter a Osona. En alguns sectors crítics, de màxim risc, on no es pot laminar o reduir, i les obres de defensa són contraindicades, ja que caldria desconstruir i naturalitzar de nou.
"En trams urbans o periurbans, algunes d’aquestes actuacions es poden articular amb la construcció de ‘parcs fluvials’ que permeten acollir algunes activitats de lleure i recreatives de la població veïna, com han fet, amb més o menys encert, ciutats com ara Terrassa, Sabadell i Granollers"
En trams urbans o periurbans, algunes d’aquestes actuacions es poden articular amb la construcció de parcs fluvials que permeten acollir algunes activitats de lleure i recreatives de la població veïna, com han fet, amb més o menys encert, ciutats com ara Ripollet, Sabadell i Granollers. En el disseny d’aquests parcs caldria prioritzar solucions ecològiques que permetin el dinamisme fluvial de les revingudes, i respectar sectors definits, com ara illes o meandres fluvials, com espais de reserva sense accés públic, per permetre l’establiment de flora i fauna sensible.
Quan les estratègies de restauració geomorfològica, hidrològica, ecològica es combinen adequadament es poden reconstituir ambients i paisatges fluvials. El dinamisme ecològic d’aquests ecosistemes és molt ràpid i quan les actuacions estan ben plantejades, alineades amb els processos naturals, la seva funcionalitat, diversitat i bellesa es pot restablir, alhora que es redueixen els riscos d’inundació i els impactes negatius en construccions o edificacions que, pel motiu que fos, s’havien construït en espais inundables. En entorns urbans o periurbans, poques inversions poden generar tants de beneficis socials i ambientals en tan poc temps.
