Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef. Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.
El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.
Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.
Entrevistem Joan Vila a la seva empresa a Besalú, LC Paper. Triem per al plànol una antiga màquina de paper que ell mateix va dissenyar i crear prenent com a base una màquina de segona mà. Reciclar, aprofitar, renàixer de les crisis que ens diu “ha pogut viure” i l’han convertit en la persona que és, un empresari que parla d’aturar el ritme frenètic i ineficient d’un sistema econòmic obsolet i tornar a la felicitat d’allò frugal. Al seu llibre explica la seva experiència al capdavant d'una empresa referent i vol ajudar a construir un full de ruta per al nou paradigma.
Sembla que va a ploure i la Cori Calero ens organitza un espai per l’entrevista a la llibreria "El racó del llibre" de Rubí. En sap dels temps i les formes de la comunicació, fa molts anys que es dedica a la divulgació ambiental en el mitjà de comunicació audiovisual més important del país. Irradia seguretat i una energia molt potent, sap conectar amb la gent i ho sap. Ha volgut aprofitar la seva expertesa i el seu rol públic per fer un pas més i oferir a la ciutadania un llibre aprofundit i íntim, que de manera pausada convida a la reflexió, un llibre fet des del cor per arribar al cor del lector.
Quedem amb el Jordi Pigem davant del mar a l'Escala, però la tramuntana no ens deixa gravar, de manera que ens proposa una passejada per un bosc proper, per visitar una alzina centenària, i allà sota l'alzina tenim una conversa aprofundida i al mateix temps plena de silencis, com el seu llibre, un monòleg poètic i filosòfic ple de bellesa contemplativa on la Terra ens parla i ens recorda que som natura i que formem part del prodigi de la biosfera.
“Así habla la Tierra” ha estat editat per Kairos.
Arnau Amat és doctor en didàctica de les ciències, docent i investigador en formació del professorat en aprenentatge de les ciències i educació per a la sostenibilitat, a la Universitat de Vic. Ha estat una veu reeixida en el darrer Congrés Nacional d’Educació Ambiental. En aquesta entrevista reflexiona, entre d’altres, sobre com ha de ser una educació compromesa amb transformar la realitat, els reptes en un context comunicatiu complex i el seu futur.
Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.
Anabel Sánchez és biòloga, màster en gestió sostenible de l'aigua i doctora en medi ambient i societat. Porta 25 anys treballant en projectes de recerca al CREAF, i ara és responsable d'impacte social de la recerca en el centre.
"Cal construir aquest espai intel·ligent entre derruir i construir, i crear contextos on el canvi individual sigui possible, i on es fongui amb el canvi col·lectiu. Crear, allà on es pugui, espais de coherència, on es comprovi que les accions i canvis individuals poden tenir també una dimensió col·lectiva que millora la vida en comú".
Teresa Franquesa, Pablo Meira i Paco Heras tres veus imprescindibles per entendre el passat, present i futur de l'educació ambiental.