Reflexió

Entrevista
El Consell Comarcal de l’Anoia iniciarà la prova pilot per implantar la Taxa Justa de recollida d’escombraries a quatre municipis
Font:  La Veu de l'Anoia

Santi Broch és el vicepresident de l’Àrea de Sostenibilitat i Territori del Consell Comarcal de l’Anoia, que a finals d’aquest 2022 implantarà una prova pilot de la Taxa Justa de recollida d’escombraries en quatre municipis. Després d’aplicar el sistema del porta a porta l’any 2018, el Consell Comarcal farà un pas més i implementarà el Pagament per Generació (PXG), amb el propòsit d’incentivar el reciclatge de residus mitjançant una taxa ajustada en funció del reciclatge de cada llar.

Entrevista

El tancament de la línia Aranjuez – Cuenca – Utiel ha sigut la gota que ha fet vessar el got, impulsant la creació de la Alianza Ibérica por el Ferrocarril, una plataforma que aglutina ara mateix prop de 20 entitats, que s’uneixen per poder influir en la política ferroviària d’Espanya i Portugal, amb l’objectiu que el ferrocarril jugui un paper central en la mobilitat d’ambos països. Parlem amb Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, en representació d’aquesta plataforma, per entendre millor la situació del ferrocarril a la península i les propostes d’aquesta entitat per redreçar la situació.

Entrevista

“El temps dels grans discursos ha acabat. És el moment de l’acció, i l’acció es demostra amb els pressupost”. Amb aquesta contundència Xesco Gomar, president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica, mostra el seu compromís per recolzar el lideratge dels municipis en la transició energètica o la gestió de residus. Ens parla en aquesta entrevista, arrel de la 22a Assemblea de la Xarxa, dels 70 milions d’euros del pla Renovables 2030, ja invertits en més de 130 projectes municipals o la necessitat accions supramunicipals per recolzar l’acompliment dels objectius europeus de reciclatge.

Entrevista

Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.

Entrevista

A Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, li brillen els ulls quan parla de la seva ciutat. Li agrada posar de relleu que, malgrat la seva ubicació, Montcada no és una cruïlla, sinó un indret amb patrimoni, cultura i una gran riquesa natural gràcies als rius que travessen el seu terme. D’aquesta riquesa i dels seus reptes ens va parlar arrel de la celebració a Montcada, el passat 15 de juny de la 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Entrevista
Parlem amb la ideòloga de l’economia del Dònut amb motiu del 20è aniversari de la Xarxa Barcelona + Sostenible
Foto: Lluís Bassa Tomàs

Des de la publicació del seu llibre Doughnut Economics (2017), l’economista britànica Kate Raworth ha viatjat per tot el món difonent i posant en pràctica un model d’economia que deixa de banda el PIB com al principal indicador de creixement econòmic, i el substitueix per un conjunt d’indicadors en forma de dònut que reflecteixen la prosperitat de l’economia i el benestar d’una societat. 

Entrevista

La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.

Entrevista

Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i  rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.

Entrevista

A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.

Entrevista

Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.