"Ja l'any 1972 l’escriptor i activista estatunidenc Jeremy Mander va titllar les campanyes publicitàries que les empreses petrolieres feien per contrarestar la seva reputació de saquejadors de la natura amb un qualificatiu molt més contundent: ecopornografia."
"Una pujada de mig metre, probable ja el 2050, podria afectar a poblacions urbanes de l'ordre 800 milions de persones. Londres, amb un 75% de la seva superfície per sota del nivell del mar, fa anys que treballa en una estratègia."
"Al voltant de 900 milions d’éssers humans afronten greus situacions d’inseguretat alimentària. Dit de forma planera: passen gana"
"Combatre la mala qualitat de l’aire que tenim a Barcelona no significa abandonar el vehicle privat, sinó plantejar-se alternatives més sostenibles i minimitzar les emissions que generem."
"Els científics fa molts anys que ens van alertant de les conseqüències que suposarà el canvi climàtic: pujada de les temperatures, pèrdua de biodiversitat, fenòmens extrems, migracions climàtiques, morts i malalties prematures… Els governs i la ciutadania no han fet massa cas d’aquests advertiments i mirem cap a una altra banda esperant que no ens toqui."
"S'han quantificat vuit límits ecològics de seguretat globals: sis d'ells ja han estat superats. De fet, el 28% de la població mundial pateix la transgressió de quatre límits o més."
"Una publicitat “verda" no necessàriament vol dir que l'empresa que la fa tingui un compromís amb la sostenibilitat real, ni tan sols que els seus processos i productes siguin ambientalment correctes."
El passat mes de març ens va deixar Ole Thorson. Recollim aquest article en memòria del seu llegat. Expert en mobilitat sostenible, va ser pioner en advertir, que les urbs no podien ser un vedat privat del cotxe i en reclamar carrers per al vianant i el ciclista.
"Es consideren microplàstics els trossos d’aquest material que tenen una mida inferior a cinc mil·límetres. Es calcula que ara n’hi ha unes 700.000 tones escampades pel món i al ritme actual el 2050 superaran de llarg els dos milions de tones."
"Per a alguns països d'Europa, els anys seixanta del passat segle simbolitzen l'arribada de l'oci, una espècie de llibertat recentment guanyada que, amanida de consumisme, imprimia en les biografies anodines una certa capacitat de somiar conjuminada als diners"