30×30: El pacte mundial de la biodiversitat

Bio franges globals amb ocells - Dades: Índex Planeta Viu (http://stats.livingplanetindex.org/)

Després de dues setmanes de negociacions, el passat mes de desembre es van fer públics els compromisos pactats a la COP15 en un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta que pren el nom de ‘Marc Mundial per la biodiversitat Kunmin-Montreal’. El document fa referència a la ciutat canadenca que ha acollit la cimera i la ciutat xinesa que l’ha presidit, i es materialitza en un paquet de 23 mesures pensades per reduir la pèrdua de biodiversitat i restaurar els ecosistemes naturals abans de 2030. D’entre els compromisos recollits se’n destaquen tres: restaurar el 30% de la natura, reduir a la meitat el malbaratament alimentari i disminuir en un mínim de 500.000 milions de dòlars les subvencions que són perjudicials per la biodiversitat.

Quines conclusions podem extreure d’aquest marc mundial? La coordinadora científica del CREAF, Alícia Pérez-Porro, és optimista. “Estem davant d’un acord històric, perquè marca un compromís per detenir i revertir la pèrdua de biodiversitat en menys de 10 anys i aporta un finançament per la protecció de la natura sense precedents“. Pérez-Porro explica que “a més, insta a protegir un 30% de la terra a l’hora que restaurar el 30% degradat. Hi ha molta feina per davant, inclús per la comunitat científica” conclou.

Aquest acord mundial insta a protegir un 30% de la terra a l’hora que restaurar el 30% degradat.

D’altra banda, un dels valors diferenciadors d’aquest acord mundial és que reflecteix el vincle que hi ha entre les nostres accions i l’estat de salut de la natura. Així mateix ho remarca el nostre investigador i del CSIC Lluís Brotons: “Aquest no és l’Acord de Paris de la Biodiversitat, però clarament és un pas positiu en la bona direcció. Sense la conservació de la biodiversitat i també dels processos naturals que la sustenten, el futur del mateix ser humà està amenaçat. El nou marc global de la biodiversitat reconeix aquest fet de manera explícita i identifica els objectius per revertir-ho”. Precisament les polítiques ambientals de Catalunya van en aquesta línia, recuperar els processos que seguiria la natura i restaurar els ecosistemes que estan malmesos pel canvi climàtic i l’acció humana. La decisió rau en que les àrees protegides del país ja assoleixen a dia d’avui el 30% que estableix l’acord i, per tant, és prioritària la restauració.  

Quatre fites per recuperar la natura i gestionar-la de manera sostenible i justa 

El paquet de 23 mesures que s’han aprovat en el Marc Mundial queda englobat en quatre grans objectius o fites que concerneixin a tot el món, de la A a la D. En aquest cas, l’any d’horitzó passa a ser el 2050. 

A. Més protecció i restauració de la biodiversitat. De cara al 2050 cal mantenir la integritat, la connectivitat i la resiliència de tots els ecosistemes que estan en bon estat i millorar o restaurar els que no ho estan tant. Al mateix temps, és necessari augmentar la pròpia àrea d’ecosistemes naturals i aturar l’extinció d’espècies amenaçades que causa l’ésser humà. Es fixa una reducció per deu de la taxa d’extinció i del risc de totes les espècies. 

B. Gestió sostenible de la natura. Els propers anys s’ha de dibuixar un futur on la biodiversitat s’utilitzi i es gestioni de manera sostenible, incloses les funcions i els serveis dels ecosistemes on s’allotja aquesta biodiversitat. L’objectiu és valorar aquestes funcions, mantenir-les i restaurar les que actualment estan en declivi. 

C. Els beneficis (monetaris i no monetaris) que dona la natura s’han de compartir de manera justa i equitativa, incloent quan escau els pobles indígenes i locals. Com a exemple d’aquests beneficis trobem la utilització dels recursos genètics i la informació de les seqüències d’aquests recursos genètiques, tant digitals com de coneixements tradicionals. A més, aquests beneficis s’han d’augmentar substancialment de cara l’any 2050 seguint els instruments d’accés i de repartiment acordats internacionalment.

D. Un marc factible per a tothom. La implementació plena de tots els acords del marc mundial de biodiversitat Kunmin-Montreal –que inclou recursos financers, capacitació, cooperació científica i accés a diverses tecnologies, entre d’altres necessitats– ha d’estar garantida i ser accessible de manera equitativa per a totes les parts implicades, especialment per als països amb economies en transició. Per al 2050 cal tancar la bretxa de finançament de 700.000 milions de dòlars anuals i alinear els fluxos financers entre les parts signants. 

Il·lustració que representa les principals conclusions d’un estudi realitzat sobre l’evolució de la biodiversitat en diferents escenaris. Imatge: Adam Islaam. Datos: https://doi.org/10.1038/s41586-020-2705-y.

Deu compromisos bàsics 

D’entre els vint-i-tres compromisos que s’han d’haver complert abans del 2030, n’hem recollit aquests deu d’especial interès. 

Pel que fa a les figures de protecció: 

1. La conservació i gestió de la biodiversitat han de ser més efectives per protegir mínim el 30% del sistema terrestre, les aigües continentals, les costes i oceans de tot el planeta, amb especial èmfasis en les àrees d’especial importància per la seva biodiversitat i els serveis ecosistèmics que ens proporcionen. 

2. Hem d’haver restaurat (o estar en vies de fer-ho) un 30% dels ecosistemes degradats. 

3. Reducció a prop del zero de la pèrdua de les àrees amb una elevada biodiversitat. 

Pel que fa al nostre sistema de consum i estil de vida: 

4. Tallar el malbaratament alimentari a la meitat i reduir significativament el sobreconsum i la generació de residus. 

5. Prevenir la introducció d’espècies exòtiques que més perillosament poden esdevenir invasores i reduir almenys a la meitat la introducció i l’establiment d’altres espècies exòtiques invasores conegudes o potencials. Més èmfasi en l’eradicació control de les espècies exòtiques invasores a les illes. 

6. Reduir a la meitat tant l’excés de nutrients dels nostres ecosistemes (que en molts casos arriben per la contaminació propera a zones urbanes i els desequilibris als ecosistemes aquàtics) com el risc que suposen els pesticides i altres productes químics altament nocius. 

Pel que fa a les gestions econòmiques i financeres: 

7. Redirigir o eliminar les subvencions que actualment donen alguns governs i que perjudiquen la biodiversitat en almenys 500.000 milions de dòlars anuals. També es potenciaran els incentius per una bona conservació i ús sostenible de la natura. 

8. Aconseguir que un mínim de 200.000 milions dòlars cada any en finançament estatal i internacional que s’inverteixin al voltant de la biodiversitat tant de la part de finançadors públics com privats. 

9. Augmentar els fluxos de fons internacionals dels països anomenats com “desenvolupats” cap als països anomenats “en vies de desenvolupament” mínim en 20.000 milions de dòlars per any al 2025 i mínim en 30.000 milions de dòlars per any al 2030. Una acció que serà prioritària pel que fa als països amb economies en transició i els Petits Estats Insulars amb economies en Desenvolupament (SIDS, de les seves sigles en anglès). 

10 . Exigir a les empreses i grans institucions financeres que supervisin, avaluïn i facin públics de manera transparent els impactes que poden tenir sobre la biodiversitat les seves operacions, cadenes de valors i subministraments i carteres. 

Delegació del CREAF a la COP15: Dani Villero, Sergi Herrando, Lluís Brotons i Alícia Pérez-Porro d’esquerra a dreta. Foto: CREAF