Anàlisi ambiental a les eleccions catalanes

Cap a una Catalunya més verda socialment i ambiental

¿Quines polítiques ens proposen els partits polítics per a sortir de l’actual emergència ambiental, social i sanitària?         

A pocs dies de les eleccions autonòmiques del proper 14 de febrer i amb un any 2020 marcat per alarmants crisis mundials entre les que destaquen l’emergència climàtica, la crisis de biodiversitat i una pandèmia que ha afectat greument no només la salut, sinó els models socialseconòmics; és interessant valorar com les principals formacions polítiques recullen propostes per a fer front a l’actual emergència ecològica i climàtica.  SEO/BirdLife i la XCN han analitzat més de 860 propostes recollides en els programes electorals dels 8 partits que tenen representació parlamentària actualment.

Gairebé totes les formacions, en major o menor mesura, han tingut present la situació d’emergència que vivim, i miren de plasmar i concretar mesures ambientals en els seus programes de forma molt més àmplia que en comicis anteriors. En aquest sentit la XCN i SEO/BirdLife celebren l’elevat nombre de propostes ambientals presents als programes electorals, i reclamen compromís polític per a que aquestes es duguin a terme un cop format el nou govern.

El passat desembre es va presentar l’informe l”’Estat de la Natura 2020”, que posa de manifest l’alarmant davallada de la nostra biodiversitat, així en els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus. Aquesta pèrdua d’individus és superior al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, al 30% en les d’ambients agrícoles i prats i al 10% en les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable. Aquest mateix informe assenyala com a causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

Davant aquesta situació mundial, que també afecta a Catalunya, el present document analitza el nombre i qualitat de les mesures presentades en l’àmbit del medi ambient, parant especial atenció a la conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat, i posa èmfasi en aquelles propostes polítiques que SEO/BirdLife i la XCN creuen prioritàries, com la creació d’un Departament de Medi Ambient i l’aprovació d’una Llei del Patrimoni Natural i Biodiversitat, un Fons econòmic específic per a les polítiques del medi natural o mesures directes de conservació de medi natural i la biodiversitat.

Més de 860 propostes ambientals

De les 863 propostes, s’han eliminat de l’anàlisis aquelles que tenen un efecte directament negatiu per al medi ambient o pel medi natural o la biodiversitat, quedant una mostra restant de 835 propostes.

La transició ecològica és present en tots els programes, aportant mesures concretes d’energia, canvi climàtic, aigua, aire, residus i economia circular, que equivalen al 55% de les 835 mesures analitzades. De la resta, un 18,9% correspon a mesures sobre el sector primari (agricultura, ramaderia, pesca, forestal i caça) que poden beneficiar o reduir els impactes negatius sobre la biodiversitat i el patrimoni natural, i un 16,8% correspon a mesures directes sobre el patrimoni natural i la biodiversitat, quedant un 9,5% de mesures que recullen la governança, la fiscalitat ambiental, el reconeixement de la participació de la societat i el rol de les entitats ambientals.

Sens dubte la pandèmia i les seves possibles causes han marcat la major part dels programes electorals, però encara estem lluny de trobar el medi ambient traslladat de forma transversal a tots els àmbits dels programes electorals, trobant fins i tot  polítiques sectorials que poden perjudicar-lo. Així, són la CUP i COMUNS els partits que presenten més aspectes ambientals de forma transversal en les diferents polítiques, seguits del PSC, JUNTS, ERC i PDeCAT i de forma molt més puntual CD’s i PP.

Però tot i que el patrimoni natural i la biodiversitat s’han incorporat en la major part dels programes de manera més extensa que en eleccions passades, encara és la part menys desenvolupada dels programes. Així, no tots els partits proposen desenvolupar l’Agència de la Natura de Catalunya, recentment aprovada; de fet, alguns fins i tot parlen de revisar-la. De forma similar, només alguns partits proposen recuperar un Departament de Medi Ambient amb diferents fórmules. Tot i això diversos partits tenen com a objectius del proper quadrienni aprovar una Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat (CUP, COMUNS, JUNTS, PDeCAT, PSC).

La reducció de consums i el decreixement encara estan força absents de la major part dels programes, tan sols alguns partits (CUP, i en menor mesura COMUNS) els tenen com a peces clau per a reorganitzar la política en clau ecosocial. De fet,  alguns programes alhora que proposen mesures ambientals interessants, inclouen moltes propostes sectorials que poden posar en perill la conservació del medi natural (infraestructures, noves xarxes viàries, simplificació de tràmits, regadius, …etc). La sobirania alimentària i el consum de producte ecològic i de proximitat també estan més presents que mai, i  referències al binomi salut i natura, o a la importància de l’educació i la natura també han estat recollits per la CUP, COMUNS, PDeCAT i el PSC.

Des de la XCN i SEO/BirdLife estarem amatents per tal que aquestes propostes es mantinguin en el proper executiu, i siguin  prioritàries per tal de construir un futur més humà, més sà i més verd.

Valorem les propostes

Tot i la presència de més propostes referents al medi ambient i la biodiversitat que en altres eleccions, no totes són adequades o suficients. Les propostes polítiques que la XCN i SEO/BirdLife considera prioritàries, com la creació d’un Departament o Vicepresidència de Medi Ambient i l’aprovació d’una Llei del Patrimoni Natural i Biodiversitat, no han estat mencionades o recolzades per totes les formacions polítiques.

Tal i com queda reflectit a l’anàlisi visual, mentre que alguns partits com COMUNS o la CUP han presentat mesures adequades en la majoria d’aquests àmbits, d’altres no les han mencionat o ho han fet de manera insuficient. I davant la crisi de biodiversitat i la seva situació a Catalunya, tan sols un partit especifica aprovar el Catàleg de fauna amenaçada i cap partit inclou l’aprovació dels Plans de Conservació i de Recuperació de les espècies més amenaçades, plans que fa ja una dècada que haurien d’estar aprovats, i que han estat una de les reivindicacions constants de les entitats conservacionistes del país.

L’àmbit de la transició energètica juga un paper important en els programes dels partits, que veuen en les energies renovables una solució a l’actual dependència dels combustibles fòssils. Tot i això, no tots els programes proposen mesures per a que aquesta transició porti a un sistema energètic descentralitzat, una mesura clau per evitar monopolis energètics i facilitar l’autoconsum.

L’anàlisi de mesures d’altres àmbits, com la transició energètica, l’agricultura, ramaderia i pesca, i la fiscalitat ambiental, entre d’altres, dóna resultats menys encoratjadors. Si bé, és cert que molts dels partits polítics han fet propostes referents a aquests temes, molts d’ells no presenten propostes concretes i desitjables ambientalment; de fet, alguns d’ells presenten propostes contràries als objectius ambientals, com poden ser l’ampliació de regadius i la construcció de noves carreteres. L’educació ambiental i la relació entre salut i natura queden com les grans oblidades: tot i trobar mesures referents a la disminució de la contaminació atmosfèrica i els seus efectes nocius en la salut, pocs partits aposten per l’accés equitatiu a la natura per tal de promocionar entre la població els seus beneficis en la salut.

Les entitats ambientals reclamen compromís polític per tal que les polítiques ambientals proposades es posin en marxa en el proper mandat, que totes les polítiques sectorials incorporin mesures ambientals i de conservació del medi natural de forma molt més transversal i que el medi ambient, en definitiva, es consolidi com la única resposta eficaç per a fer front a l’actual situació econòmica, social i ambiental.