Arcadi Oliveres proposa alternatives per aconseguir 'Un altre món'

28/09/2006 - 00:00
'És possible un altre món? Crec que sí. I crec que, a més, és necessari davant l'accelerada degradació del nostre planeta'. Amb aquestes línies arranca el segon llibre en solitari d'un dels ideòlegs dels moviments socials a Catalunya, l'economista Arcadi Oliveres. Es titula 'Un altre món' i està editat per Angle Editorial.
La seva agenda està sempre plena de conferències amb les que els últims anys s'ha recorregut el país. Una de les raons pel qual és fàcil que el convidin és perquè allà on va omple. Això mateix va passar dimecres al vespre a la Llibreria La Central situada al Raval de Barcelona. Desenes de persones van acostar-s'hi: uns van quedar drets i uns altres fins i tot van haver d'asseure's a terra. 'És un home que no té més armes que les seves paraules', va dir Joan Barril per presentar-lo. En la seva intervenció el periodista va definir Oliveres: 'El seu missatge és: 'Poderosos del món, no s'enganyin. Els hem clissat. Som molts i podem ser més'. És una persona que ens desperta la consciència ciutadana. És d'aquells que tota la vida se'ls ha dit utòpics i que ara se'ls diu 'bonistes' pel sol fet de pensar en un món millor'. Barril i Oliveres comparteixen cada dijous micròfons a Catalunya Ràdio en el programa 'El Cafè de la República'. Es van conèixer al 1972, quan formaven part de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample. Expliquen que el llavors Governador civil Rodolfo Martín Villa va prohibir l'associació 'perquè era de l'esquerra'. Com que els que ho impulsaven no volien canviar el nom van haver de veure com il·legalitzaven l'entitat. 'I Martín Villa després seria uns quants anys president d'Endesa!', va recordar Oliveres. El seu llibre és justament un recordatori de tots aquests detalls que 'en les accions diàries se'ns escapen'. Una vista d'ocell per les grans qüestions del moment i una proposta d'alternatives per millorar el món sota el lema 'Ni tot està perdut, ni tot és impossible'. Una mena de segona part de 'Contra la fam i la guerra' (Angle Editorial, 2004), que va significar tres edicions en català i una en castellà. Com fer-hi alguna cosa? En el llibre es proposa moderar el consum, que el creixement de l'economia dels països rics tingui límit. 'No significa viure en condicions precàries. Ni tan sols empitjorar el nostre nivell de vida. Senzillament vol dir abandonar determinades despeses supèrflues. Que al primer món gaudim una mica menys perquè els del sud gaudeixin una mica més. Hauríem de canviar de mentalitat per molts motius. Començant pels ambientals'. Oliveres va recordar que aquests últims anys ha estat present a diversos fòrums socials mundials. 'Assistint-hi hi ha dues coses que m'han sorprès. D'una banda que puguis trobar gent de l'altra banda del món que pensa com tu, que també té ganes de canviar les coses. De l'altra, l'ampli catàleg de propostes que existeixen per fer-ho. La llàstima és que sempre falti voluntat política'. En la presentació va fer gal·la un cop més del seu estil pedagògic, encara que sovint mordaç. Va referir-se a la informació i als mitjans de comunicació ('si no sabem quin món que ens envolta no el podrem canviar'), els 'forats' de la democràcia ('com pot ser que encara hi hagi monarquia? És una institució caduca i discriminatòria') o la banca ètica ('sabíeu que Triodos Bank ha obert la seu a la Casa de les Punxes de l'Avinguda Diagonal, que és propietat de La Caixa?'). L'acte va acabar amb aplaudiments i una filera de persones que van voler demanar-li que els signés el llibre. Amics i coneguts van aprofitar també per saludar-lo i felicitar-lo. De mica en mica tothom es va anar acomiadant. 'Arcadi, jo marxo. Vaig a fer una copa per aquí el voltant', va dir-li una amiga seva. 'Que sigui a la salut d'un altre món!', va respondre. Qui és? Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és doctor en Ciències Econòmiques, professor del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. És també president del Consell Català del Foment de la Pau, de la Federació Catalana d'ONG per la Pau, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, de FOCIR (Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes) i de l'Associació Lectura Fàcil. Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa, també imparteix nombroses classes de màsters i postgraus en cooperació i desenvolupament. En el terreny editorial ha col·laborat en les publicacions 'Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (Barcelona, 2003), Aldea Global, Justícia Parcial (Barcelona, 2003), El ciclo armamentista en España (Barcelona, 2000) i Nord-sud, diagnòstic i perspectives (Barcelona, 1988).

Relacionats

Butlletí