Comunitats energètiques i autoconsum compartit, camí d'un món més sostenible

Font: Joan Vila i Triadú. El Crític.  Amb el suport de la Diputació de Barcelona

19/05/2021 - 12:00

Amb les escletxes del marc legislatiu actual, apareixen diverses fórmules d'autogestió per fer realitat l'apoderament ciutadà en el sector energètic.

Emergència climàtica comença a ser una expressió que fa forat. Institucions de diferents àmbits s’adonen ara que cal fer alguna cosa més que marcar percentatges de reducció de les emissions de CO2 a 10 o 20 anys vista, sense cap mesura concreta per fer-los realitat.

També una part de la ciutadania veu que cal començar a actuar col·lectivament i des de baix per fer entendre als dirigents polítics que no n’estan fent prou per evitar el col·lapse global en un termini relativament breu.

Arreu del món neixen iniciatives locals per canviar un aspecte clau de l’emergència climàtica: la producció, la gestió i la distribució d’energia elèctrica amb sistemes renovables, però en mode autogestionat, sense dependre una vegada més de les grans corporacions energètiques. Són les anomenades comunitats energètiques. A Catalunya també s’estan desenvolupant algunes accions pioneres, amb el suport d’ajuntaments que es prenen molt seriosament el problema del canvi climàtic.

El concepte comunitat energètica és molt ampli i engloba diversos tipus de comunitats locals en relació amb l’energia. Algunes d’aquestes comunitats ja tenen establerta una figura jurídica en el marc legislatiu actual de la Unió Europea i de l’Estat espanyol, però d’altres encara no. Per aclarir tots aquests dubtes i donar eines als ajuntaments que s’estan plantejant impulsar comunitats energètiques en els seus àmbits, la Diputació de Barcelona ha editat la Guia per a l’impuls de comunitats energètiques amb perspectiva municipal. Aquest document, promogut per l’Àrea d’Acció Climàtica, i més concretament, per l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, i redactat per DAUSS Advocats, ha estat presentat públicament fa poques setmanes.

En els darrers mesos, s’han fet diferents seminaris sobre transició energètica al món local, en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, una associació de municipis que té gairebé 25 anys de vida i que és una plataforma de cooperació per promoure i dur a terme projectes d’interès comú en l’àmbit del medi ambient i de l’energia. Actualment, l’integren 261 municipis catalans, 17 entitats supramunicipals (bàsicament, consells comarcals i diputacions) i 24 entitats observadores (la Generalitat, alguns consorcis i mancomunitats i alguns municipis de fora de Catalunya).
 

Què entenem per comunitat energètica?

Una comunitat energètica és una aliança entre actors locals diversos (ciutadans individualment, comunitats de veïns o de propietaris, associacions o cooperatives d’àmbit local o comarcal, ajuntaments i/o altres administracions supralocals…) per tal d’autoproduir, repartir entre aquests actors i autoconsumir energia elèctrica a partir de plaques solars fotovoltaiques o altres sistemes renovables (d’energia tèrmica o eòlica, per exemple). La guia aclareix que no cal “encaixar dins d’una determinada figura jurídica per poder fer servir el concepte comunitat energètica, que té un gran valor com a eina comunicativa per avançar en la transició energètica des d’una perspectiva local”.

Hi ha diverses fórmules que s’apleguen dins del paraigua del concepte comunitat energètica: comunitat d’energies renovables (CER), comunitat ciutadana d’energia (CCE), comunitat local d’energia (CLE), comunitat d’autoconsum col·lectiu (ACC)… Totes pretenen gestionar d’una altra manera l’accés a l’energia, ben allunyada del concepte clàssic de contractar una empresa de subministrament d’àmbit estatal. L’objectiu va més enllà de tenir garantida l’arribada de l’electricitat a l’àmbit domèstic particular, ja que, primordialment, vol “proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres o a les zones locals on operen, en comptes de guanys financers”, tal com diu la redacció de la Llei del sector elèctric, després de les novetats introduïdes per un decret del juny del 2020 que recull la directiva europea en aquest àmbit (Directiva 2018/2001, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables).

És important també notar que la llei exigeix que aquestes comunitats (les CER) siguin “entitats jurídiques basades en la participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades per socis o membres que estan situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables” que impulsen, és a dir, que tanca la possibilitat que acabin sent controlades per grans companyies no establertes en l’àmbit de la proximitat.

Les comunitats energètiques permeten també una lluita més efectiva contra la pobresa energètica d’una part important de la ciutadania, tal com veurem més endavant en alguns exemples concrets. La directiva europea ho assenyala, quan diu que l’autoconsum compartit “ofereix també oportunitats a les comunitats d’energies renovables per impulsar l’eficiència energètica a les llars i ajuda a combatre la pobresa energètica existent mitjançant la reducció del consum i la reducció en els preus de subministrament”.

Les comunitats ciutadanes d’energia (CCE) es diferencien de les CER en dues coses: no cal que siguin locals, poden ser d’àmbit superior, i, d’altra banda, no estan circumscrites a les energies renovables. A banda d’això, les CCE han de tenir garantit per part dels estats l’accés a tots els mercats organitzats de l’energia directament o a través de l’agregació. S’entén per agregació aquella activitat que combina múltiples consums o electricitat generada de consumidors, productors o instal·lacions d’emmagatzematge per a la seva venda o compra en el mercat de producció d’energia elèctrica; dit d’una altra manera, és la capacitat de modular el consum de manera flexible per adaptar-lo als preus del mercat i a les necessitats globals del sistema. Per tant, una CEE podrà fer dues coses: o bé subcontractar un agregador independent per portar a terme les seves finalitats, o bé constituir-se com a agregador independent per fer-ho per ella mateixa en el mercat, agregant les generacions i/o consums dels seus membres. Aquesta última possibilitat obre les portes a una revolució en el món de l’electricitat, ja que permet que, per primera vegada, un grup de petits usuaris pugui entrar en un mercat fins ara restringit a grans corporacions.

Finalment, les comunitats d’autoconsum col·lectiu (ACC) són grups de diversos consumidors que s’alimenten, de manera acordada, d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades a aquestes últimes. En aquest cas, la llei és estricta i defineix què s’entén per instal·lacions pròximes: un radi de mig quilòmetre. Diu textualment que cal que “es trobin connectats, tant la generació com els consums, en baixa tensió i a una distància entre ells inferior a 500 metres”. Aquesta és, probablement, la fórmula legal que serà més fàcil d’utilitzar en el futur.
 

Osona, projectes pioners en una vintena de municipis

Baixem a la realitat local per veure quines experiències de comunitats energètiques es troben en marxa a Catalunya. Una de les comarques més avançades en aquest àmbit és la d’Osona, ja que la seva Agència Local de l’Energia d'Osona, dependent del Consell Comarcal d'Osona, porta gairebé 20 anys assessorant els ajuntaments i impulsant la transició energètica. Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència, ens explica els casos més avançats.

Plaques instal·lades a la teulada de l'escola bressol de Balenyà / AGÈNCIA LOCAL DE L'ENERGIA D'OSONA


A Balenyà, les plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la llar d’infants tenen una potència de 40 kW d’energia, dels quals 10 kW es faran servir per alimentar el mateix edifici, i els altres 30 kW es repartiran entre 30 veïns que es troben en les proximitats. Per poder-ho fer de manera legal i transparent, l’Ajuntament estudia dues possibilitats: o fer un conveni amb alguna entitat ja existent al municipi o bé amb una cooperativa de nova creació que agrupi tots els veïns interessats. La comercialització de l’energia resultant es farà a través d’una operadora catalana, Estabanell, amb seu a Granollers, que dona servei a Osona i a altres comarques. A Olost i a Sobremunt (aquest darrer, micropoble amb només 78 habitants) també s’estan fent projectes similars d’autoconsum compartit a partir de plaques fotovoltaiques.

Gil Salvans creu que cal ajudar des de les administracions per facilitar que aquestes iniciatives de comunitats energètiques puguin anar consolidant-se. “Portem molts anys fent aquesta feina des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona”, diu, “però és ara, des de fa poc, que la legislació europea i l’espanyola han obert les portes que no només se’n beneficiïn instal·lacions municipals de les fonts renovables, com ja acostuma a ser normal, sinó que serà rendible i desitjable la col·laboració entre particulars i l’Administració local. Ara és quan podrem avançar molt més de pressa”. Altres projectes en marxa a la comarca d’Osona són a Sant Pere de Torelló (en aquest cas, vinculat al polígon industrial i al fet de poder compartir serveis energètics entre diferents empreses), a Manlleu, a Tona, a Centelles (població on el 92% del veïnat està amb Electradis, operador energètic municipal), i fins a una vintena d’exemples.

Hi ha casos que són variants interessants. Per exemple, a Sant Julià de Vilatorta, el projecte parteix d’un bloc de pisos de protecció oficial construït per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i que allotja famílies vulnerables. Els aïllaments deficients en una zona on hi fa força fred a l’hivern i el fet que la calefacció sigui elèctrica fan que les factures de la llum sovint siguin superiors a les de lloguer. La iniciativa, sota el paraigua del projecte de la Diputació de Barcelona “Renovables per a tothom”, ha permès construir una instal·lació fotovoltaica a la coberta de l’edifici en la modalitat d’autoconsum compartit amb compensació d’excedents. L’Incasòl hi ha invertit 22.000 euros; ja s’ha fet l’acord de repartiment de l’energia amb els veïns i ara està en marxa el procés de canvi dels contractes amb les diferents comercialitzadores, la qual cosa es fa amb l’assessorament de l’Agència Local de l’Energia d’Osona per la complexitat burocràtica que això implica per a les famílies. Es calcula que l’estalvi que es produirà amb aquest nou sistema permetrà recuperar la inversió en un termini de sis o set anys.
 

Mollet del Vallès, implicació a través de les AFA i de les escoles

Un altre model és el que ha impulsat la Diputació de Barcelona a través del programa “A-prenem el sol. Es tracta d’implicar les famílies mitjançant l’AFA (el que fins fa poc es coneixia per AMPA) d’una escola en la qual s’instal·len plaques fotovoltaiques; l’estalvi que en resulta permet retornar la inversió en forma d’espècies cap a les activitats que organitza l’AFA. A Mollet del Vallès, segons explica Joan Francesc Muñoz, cap de secció de Transició Energètica de l’Ajuntament, ja està funcionant a l’escola Sant Vicenç.

Les plaques ajuden a conscienciar els alumnes sobre l'estalvi energètic / AJ. DE MOLLET DEL VALLÈS
 


La instal·lació fotovoltaica ha estat finançada entre el consistori (90%) i l’AFA (10%), amb una inversió total de gairebé 23.000 euros, mentre que la Diputació de Barcelona hi ha aportat el projecte executiu. Produeix 24.000 kWh anuals, el 38% de la despesa energètica de l’escola. Però els 2.200 euros que hi ha invertit l’associació de famílies es preveu que es recuperin en tan sols dos anys i mig, perquè l’Ajuntament cada any retorna l’equivalent a l’estalvi energètic aconseguit amb inversions a l’escola. A més, hi ha una part de les plaques que serveixen per fer activitats educatives amb els alumnes, amb la qual cosa s’aconsegueix també la conscienciació dels infants al voltant de l’energia renovable. La Diputació aporta material pedagògic i divulgatiu per a aquesta finalitat del projecte.

La idea és sobretot que la ciutadania s’impliqui en l’autoconsum”, explica Joan Francesc Muñoz. “Fins ara, en altres projectes precedents similars, eren les administracions qui ho pagaven tot. És un canvi de mentalitat que hem d’anar estenent a més escoles”. El pas següent serà que de l’energia generada en la instal·lació d’una escola no solament se’n beneficiïn les famílies que hi tenen alumnes, sinó també altres veïns que tinguin els habitatges particulars als voltants. Una altra escola que ha participat en el projecte “A-prenem el sol” ha estat la Simeó Rabassa, de Martorelles, també al Vallès Oriental.

 

Rubí Brilla, suport a una desena de comunitats veïnals

A Rubí, un municipi de la segona corona metropolitana amb gairebé 80.000 habitants, l’Ajuntament ja fa 10 anys que té en marxa la unitat Rubí Brilla, que desenvolupa polítiques i accions transversals de reducció i d’eficiència en els consums energètics i, per tant, de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic. Tot i que ja ha donat suport a nombroses iniciatives d’autoconsum compartit en l’àmbit industrial, ara ha iniciat una nova línia de treball per acompanyar comunitats de propietaris que volen sufragar instal·lacions fotovoltaiques en els seus edificis. A la primera edició de “Comunitats Rubí Brilla” s’hi van presentar una desena de projectes, dels quals nou ja tiren endavant. Dues iniciatives es troben en la fase de sol·licitud de subvencions i de recerca de finançament, mentre que les altres set encara estan tancant els projectes i pactant la decisió de la comunitat.

Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla, explica que la col·laboració municipal no es limita a l’assessorament i a l’ajuda a l’hora de demanar subvencions públiques, sinó que també inclou reduccions del 50% en l’IBI, l’impost sobre béns immobles, cosa que suposa un estalvi des del minut zero per als propietaris que posen en marxa la comunitat energètica. “Hi ha tipologies diverses en aquestes primeres comunitats, tant d’habitatge antic com de recent. On surt més a compte és als edificis antics, perquè el projecte pot incloure també altres mesures d’aïllament de la façana, tancaments, etc., a part de les plaques fotovoltaiques”. L’avantatge d’aquesta prova pilot és que ja tenen escollida la comercialitzadora elèctrica: Enertika, guanyadora (dins d’una unió temporal d’empreses [UTE] amb dues empreses més, Zener i Km0) del primer concurs d’autoconsum col·lectiu en el sector industrial de Rubí, dut a terme durant el 2020, el primer també d’aquestes característiques a tot l’Estat espanyol.

Instal·lació de plaques a la coberta d'una nau industrial d'un polígon de Rubí / RUBÍ BRILLA


Els municipis tenen un paper fonamental en el desenvolupament energètic per tal de minimitzar la burocràcia i promoure formes d’incentius que millorin la rendibilitat de les instal·lacions i facilitin així la participació d’una gran part de la ciutadania. “Fer una transició energètica i ecològica requereix un canvi cultural que haurà de ser sòlid, convençut i, a més, molt ràpid”, comenta respecte a això Gonçal Luna, membre de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona. “En aquest sentit, les fórmules que plantegen les comunitats energètiques són fonamentals per teixir aliances entre tots els actors locals i per fer aquest canvi de model descentralitzat de producció i de consum de l’energia que ens pot dur cap a un món més sostenible i respectuós amb el medi ambient.”

Tots aquests projectes municipals basats en les comunitats energètiques compten amb el suport i el compromís de la Diputació de Barcelona per al compliment dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’Agenda 2030, aprovada per l’ONU, especialment del número 7 (garantir energia neta, segura i assequible per a tothom), de l’11 (aconseguir ciutats i comunitats humanes resilients i sostenibles) i, sobretot en aquest cas, del 13 (impulsar mesures de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic).


 

Relacionats

Entrevista

Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.  

Entrevista

Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.

Entrevista

Helena Badger és assessora legal de Holaluz, comercialitzadora d'energia verda que ha aposta fermament per l'autoconsum domèstic. En aquesta entrevista ens parla del que assegura és una explosió de l'autonsum a Catalunya, els temps d'amortització de les inversions i les opcions, com ara les subvencions o bonificacions fiscals, que poden tenir els consumidors per fer realitat aquesta opció.

Butlletí