En el món de l'enginyeria es diu que la millor tecnologia és la tecnologia invisible. El mateix principi pot aplicar-se a la sostenibilitat i en aquest punt el consum col·laboratiu hi té molt a dir.
Què podem fer per alleugerir els nostres problemes econòmics, ambientals i a la vegada regenerar les comunitats locals? Consumir col·laborativament. Així com en el passat recent si volíem un producte calia comprar-lo i ser-ne propietari, avui en dia podem trobar comunitats (online) disposades a compartir/intercanviar/llogar/regalar aquests productes i també serveis.
L'Economia de la Col·laboració és un model socio-econòmic basat en que tot sovint "l'accés és millor que la propietat" oferint un canvi de paradigma pragmàtic al que cada dia s'apunta més gent gràcies als beneficis econòmics i ecològics directes i evidents. Allò que tenen en comú totes les iniciatives de consum col·laboratiu és que faciliten la conexió entre aquells que disposen de recursos infrautilitzats i aquells que tenen necessitat d'aquells mateixos recursos. Es tendeix a parlar de fabricar productes més ecològics però el més ecològic és fer un ús més òptim de tot allò de que ja disposem.
A casa nostra ja fa temps que existeixen iniciatives d'aquesta mena com el servei de carsharing Avancar, el servei de bicicleta pública compartida Bicing, portals d'intercanvi i lloguer com Loquo , bancs de temps, etc. Impulsats per la crisi i possibilitats gràcies a l'expansió de les xarxes socials i els comportaments col·laboratius a Internet, en els últims 2 anys han aparegut una llarga llista d'iniciatives orientades a facilitar que la gent es trobi i es contacti mitjançant Internet i comparteixi fora d'Internet:
- Allotjaments: Airbnb com a líder mundial més destacat. Airbnb va ser fundada al 2008 a San Francisco i ja disposa d'oficines per a tot el món, una d'elles a Barcelona. StayAtFriends o Swaapping són d'origen català i s'ubiquen també en l'allotjament a través dels cercles d'amistat.
- Més orientat a famílies senceres s'ha popularitzat també l'intercanvi de cases amb Knok o HomeForHome. Malgrat tenir noms internacionals són de Barcelona i Sant Cugat.
- Un dels sectors amb més tirada és la mobilitat: SociaCar (lloguer de cotxes entre particulars), JoinUpTaxi (compartir taxi), BlaBlaCar (compartir places lliures al cotxe).
- La roba i objectes relacionats amb els bebès: Grownies, Trastus, SegundaManita, Wikimums, BabyTravelling, etc... amb models lleugerament diferenciats que engloben des del regal, al pagament per un lot de 6 peces de roba usades o l'intercanvi.
- Per a redistribuir tenim NoLoTiro (te lo regalo sin condiciones) i per reparar Millor que Nou (des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona)
- Les cooperatives de consum i de quilometre zero poden simplificar la seva creació i gestió amb iniciatives com La Ruche Qui Dit Oui. D'origen francès acaba de rebre una inversió de 1.5M€ per expandir-se per Europa.
- I la llista segueix en camps com l'educació, les finances, l'artesania, els llibres, etc.
Oferint alternatives còmodes i tot sovint més econòmiques aquests projectes optimitzen els recursos ja disponibles i s'evita la fabricació de nous productes. Sense anar més lluny l'octubre d'aquest 2012 el Club de Màrqueting d'ESADE va organitzar una sessió amb el títol: "Consum Col·laboratiu: compartir és rendible (i sostenible)"
Una xifra que revela la ineficiència en la que vivim: cada dia hi ha 120 milions de seients buits en els cotxes que circulen per tot Espanya, una estimació facilitada per Vincent Rosso, Director a Espanya de BlaBlaCar. No calen més cotxes, no calen més carretes, no cal que circulin tants cotxes... el que cal és optimitzar l'ús de les places buides en els cotxes que ja es troben en circulació. Estalviarem diners, reduirem emissions de CO2 i coneixerem a gent nova.
El consum col·laboratiu "hackeja" el sistema de l'hiperconsum del segle XX basat en comprar/tirar i la propietat individual. La gent col·labora directament (a través d'aquestes plataformes tecnològiques) per cobrir necessitats materials i de serveis. L'economia torna a una escala més humana i comprensible.
Ja s'han fet alguns estudis (un altre de Zipcar) i s'ha vist de manera recurrent que als usuaris d'aquests serveis el que els motiva d'entrada és l'estalvi (o guany en alguns casos) econòmic i/o de temps. Un cop han participat en el servei diversos cops els enganxa la component social i formar part d'una comunitat d'usuaris. També hi ha beneficis emocionals ja que els usuaris es senten intel·ligents i orgullosos de participar en aquesta mena de serveis, cosa que n'accelera molt la difusió boca orella. Els beneficis ambientals figuren molt avall o ni tan sols apareixen en aquests estudis respecte a les motivacions dels usuaris i és per això que podem dir que el consum col·laboratiu ofereix una sostenibilitat invisible.
Cal alertar que aquesta optimització del consum sovint és radical i molt cruel amb els models de negoci actuals. Les empreses tradicionals intenten resisitir-se a aquests canvis i ja han aparegut escrits posant en dubte certs aspectes legals de compartir, l'impacte sobre el PIB, la pèrdua de llocs de feina al reduir la manufactura, etc.
De la mateixa manera que a les discogràfiques o els distribuïdors de pel·lícules els ha calgut adaptar-se al món digital amb l'streaming i la distribució directa entre persones (P2P), molts altres sectors veuran com part dels ciutadans deixen de consumir i comprar els productes de la manera tradicional. Aquelles industries basades en la venda massiva de productes hauran d'entendre que el producte ja no es ven sinó que es lloga/redistribueix/comparteix i el model de negoci haurà d'adaptar-se i passar a oferir serveis al voltant del producte.
La mobilitat i els fabricants de cotxes ofereixen els exemples més interessants. D'una banda veiem com a Espanya, sense cap visió de futur, es presenta com a solució el "Plan 3 millones". Per contra BMW va posar en marxa el carsharing DriveNow (Alemanya i EEUU), Daimler ha invertit 10M $USD a Carpooling.com, Citroën ha obert Multicity a França i Alemanya facilitant el lloguer dels seus cotxes entre particulars o Chevrolet ofereix compartir trajectes a Colòmbia.
Aquest canvi de paradigma, d'un model de societat "de dalt a baix" a un model de societat "peer-to-peer" afecta no tan sols al consum (amb reducció de residus i generació de nous productes), sinó també a la producció, l'educació, les finances i a la política. De l'actual situació de crisi (del sistema i de valors) només en sortirem canviant les regles del joc, sense demanar permís a ningú.
Font de les imatges:
http://www.collaborativeconsumption.com
