Danys col·laterals de la COVID-19: el ressorgir del plàstic

És evident que, a dia d'avui, la major preocupació a nivell mundial és vèncer a la COVID-19, evitant més morts i nous contagis. Un cop aconseguit aquest objectiu, la crisi econòmica produïda per aquesta pandèmia serà l'assumpte més urgent.

La situació actual deixa la problemàtica de l'entorn en un pla molt secundari. No obstant això, aquells que ens dediquem a la contaminació ambiental no podem baixar la guàrdia.

L'aturada de les activitats econòmiques a causa de la quarantena mundial ens ha proporcionat bones notícies a nivell ambiental: el sanejament de la capa d'ozó i la millora de la qualitat de l'aire i de les aigües.

No obstant això, també s'ha observat un increment en la producció i consum de material plàstic, sobretot d'un sol ús. Aquest augment es dóna tant en l'ús hospitalari com en l'ús domèstic i probablement anirà en augment a mesura que avanci el desconfinament de la ciutadania.

No hem d'oblidar que la contaminació per plàstics és un dels principals problemes ambientals del planeta segons l'últim informe de el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) publicat en 2019.

El plàstic per a usos hospitalaris

El plàstic és un material imprescindible per als equips de protecció individual (EPI) del personal sanitari. Les màscares que s'utilitzen, les denominades FPP, tenen un material filtrant constituït per un entramat de fibres plàstiques que reté els virus.

A més de les màscares, altres EPI també fets de material plàstic són els guants, les bates impermeables, les ulleres i viseres i les pantalles protectores facials. Però l'ús de material plàstic en els hospitals no es redueix als EPI. Inclou també diverses peces per a equips mèdics, com respiradors i ventiladors, xeringues de policarbonat, tubs metges de PVC, bosses de sang ...

A causa de la pandèmia, la generació de residus hospitalaris s'ha incrementat de forma exponencial. Per exemple, els residus generats en els hospitals asturians s'han multiplicat per quatre, estimant-se en unes 185 tones durant el mes d'abril.

A aquests residus hospitalaris hem de sumar també els residus generats a les residències de gent gran. A València capital s'han recollit 134 tones de residus procedents de 20 residències en menys d'un mes.

"Si no es treballa amb les condicions òptimes per a la incineració de residus que posseeixen un elevat contingut en plàstic, es poden generar emissions de compostos cancerígens com les dioxines i els furans"

Tots aquests residus no poden ser reciclats i el seu destí serà els abocadors o bé la incineració. El problema se situa ara en les instal·lacions de tractament tèrmic de residus hospitalaris que comencen a estar col·lapsades.

A Astúries, aquests tractaments tèrmics s'han incrementat un 307%. En altres comunitats com Madrid, s'ha optat per derivar part d'aquests residus a instal·lacions de residus sòlids urbans. A la incineradora de Valdemingómez ja s'han tractat més de 90 tones de residus sanitaris des de principis del mes d'abril.

Hem de qüestionar-nos el possible risc ambiental d'aquests processos. Si no es treballa amb les condicions òptimes per a la incineració de residus que posseeixen un elevat contingut en plàstic, es poden generar emissions de compostos cancerígens com les dioxines i els furans.
 

Plàstic en l'àmbit domèstic

Fa unes setmanes, el Govern va recomanar als ciutadans l'ús de màscares per sortir al carrer o anar a supermercats i farmàcies. Aquesta mateixa recomanació s'ha estès per tot el món, de manera que milers de milions de persones estan utilitzant màscares de plàstic, que a més són d'un sol ús. Itàlia estima que necessita utilitzar uns 90 milions de màscares al mes.

Lamentablement, ja s'han començat a veure mascaretes surant a les platges de l'arxipèlag de Soko, situat entre Hong Kong i Lantau. És l'indicatiu d'una mala gestió d'aquest residu.

Quan sortim al carrer també fem servir altres articles sanitaris d'un sol ús com guants, gels hidroalcohòlics o tovalloletes desinfectants. Després de la seva utilització, mascaretes, guants i tovalloletes han d'anar a el contenidor de resta, de manera que tampoc entraran en el cercle de reciclatge.

La pandèmia de COVID-19 també ha augmentat el consum d'altres plàstics d'un sol ús com bosses, ampolles d'aigua, recipients per enviar menjar a domicili o embalatges del comerç per internet. Un informe d'Ecoembes assenyala que des de l'inici de l'estat d'alarma s'ha incrementat un 15% la recollida de material en els contenidors grocs. Aquest augment es deu a un major consum dins de les llars com a conseqüència del confinament de la població.

La pandèmia està canviant molts dels nostres hàbits quotidians. Ara preferim acudir a grans superfícies, on tot es ven molt més empaquetat, per a realitzar una compra completa en un únic establiment.

També vam optar per l'ús de bosses d'un sol ús, en lloc de les bosses reutilitzables, per por que aquestes últimes s'hagin pogut contaminar. Tot el material plàstic es llença, sobretot sabent que el coronavirus pot romandre de dos a tres dies al plàstic.

Nous usos del plàstic durant la desescalada

Ara que ens enfrontem a les diferents fases de desconfinament, els diversos espais públics s'estan preparant per evitar el contacte entre persones i mantenir les distàncies de seguretat.

S'està incrementant l'ús de mampares protectores que actuen com a barrera física i augmenten la seguretat de clients i treballadors. Aquestes mampares ja s'han instal·lat en comerços com farmàcies o supermercats i s'està avaluant la seva incorporació en bars i restaurants, i fins i tot a l'interior dels avions.

L'empresa italiana Nuova Neon Group ha dissenyat uns cubicles per poder mantenir les distàncies de seguretat a les platges. Són similars als ja utilitzats en els hospitals de campanya creats arran de la saturació del sistema sanitari.

Tant les mampares com els cubicles es fabriquen amb metacrilat, també conegut com plexiglàs. És un material plàstic transparent, irrompible, flexible i resistent que prové del propilè, un dels productes resultants de la refinació de petroli.

Com la resta del material plàstic, l'ús de metacrilat requereix de diferents additius químics, com els retardants de flama o els filtres solars.

• Els retardants de flama. Aquests compostos s'afegeixen per tal de reduir la inflamabilitat. S'ha demostrat que són contaminants molt persistents en el medi ambient i que s'acumulen en els organismes vius. Poden tenir efectes nocius sobre ells i sobre les persones, com ara danys neurològics, disrupció endocrina o càncer.
• Els filtres solars. Aquestes substàncies, entre les quals s'inclouen els benzotriazols, s'apliquen com a protecció contra la radiació UV. També són nocius per a la salut, provoquen disrupció endocrina.

Les mampares i cubicles tenen una vida útil d'uns 10 anys. Però la realitat és que, un cop superada la crisi sanitària, tot aquest material serà retirat i ens trobarem amb una gran quantitat de residu plàstic. Haurem de ser capaços de gestionar-lo correctament, evitant el seu impacte ambiental en ecosistemes terrestres i aquàtics.

Font: Nuova Neon Group Due Srl

Un pas enrere en la reducció del plàstic?

Fins a l'arribada de la pandèmia de la COVID-19, el 2021 semblava ser un any crucial en la lluita contra l'ocupació abusiu del plàstic. Sobretot per als d'un sol ús, que haurien d'estar prohibits a la Unió Europea a partir de l'any que ve.

Així mateix, el 6 de març d'aquest any, Espanya es sumava a el Pacte Europeu dels Plàstics, una iniciativa amb l'objectiu de reduir el seu ús innecessari.

La ironia és que, fins abans de la pandèmia, la societat estava plenament conscienciada dels problemes de sostenibilitat dels plàstics. No obstant això, la necessitat de contenir la propagació de virus ha causat el ressorgiment del plàstic com un material indispensable.

"Els preus baixos del petroli impliquen que es podria fabricar molt plàstic encara més barat. Alguns parlamentaris europeus així com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards mediambientals per facilitar la recuperació econòmica"

D'altra banda, tenim la qüestió econòmica. Els preus baixos del petroli impliquen que es podria fabricar molt plàstic encara més barat. Alguns parlamentaris europeus així com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards mediambientals per facilitar la recuperació econòmica. Demanen un retard de com a mínim un any en la implementació de la Directiva de plàstics i que s'aixequin les prohibicions d'alguns articles d'un sol ús.

És cert que per motius d'higiene i salut no és factible prohibir l'ús de plàstics d'un sol ús mentre duri l'emergència sanitària. Però és molt important evitar que, un cop resolta la crisi, es produeixi un major problema ambiental. Cal no oblidar que la problemàtica de la contaminació per plàstics seguirà encara present.

És urgent el desenvolupament de materials alternatius als plàstics més biodegradables i més reciclables, així com l'avanç en el disseny de nous additius químics que siguin menys contaminants. Si a dia d'avui disposéssim d'aquestes solucions, l'actual increment de l'ús de material plàstic no estaria afectant tan negativament el medi ambient.