Desitjos i previsions per al 2007 que comença

Desitjos: Que realment es consideri el medi ambient com a imprescindible per a la vida, i que els polítics es creguin realment la seva importància i en facin coses en lloc de quedar-se només en les paraules. Això val per la línia d'alta tensió, però també per l'aigua, per l'aire, i per tot el medi ambient en general. Previsions: Serà, de nou, un any de crisi i demostració de què els polítics són al servei dels 'lobbies' energètics, no només aquí, sinó a tot el món. Kyoto no es complirà, continuarà l'escalfament global i a Catalunya continuarem augmentant el consum. Sóc molt escèptic, no tinc esperances de canvi en l'any que ara comença. Desitjos: Al llarg dels darrers 30 anys Catalunya ha constituït una xarxa de parcs naturals i d'espais naturals protegits i els ha dotat de recursos humans i pressupostaris que n'han consolidat la gestió. Demanem al 2007 que la xarxa de parcs continuï sent una acció pública encaminada a la bona gestió dels valors del territori, que contribueixi al desenvolupament local i doni servei als usuaris. Previsions: El 2007 és previst que s'aprovi el pla territorial metropolità. Tanmateix els parcs naturals poden incidir positivament a posar en valor el continu territorial que envolta els pobles i ciutats de Catalunya. Desitjos: Més estalvi i més eficiència en l'ús de recursos. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat per reduir el consum energètic i en la minimització de residus -aquest és el primer any sense l'abocador del Garraf!-. I també menys fam i menys guerres! Previsions: Tot i que vull ser optimista i penso que s'avança en la presa de consciència dels reptes ambientals, socials i econòmics globals i locals, crec que el 2007 viurem els efectes del canvi climàtic. Espero que serveixi perquè en la propera conferència de les parts de la Convenció marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, es concretin més els objectius post-Kyoto i que els països que no han signat el protocol -especialment Estats Units i Austràlia- es comprometin a reduir l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle. Desitjos: Pel 2007 desitjo que plogui. No pas necessàriament al gust de tothom, però si al gust de la majoria de ciutadans i ciutadanes solidàries, responsables i conscients. També desitjaria que, a més de ploure aigua, plogui informació ambiental, eficiència energètica, internalització de costos ambientals, i una gran dosi de generositat i cura del pel nostre patrimoni col·lectiu: l'ambient. També desitjaria un gran pacte nacional per al futur d'un país que, conscient que el canvi climàtic és un fet, i que no en podem obviar les seves possibles conseqüències, estigués disposat a vincular definitivament i decididament, com a estratègia de futur, la competitivitat amb la sostenibilitat. Previsions: El 2007 serà un any de molta feina: la creació i posada en marxa de l'Oficina Catalana i la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic; la preparació intensa del Congrés Mundial de la Unió Mundial de la Natura que tindrà lloc a Barcelona el 2008; el desenvolupament i la gestió de la Xarxa Natura 2000; la nova legislació per l'avaluació ambiental de plans i programes; la posada en marxa de l'Observatori de la Sostenibilitat i del pla de descontaminació per a reduir les emissions de partícules a la Regió Metropolitana de Barcelona; l'impuls de la llei d'habitatge. Aquests accions, tanmateix, no ens duran prou lluny si no avancem cap a la concertació amb la ciutadania, amb els ens locals i amb els agents socials i econòmics. Desitjos: Que la nostra espècie canviï els valors, ja gairebé implantats en els nostres gens, en relació amb l'entorn, que sembla que facin que només poguem conquerir, explotar, anorrear, espletar, destruir. Previsions: Més del mateix: seguirà la destrucció dels hàbitats naturals, especialment els tropicals, i de la biodiversitat associada; seguirem despenent uns recursos que tenim només a mitges (és a dir, el primer món sí, però el tercer amb prou feines); seguiran els avisos que estem canviant el clima del món (sequeres, inundacions, temperatures màximes, etc. que seran rècords); els responsables de les nostres ciutats i nacions no gosaran fer tot el que cal per fer sostenible el transport, la despesa energètica, l'agricultura, la qualitat de l'aigua, etc., i només dissenyaran (i potser posaran en pràctica) mesures anecdòtiques que, a més de recaure sobre el ciutadà, no resoldran els problemes de rel... Vaja, com cada any des d'en fa alguns milers. Desitjos: Espero un avançament significatiu en el coneixement del paper que juguen els éssers vius i la seva diversitat i complexitat en el funcionament i la sostenibilitat, i que aquest any puguem per fi mesurar la fixació de CO2 a tots el racons del planeta, desxifrem el paper biològic i ambiental dels hidrocarburs emesos per la vegetació de manera creixent a mesura que augmenta l'escalfament global, i incorporem del tot la genòmica a l'ecologia i a la biologia de la conservació. Això ajudarà a què la nostra societat doni passes cap un millor enteniment, anticipació i adaptació als impactes en cascada que s'apropen a conseqüència de la nostra activitat. Espero en aquest sentit, que governs, ciutadans i institucions com la ICHN que tinc l'honor de presidir, siguem capaços de reforçar les mesures per a mitigar l'espoli del planeta en general i del nostre territori en particular. Previsions: Ens hi va molt: la supervivència com a societat. I de moment no s'albira cap millora significativa, només petites passes que em temo no es faran grans fins que no hi hagi més remei per l'esgotament dels recursos. Desitjos: Que, com a mínim, fos veritat l'optimista diagnosi de Greenpeace difosa fa pocs dies segons la qual ja s'hauria produït arreu del món un punt d'inflexió en l'assumpció social i política del canvi climàtic com un desafiament real, peremptori i indefugible (mercès, entre d'altres, al documental d'Al Gore o l'informe de David Stern sobre els possibles costos econòmics futurs de no actuar a temps). Al nostre petit país li demano, de forma prioritària, que no s'aturi el procés de Pau a Euskadi. Previsions: Em temo que l'assumpció de la gravetat del canvi climàtic anirà unida a una revifalla nuclear que no és, de fet, altra cosa que el resultat d'aquella admissió per la vella raó tecnocràtica de sempre. La incapacitat per imaginar i construir escenaris alternatius al món insostenible que tenim porta directament a encomanar la seva ànima simplista al pensament màgic nuclear, fins el punt de passar 'raonablement' per alt -entre moltes altres coses- que les reserves mundials d'urani explotable són encara més limitades que el petroli. Aquest fals 'realisme fantasmagòric', com el va nomenar fa cert temps el filòsof Manuel Sacristán, també es manifesta malauradament en molts altres camps, cada cop que de l'admissió del problema ambiental intentem avançar cap a l'avenç de solucions reals. Aquí rau, cada cop més, el veritable desllorigador dels conflictes socioecològics dels nostre temps. Desitjos: Més valentia sociopolítica (polítics, empresaris i ciutadania) per assumir els reptes ambientals que tenim com a espècie. Si no comencem seriosament a fer els deures, és a dir, a portar un estil de vida més auster, algun dia els nostres fills ens retrauran que no férem res quan encara hi érem a temps. Encara som a temps per passar de forma no traumàtica de l'economia actual de consum a una economia de serveis cooperativa i solidària. Previsions: Cada any que passa inflem el volum de gasos hivernacle. Estem jugant a la ruleta russa i per tant incrementem les possibilitats de crisis ambientals de grans proporcions. L'única esperança és que posem el fre i el compromís de reduir el 90% per l'any 2030 i que Kyoto fos enterrat per obsolet i hipòcrita. Només podem ser optimistes si fem els deures. La sostenibilitat no cau del cel. Desitjos: Li podem demanar moltes millores ambientals al nou any, però també és cert que si no s'avança en aspectes socials, econòmics i de primera necessitat, serà molt difícil assolir les fites marcades respecte de l'entorn. Cal que el percentatge tan elevat de persones que estan encara per sota del primer esglaó de la piràmide de Maslow se'n surtin i puguin tenir una existència digna. Previsions: El Dr. Magalef deia: "això que el món s'acaba no és ben cert, el món continuarà desprès de la mala gestió que en fem els humans, el que passa és que aquest nou món no serà habitat pels humans". Hi som a temps, tenim tecnologia i mitjans per minimitzar es efectes del canvi climàtic. Cal arremangar-se i treballar plegats administracions, ciutadans i tots els diferents governs. Si ho aconseguim al 2007, haurem encertat el camí i serà l'any germinador d'actuacions ambientals decisives. Desitjos: Que s'iniciés la legislatura del transport públic, on cap català sigui discriminat per la raó de no tenir cotxe i gaudeixi de les mateixes oportunitats. Per fer-ho caldrà prioritzar, de debò, el transport públic universal sobre el privat restringit. Això implica desencallar velles reivindicacions pel desenvolupament del transport públic: millora i traspàs dels servei de Rodalies i Regionals de Renfe, pla d'autobusos per a tota Catalunya, carrils BUS-VAO d'entrada a grans ciutats i, a Barcelona, la unió dels dos tramvies, la racionalització dels autobusos urbans i la prioritat semafòrica pel transport públic de superfície. Previsions: Per primera vegada els vehicles privats tindran una normativa de circulació que respongui a un criteri sanitari, com és la reducció a 80 km/h a l'àrea metropolitana, que al mateix temps incrementarà la capacitat de les vies. Serà el primer any en què la flota d'autobusos de l'àrea metropolitana serà 100% pis baix, garantint l'accés a persones minusvàlides a qualsevol línia, però caldrà vigilar actuacions incíviques al voltant de les parades que n'impedeixen l'aprofitament. El tramvia arribarà a la Mina, el centre de Sant Adrià i Badalona. Les obres del TAV, si no canvien d'orientació, perjudicaran el ferrocarril a les estacions on millor funcionen els trens regionals de Catalunya, perquè allunyaran els serveis regionals dels seus usuaris al centre de Barcelona, a tot el Camp de Tarragona i a Figueres. O comencem a crear estacions properes als usuaris pels regionals via TAV o continuem creant "bombes de mobilitat privada" com l'estació del Camp de Tarragona. Desitjos: Els bons Desitjos poden estar adreçats a diverses qüestions ambientals que ens afecten directament o indirecta com a ciutadans. Des de CCOO acostumem a defensar i avançar sobre objectius concrets, útils i necessaris pels treballadors, els més afectats i millor coneixedors del tipus de model productiu predominant. És per això que reivindiquem la nostra participació activa en la gestió ambiental de les empreses. La formació, la sensibilització i la comunicació aplicades al món laboral permeten un major aprofitament de matèries primeres, estalvis d'energia i d'aigua, l'acurada gestió de residus, més seguretat a les instal·lacions, etc. En definitiva, seria un pas cap a una indústria i uns serveis més nets i sostenibles. Previsions: S'han de consolidar, entre d'altres, el control efectiu de la contaminació atmosfèrica (especialment a l'àrea metropolitana de BCN), l'accessibilitat sostenible als polígons industrials, la reducció del consum d'aigua, l'adequació legal de les empreses i l'extensió definitiva de la recollida orgànica municipal. Els impostos i taxes creixeran per fer front a les noves infraestructures ambientals que s'han d'engegar. És possible que la generació d'energia eòlica tingui un impuls, juntament amb certes mesures d'estalvi i eficiència. Els nous plans de gestió de residus podrien aprofundir la minimització i en la qualitat de la recollida selectiva i del seu tractament. I és probable que les administracions públiques comencin a desenvolupar a bastament sistemes de gestió ambiental com l'EMAS. Desitjos: Demanar és formular desigs. L'avantatge dels desigs és que no cal, necessàriament, que siguin 'realistes'. Per tant, aquí en van un parell: El primer és que els ajuntaments posin en marxa allò que van acordar a Mataró ja fa tres anys: 'convertir l'ambientalització dels serveis municipals i la promoció del comerç just i el consum responsable en tasques estratègiques'. Kafka va escriure: 'Com pots gaudir del món si no és refugiant-hi?' Aquest és el meu segon desig: viure el nostre entorn com a refugi (com a lloc segur i personalitzat) i, alhora, com a possibilitat de gaudi, de plaer ... tal vegada hauríem de ser un xic més egoistes o més exigents. Previsions: La llei de Murphy ens assegura l'agreujament de certs problemes i la generació d'altres. No obstant, també creix la percepció social de què la sostenibilitat i el consum responsables són opcions possibles, necessàries i que impacten positivament en l'entorn més immediat de les persones. És el moment de posicionar en el mercat les productes i serveis de comerç just i ecològics com a productes d'alta qualitat alimentària.